Diferencies ente revisiones de «Chelva»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- localidá + llocalidá )
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- caltien + caltién )
Llinia 86:
* '''Ermita de la Soledá'''. Asitiada nuna plaza nel corazón del barriu árabe de la Benacacira. Dedicada a la advocación a la Nuesa Señora de la Soledá. Al pie de ella atopaba l'antiguu hospital, en que'l so solar construyóse apocayá'l Muséu Arqueolóxicu de Chelva.
[[Archivu:Ermitasoledad.JPG|thumb|150px|Ermita de La nuesa Señora de la Soledá.]]
* '''[[Ilesia Arciprestal de La nuesa Señora de los Ánxeles|Ilesia de los Ánxeles]]'''. Ye unu de los edificios más emblemáticos de Chelva. La so maxestosa presencia destaca en mediu del cascu urbanu. Empecipióse la so construcción en [[1626]], rematando en 1692, añedir yá nel sieglu XVIII'l Campanariu y la Capiya de la Comunión. Considérase una obra maestra del [[Barrocu Valencianu]]. Igualmente caltiencaltién un ricu patrimoniu artísticu, destacando autores del sieglu XVII como [[Pedro Orrente]] y [[Jerónimo J. Espinosa]]. Na base de la torre del campanariu instalar en [[1887]] el que güei ye'l reló-torre más orixinal de la Comunidad Valenciana, yá que ye unu de los pocos que queden n'España que, amás de dar les hores, indica tamién el día del mes y la selmana.
* '''Santuariu de la Virxe del Remediu'''. Asitiáu nel Picu del Remediu, ye'l llugar onde s'atopa la Virxe del Remediu, que ye baxada dende ellí hasta'l pueblu cada añu, mientres les fiestes grandes de la localidá.
* '''Conventu de San Francisco'''. L'edificiu del Conventu data del [[sieglu XIV]], dómina na que s'estableció esta orde en tierres valencianes. Unu de los aspeutos más interesantes ye la pervivencia de les primitives cueves onde s'asitiaron los primeros flaires.
Llinia 93:
[[Archivu:Callejonvillar.JPG|thumb|150px|Caleyón árabe na Benacacira (s. VIII).]]
 
* '''Barrios históricos'''. Conserva nel so cascu urbanu'l calquier dexáu polos pueblos que la habitaron históricamente. El barriu árabe de Benacacira caltiencaltién güei día l'aire oculto, misteriosu y recoletu qu'esta cultura confier a los sos espacios. El barriu xudíu del Azoque, que tamién caltiencaltién el so trazáu orixinal, con cais estreches y portalaes, zarráu al mundu esterior. La morería del Arrabalde, aniciada a partir de los sieglos XIII y XIV. Nel percorríu por estes cais tamién puede almirase riques amueses de [[azulexu|azulejería]] de los sieglos XVIII y XIX.
* '''[[La Torrecilla]]'''. Torre d'orixe islámicu construyida sobre un asentamientu ibéricu, denomináu "Chércol" polos romanos. Foi reutilizada y fortificada darréu, siendo escenariu de les numberoses batalles carlistes que se llibraron na zona.
* '''Conseyu de la Villa o antiguu Conceyu'''. El Conseyu de la Villa, precedente de los actuales conceyos, fixo construyir pa la so see, na segunda metá del [[sieglu XVI]], un caserón na plaza del Arrabalde, que nesti tiempu yera'l centru neurálxicu de la villa, yá que yera la puerta d'entrada dende Valencia, el llugar onde s'allugaba'l mercáu y el puntu d'alcuentru ente'l barriu moriscu del Arrabalde y los restantes barrios cristianos.