Diferencies ente revisiones de «Tórsḥavn»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- localidá + llocalidá )
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- caltien + caltién )
Llinia 2:
'''Tórshavn''' ({{AFI|/ˈtʰɔo̯ʂhau̯n/}}; {{Lang-da|Thorshavn}}) ye la [[Capital (política)|capital]] de les [[Islles Feroe]], un territoriu autónomu de la [[Dinamarca|corona danesa]]. En [[2006]] la ciudá algamaba una población de pocu más de 12 000 habitantes, ente que'l conceyu, qu'inclúi delles localidaes rurales, raspia los 20 000.
 
Alcontrar na mariña oriental de [[Streymoy]], la mayor isla de les Feroe. Ye'l centru políticu, económicu, cultural y de comunicaciones del archipiélagu. Por cuenta de el so aislamientu, poco se sabe de la hestoria medieval de la ciudá. Sábese que creció alredor de la península de Tinganes, onde los primeros colonos [[viquingu|viquingos]] celebraben les sos asamblees ([[ting]]) dende'l SIEGLU|IX|d|s|1}}, polo que foi dende entós el principal asentamientu humanu nes islles y darréu el centru del monopoliu comercial feroés col esterior. Al contrariu de munches otres ciudaes nórdiques, Tórshavn nunca foi afarada por quemes, polo que caltiencaltién edificios del SIEGLU|XVI|d|s|1}} y {{SIEGLU|XVII}}.
 
== Etimoloxía ==
Llinia 214:
La mayoría de los habitantes (83,6 %) de Tórshavn son miembros de la [[Ilesia de les Islles Feroe]] (una institución [[Luteranismu|luterana]]), un porcentaxe llixeramente enriba del promediu nacional (83,1 %). El conceyu de Tórshavn estremar en dos [[Parroquia (relixón)|parroquies]]: El soðurstreymoy occidental, que'l so templu ye la moderna ilesia Vesturkirkjan, y La soðurstreymoy oriental, siendo'l so templu la [[catedral de Tórshavn]]. Esta postrera ye tamién la see del únicu obispu de les Islles Feroe y pollo el templu más importante del país, amás d'unu de los más antiguos.
 
Hai otres pequenes comunidaes cristianes, incluyendo la [[Ilesia católica]], que caltiencaltién un templu y un [[conventu]] de monxes na ciudá.
 
== Educación ==
Llinia 397:
 
[[Archivu:Niels Finsens gøta 2003.JPG|thumb|La cai Niels Finsens, con un cártel de bienvenida a la selección alemana de fútbol.]]
La ciudá caltiencaltién una activa [[industria pesquero]]. Amás del so importante puertu pesqueru, hai un [[estelleru]] y numberoses empreses dedicaes a la pesca y el procesamientu de pexe. Amás d'esi ramu, en Tórshavn asiéntanse delles fábriques de maquinaria, una fábrica llechera (la única del archipiélagu) y una aneya fábrica de cerveza, la Restorffs Bryggjarí, fundada nel SIEGLU|XIX|d|s|0}}. Hai amás un importante [[sector servicio]] y dos grandes [[Centru comercial|almacenes comerciales]]. La única cai piatonal del país, la Niels Finsens gøta, allugar nel centru de Tórshavn y ye una importante cai comercial. A la fin d'esta cai ta la plaza Vaglið y la llibrería H.N. Jacobsen, fundada pol nacionalista Hans Nicolai Jacobsen (1832-1919). Na ciudá tán tamién les oficines centrales del serviciu postal feroés (Posta), que los sos [[Sellu postal|sellos postales]] son famosos ente los [[Filatelia|filatelistes]] de too el mundu.
 
Una fonte d'ingresos nada refalgable ye'l [[turismu]]. Na ciudá hai dos grandes [[hotel]]es, dellos pequeños, y un sitiu de [[acampada]].