Diferencies ente revisiones de «Diez Mandamientos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- contien + contién )
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 18:
== Terminoloxía ==
 
En [[Idioma_hebréu#Hebréu_antiguu| hebréu antiguu]], los diez Mandamientos son llamaos {{lang|he|עשרת הדברים}} (transliterado {{lang|he-Latn|''Asereth hai-D'bharîm''}}) y n'hebréu rabínicu, {{lang|he|עשרת הדברות}} (transilterado como {{lang|he-Latn|''Asereth hai-Dibroth''}}), dambos traducibles como «los diez palabres», «los diez dichos» o «los diez asuntos».<ref>{{cita llibrollibru |apellíu=Rooker |nome=Mark |enlaceautor= |títulu=The Ten Commandments: Ethics for the Twenty-First Century (Los Diez Mandamientos: Ética pal sieglu XXI) |url= http://books.google.com/books?id=1WUzUAdWRVUC&pg=PA3&lpg=PA3&hl=en#v=onepage&q&f=false |idioma=inglés |añu=2010 |editorial=B&H Publishing Group |allugamientu=Nashville, Tennessee |isbn=0-8054-4716-4 |capítulo= |página=3 |cita=Los Diez mandamientos son lliteralmente los Diez palabres (ăśeret hadděbārîm) n'hebréu. L'usu del términu ''dābār'', "palabra", nesta frase, estrema estes lleis, con respectu de los otros mandamientos (''el mioşwâ''), estatutos (''hōq'') y ordenances (''el miošpāţ'') nel Antiguu Testamentu.}}</ref>
 
La espresión «Decálogu» deriva del [[Griegu antiguu|griegu]] {{lang|grc|δεκάλογος}}, ''dekalogos'', que significa y refierse<ref name="LSJ_Dekalogos">{{LSJ|deka/logos|δεκάλογος|ref}}</ref> a la traducción griega (en [[Caso acusativu|acusativu]]) {{lang|grc|δέκα λόγους}}, ''{{lang|grc-Latn|deka logous}}'', «diez palabres», como apaez na [[Septuaginta]] (embrivida como LXX) en {{biblia|Éxodo|34:28}} y {{biblia|Deuteronomio|10:4}}.
 
Les tables de piedra, al contrariu de los mandamientos inscritos nelles, son llamaes en [[idioma hebréu|hebréu]] לוחות הברית: ''Luchot HaBrit'', que significa «les tables del Pactu».<ref>{{cita llibrollibru |apellíu=Knohl |nombre=Israel |títulu=The Sanctuary of Silence: The Priestly Torah and the Holiness School|idioma=inglés |añu=1995 |editor= |editorial=Fortress Press|allugamientu=Xerusalén |isbn=9650507825}}</ref>
 
== Los pasaxes d'Éxodu y Deuteronomio ==
Llinia 107:
 
== Numberación de los Mandamientos según diverses tradiciones ==
{{fondia|Esquemes de numberación Distintes tradiciones estremen los diecisiete versos y los sos paralelos atopaos en diez "mandamientos" de distintes maneres, como s'amuesen na tabla de siguío. Dellos eruditos suxuren que'l númberu diez ye escoyíu p'ayudar a la memorización más qu'un asuntu teolóxicu.<ref>{{cita llibrollibru |apellíu=Chan |nome=Yiu Sing Lúcás |títulu=The Ten Commandments and the Beatitúes |url=http://books.google.com/books?id=4ITxsMU-7sIC&lpg=PP1&pg=PA37 |fechaacceso= |idioma=inglés |añu=2012 |editorial=Rowman & Littlefield |allugamientu=Lantham, Maryland, Estaos Xuníos |isbn= |capítulo= |página=38, 241 |cita=}}</ref>
 
Tradiciones:
Llinia 127:
! {{abbr|R|Tradición reformada}}
!Artículu Principal
!| Casiodoro de Reina<ref name=":1">{{Citacita llibrollibru|apellíos=Gordon)|nome=Kinder, A. Gordon (Arthur|títulu=Casiodoro de Reina : Spanish reformer of the sixteenth century|url=https://www.worldcat.org/oclc/2325983|fecha=1975|editorial=Tamesis|isbn=0729300102|oclc=2325983}}</ref> Éxodu<ref>{{Cita web|url=https://ye.wikisource.org/wiki/Biblia_Reina-Valera_1909/%C3%89xodo/20#20:1|título=Biblia Reina-Valera 1909/Éxodu/20 - Wikisource|fechaacceso=2018-01-13|sitioweb=ye.wikisource.org|idioma=ye}}</ref>
!|Casiodoro de Reina<ref name=":1" /> Deuteronomio<ref>{{Cita web|url=https://ye.wikisource.org/wiki/Biblia_Reina-Valera_1909/Deuteronomio/5#5:4|título=Biblia Reina-Valera 1909/Deuteronomio/5 - Wikisource|fechaacceso=2018-01-13|sitioweb=ye.wikisource.org|idioma=ye}}</ref>
|- style="vertical-align: top;"
Llinia 318:
== Los Diez Mandamientos nel xudaísmu ==
 
Pal [[xudaísmu ortodoxu]], Dios pronunció primero los Diez Mandamientos simultáneamente y dempués repitió cada Mandamientu por separáu na [[Torá]]. Según esta visión, cada unu de los Diez Mandamientos sería dirixíu a tolos xudíos en singular porque cada xudíu tendría de sentir la obligación personal de reparalos yá que-yos fueron dirixíos directamente a él.<ref name="mw">{{cita llibrollibru |autor=Weissman, Moshe |títulu=El Midrash diz: la narrativa de la porción selmanal de la Torá n'a la perspectiva de los nuesos sabios, escoyida y afecha del Talmud y el Midrash |url=http://www.tora.org.ar/conteníu.asp?idcontenido=856 |fechaacceso=8 d'abril de 2014 |añu=2012 |editorial=Bnei Sholem |allugamientu=Ciudá Autónoma de Bonos Aires |isbn=9789879096000 |capítulu=Los 10 Mandamientos}}</ref> Sicasí, la mayoría de los miembros del [[xudaísmu conservador]] refuga la idea de que Dios dictó'l conteníu lliteral de los mandamientos a [[Moisés]] nun actu de revelación verbal y cree, sicasí, que la Torá foi redactada a partir de distintes fontes previes.{{cita riquida}}
 
Los Diez Mandamientos ta estremaos de la siguiente manera:<ref name="mw"/>
Llinia 390:
Estes son les tos llibertaes, non les tos restricciones; estos son los mios compromisos, non los mios mandamientos; cuidao que Dios nun manda sobre lo que creó, sinón qu'a cencielles diz a los sos fíos: asina ye como vas saber que llegues a casa.
 
== VeaseVer tamién ==
* [[Arca de l'Alianza]]
* [[Arte xudío]]