Diferencies ente revisiones de «Cygnus X-1»

Contenido eliminado Contenido añadido
EmausBot (alderique | contribuciones)
m Moviendo 1 enllace(s) interllingüístico(s), agora proporcionao(s) por Wikidata na páxina d:Q332674
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 1:
[[Archivu:Cygnus_X-1.png|thumb|300px|Representación artística del sistema binariu HDE 226868 Cygnus X-1. (Ilustración [[ESA]]/[[telescopiu espacial Hubble|Hubble]])]]
 
'''Cygnus X-1''' (embrivíu como Cyg X-1)<ref>{{Cita publicación|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1965Sci...147..394B|títulu=Cosmic X-ray Sources|apellíos=Bowyer|nome=S.|apellíos2=Byram|nome2=Y. T.|fecha=1965|publicación=Science|volume=147|páxines=394–398|fechaacceso=18 de febreru de 2017|idioma=en|issn=0036-8075|doi=10.1126/science.147.3656.394|pmid=|apellíos3=Chubb|nome3=T. A.|apellíos4=Friedman|nome4=H.}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://science.sciencemag.org/content/147/3656/394|títulu=Cosmic X-ray Sources|apellíos=Bowyer|nome=S.|apellíos2=Byram|nome2=Y. T.|fecha=1965|publicación=Science|volume=147|númberu=3656|páxines=394–398|fechaacceso=18 de febreru de 2017|idioma=en|issn=0036-8075|doi=10.1126/science.147.3656.394|pmid=17832788|apellíos3=Chubb|nome3=T. A.|apellíos4=Friedman|nome4=H.}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17832788|títulu=Cosmic X-ray Sources|apellíos=Bowyer|nome=S.|apellíos2=Byram|nome2=Y. T.|fecha=1965|publicación=Science (New York, N.Y.)|volume=147|númberu=3656|páxines=394–398|fechaacceso=18 de febreru de 2017|issn=0036-8075|doi=10.1126/science.147.3656.394|pmid=17832788|apellíos3=Chubb|nome3=T. A.|apellíos4=Friedman|nome4=H.}}</ref> ye una fonte bien brillosa de [[rayos X]]<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Observations: Seeing in X-ray wavelengths|url=http://www.esa.int/esaSC/SEMTA2T1VEI_index_0.html|fecha=|fechaacceso=18 de febreru de 2017|periódicu=European Space Agency|página=|idioma=en}}</ref> asitiada na [[Cygnus (constelación)|constelación del Cisne]]. Foi afayáu en 1964 dende un detector de rayos X a bordu d'un cohete suborbital [[Aerobee]] llanzáu dende'l White Sands Missile Range.<ref>{{Citacita llibrollibru|apellíos=McClintock|nome=Jeffrey Y.|enlaceautor=|títulu=Compact stellar X-ray sources|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2006csxs.book..157M|fechaacceso=18 de febreru de 2017|añu=|fecha=1 d'abril de 2006|editorial=|isbn=9780521826594|editor=|ubicación=|página=|página=157–213|idioma=en|capítulo=|apellido2=Remillard|nome2=Ronald A.}}</ref> Cyg X-1 ye bien variable pero en [[rayos X duros]] (rayos X con enerxía de más de 30 [[keV]]) sueli ser la fonte más brillosa del cielu.<ref>http://adsabs.harvard.edu/abs/2006csxs.book..157M</ref>
 
Ye un exemplu clásicu d'una [[Binaria de Rayos X]], sistemes compuestos por un oxetu compactu, que puede ser un [[furacu negru]] o una [[estrella de neutrones]], y una estrella compañera. Nel casu de Cygnus X-1, l'oxetu compactu ye un [[furacu negru]] de 14.81±0.98<math>M_\odot</math><ref>{{Cita publicación|url=http://arxiv.org/abs/1106.3689|títulu=The Mass of the Black Hole in Cygnus X-1|apellíos=Orosz|nome=Jerome A.|apellíos2=McClintock|nome2=Jeffrey Y.|fecha=1 d'avientu de 2012|publicación=The Astrophysical Journal|volume=742|númberu=2|páxines=84|fechaacceso=18 de febreru de 2017|idioma=en|issn=0004-637X|doi=10.1088/0004-637X/742/2/84|pmid=|apellíos3=Aufdenberg|nome3=Jason P.|apellíos4=Remillard|nome4=Ronald A.|apellíos5=Reid|nome5=Mark J.|apellíos6=Narayan|nome6=Ramesh|apellíos7=Gou|nome7=Lijun}}</ref> que orbita alredor de la [[estrella]] [[supergigante]] azul HDE 226868 de [[magnitú aparente]] 8,9. Como en toa binaria de rayos X, nun ye'l furacu negru'l qu'emite los [[rayos X]], sinón la materia que ta a puntu de cayer nél. Esta materia ([[gas]] y [[Afigura (estáu de la materia)|afigura]]) forma un [[discu de acrecimiento]] que orbita alredor del furacu negru y algama temperatures de millones de [[kelvin]].
Llinia 12:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}