Diferencies ente revisiones de «Universidá de Roma La Sapienza»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-(\bdos|\btres|\bcuatro|\bcinco|\bseis|\bsiete|\bocho|\bnueve|diez|\bonce|doce|trece|catorce|quince|dieciséis|diecisiete|dieciocho|diecinueve|veinte|treinta|cuarenta|cincuenta|sesenta|setenta|ochenta|noventa|\bcien|cientos|\bmil) ([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+o\b) +\1 \2s) |
m correiciones |
||
Llinia 82:
La ciudá universitaria foi realizada por una serie d'arquiteutos d'estampa racionalista mientres los años 30, en plenu fascismu. La obra, fuertemente querida por Mussolini por que la capital de [[Italia]] tuviera tamién el so centru universitariu, encuadrar na obra de restauración d'afectó a tola ciudá na segunda posguerra. La ciudá foi inaugurada'l 31 de marzu de 1935 cola presencia del rei [[Víctor Manuel III]].
La entrada principal
La perspectiva desenvolvióse pa destacar la figura de Minerva, unu de los símbolos principales de ''La Sapienza'', representada por una estatua de bronce erecta sobre una valsa d'agua frente al Edificiu del Rectoráu. Un vial lleva dende la entrada principal a la plaza de Minerva, sobre que'l so llau asitiáu a la derecha atópense los edificios d'Ortopedia y Química, y a la izquierda los edificios d'Hixene y Física. Nel edificiu principal tienen see tamién les oficines del Rectoráu, la Biblioteca Alexandrina y l'Aula Magna. A la derecha atópase l'Edificiu de Lletres, see actual de les facultaes de Filosofía y Lletres, Ciencies Humanístiques y Estudios Orientales. A la izquierda del rectoráu n'atopa l'Edificiu de Derechu, onde s'atopen les facultaes de Ciencies Xurídiques, Ciencies Polítiques y Ciencies Estadístiques.
|