Diferencies ente revisiones de «Esperimentu de Rutherford»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones de llistaos y nomes mal formaos del inglés
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 68:
Les partícules alfa son pequenes partícules positivamente cargaes que son emitíes bonalmente por ciertes sustances como l'uraniu y el radiu. El mesmu Rutherford afayar en 1899. En 1908 taba tratando de midir con precisión la so relación de carga-masa. Pa faer esto, primero precisaba saber cuántes partícules alfa la so amuesa de radio taba emitiendo (dempués de lo cual midiría la so carga total y estremaría una pola otra). Les partícules alfa son demasiáu pequenes pa ser vistes inclusive con un microscopiu, pero Rutherford sabía que les partícules alfa ionizan les molécules d'aire, y si l'aire ta dientro d'un campu eléctrico, los iones van producir una corriente eléctrica. Nesti principiu, Rutherford y Geiger diseñaron un dispositivu de conteo simple que consistió en dos electrodos nun tubu de cristal. Cada partícula alfa que pasaba pol tubu creaba un pulsu eletricidá que podía ser contáu. Yera una versión temprana del contador Geiger.<ref>Heilbron (2003)</ref>
 
Los esperimentos que diseñaron arreyaron bombardear una llámina metálica con partícules alfa pa reparar cómo la llámina esvalixar en relación cola so espesura y material. Utilizaron una pantalla fluorescente pa midir les trayectories de les partícules. Cada impactu d'una partícula alfa na pantalla produció un pequenu rellumu de lluz. Geiger trabayó nun llaboratoriu escurecíu mientres hores y hores, cuntando estos pequenos centellos con un microscopiu. Rutherford escarecía de la resistencia pa esti trabayu, polo que lo dexó a los sos colegues más nuevos.<ref name=Reeves2008/> Pa la llámina metálica, probaron una variedá de metales, pero preferíen l'oru porque podíen faer que la llámina fuera bien fina, una y bones l'oru ye bien maleable.<ref>Tibbetts (2007)</ref> Como fonte de partícules alfa, la sustanza d'eleccióneleición de Rutherford yera'l radiu, una sustanza dellos millones de vegaes más radiactiva que l'uraniu.
 
===L'esperimentu de 1908===
Llinia 180:
El descubrimientu del núcleu foi unu de los descubrimientos científicos más importantes de tolos tiempos. Por cuenta de que reveló la estructura de tola materia, afectó a tolos campos científicos y d'inxeniería.
 
== VeaseVer tamién ==
 
* [[Dispersión de Rutherford]]
Llinia 299:
|ref=harv
}}
* {{cita llibrollibru |apellíu=Jewett
|nombre=John W., Jr.
|last2=Serway |first2=Raymond A.
Llinia 389:
|ref=harv
}}
* {{cita llibrollibru |apellíu=Rutherford
|nome=Ernest
|last2=Ratcliffe |first2=John A.
Llinia 401:
|ref=harv
}}
* {{cita llibrollibru |apellíu=Rutherford
|nome=Ernest
|añu=1913
Llinia 420:
|ref=harv
}}
* {{cita llibrollibru |apellíu=Tibbetts
|nome=Gary
|añu=2007