Diferencies ente revisiones de «Villar del Arzobispo»

Contenido eliminado Contenido añadido
m YoaR treslladó la páxina "Villar del Arzobispu" a "Villar del Arzobispo"
mSin resumen de edición
Llinia 1:
{{llocalidá}}
'''Villar del ArzobispuArzobispo''', más conocíu como 'l''El Villar''', ye un [[conceyu]] de la [[Comunidá Valenciana]], [[España]]. Pertenez a la [[provincia de Valencia]], na [[contorna]] de [[Serranos (contorna)|La Serranía]] a 52 km de la [[Valencia (ciudá)|capital]]. Da nome a la Fueya 667 del Mapa Topográficu Nacional.
 
== Xeografía ==
Asitiáu na cuenca esquierda del ríu [[Turia]] nuna planicie, poblada de cepes de vide, que se va alzando hasta la falda del cercanu monte.
 
Pel estremu septentrional enfusen delles ramificaciones de la sierra de d'Andilla, perteneciente al [[Sistema Ibéricu]], y coles sos plegues empobinaes escontra'l sureste. Destaquen sobre'l piedemonte los cuetos de Castellar, San Roque, Cruz, Gordu y Cabres, toos ellos coronaos por materiales caliares. El principal accidente hidrográficu ye la rambla del Villar, conocida tamién como de Higueruelas o de la Aceña, que vien del términu de d'[[Andilla]] y se una a la [[rambla Castellana]] en términu de [[Casinos (Valencia)|Casinos]] pa desaguar más tarde nel [[ríu Turia]]. Tributaria de la rambla del Villar ye la de les Misquitillas y los ribayos de los Arenales y del L´Antigón.
 
El so clima ye mediterráneu secu.
 
Aportar a esta localidá, dende [[Valencia]], al traviés de la [[CV-35]] (Nueva Autovía Ademuz) Salida Villar del ArzobispuArzobispo.
 
=== Localidaes estremeres ===
El [[términu municipal]] de Villar del ArzobispuArzobispo parte con les siguientes localidaes:
 
El [[términu municipal]] de Villar del Arzobispu parte con les siguientes localidaes:
 
[[Andilla]], [[Liria]], [[Casinos (Valencia)|Casinos]], [[Chulilla]], [[Llosa del Obispu]], [[Domeño]] y [[Higueruelas]] toes elles na [[provincia de Valencia]].
 
== HestoriaHistoria ==
[[Archivu:Mapa de 1770 de los términos de Chulilla, Villar del ArzobispuArzobispo y Llosa del Obispu.jpg|miniaturadeimagen|esquierda|Mapa de 1770 de los términos de Chulilla, Villar del ArzobispuArzobispo y Llosa del Obispu.]]
[[Archivu:El Villar.JPG|300px|thumb|right|Plaza de la Ilesia, fachada principal de la Parroquia La nuesa Señora de la paz]]
 
Línea 26 ⟶ 25:
 
[[Archivu:Aeródromu de Villar de la Llibertá 04.JPG|esquierda|miniaturadeimagen|Mientres la Guerra Civil de 1936, Villar allugó l'aeródromu de Villar de la Llibertá.]]
En [[1381]] l'obispu de Valencia ordenó la construcción, al llau de la ilesia, d'una residencia de branu pa sigo y los sos sucesoressocesores, yá que, de tolos territorios de la mitra valenciana, Villar de Benaduf yera'l qu'ameyores condiciones climátiques axuntaba. Propúnxose'l palaciu arzobispal a [[Carlos I d'España|Carlos I]] pa la recuperación de la so enfermedá porque yera'l llugar "más sanu d'España" (Bernardo Espinalt, ''Atlante Español'', tomu VIII, Imprenta Real, Madrid, 1784).
 
El [[7 de mayu]] de [[1795]] el rei [[Carlos IV d'España|Carlos IV]] concéde-y l'apellíu "del ArzobispuArzobispo" sustituyendo al "de Benaduf", de la que-y otorga'l títulu de villa real.
 
Conceyu de llingua castellana, ésta contién numberosos valencianismos, y constitúi en realidá una llingua de transición que foi oxetu de detallaos estudios.
 
== Alministración ==
 
{| border="1" cellpadding="2"
|+ '''Llista d'alcaldes de los últimos años'''
|-
!! align="right" | Llexislatura !! align="right" | Alcalde !! align="right" | Partíu Políticu
|-
| align="right" | 1995-1997 || align="right" | Luis Aparicio || align="right" | PP
|- align="right"
Línea 59 ⟶ 57:
 
== Demografía ==
La so población esperimentó una constante crecedera algamando'l so máximu nivel demográficu nel añu [[1960]], nel que cuntaba con 3.973 habitantes; a lo llargo del restu del sieglu XX esperimentó un retrocesu progresivu. Mientres la segunda metá de la década del [[2000]] hubo un repique demográficu notable por causa de la inmigración, anque nos últimos años vuelve atopase nun llixeru retrocesu.
 
La so población esperimentó una constante crecedera algamando'l so máximu nivel demográficu nel añu [[1960]], nel que cuntaba con 3.973 habitantes; a lo llargo del restu del sieglu XX esperimentó un retrocesu progresivu. Mientres la segunda metá de la década del [[2000]] hubo un repique demográficu notable por causa de la inmigración, anque nos últimos años vuelve atopase nun llixeru retrocesu.
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
Línea 70 ⟶ 67:
!2017
|-
| align=center| 2.250 || align=center| 3.973 || align=center| 3.433 || align="center" | 3.345 || align="center" | 3.394 || align=center| 3.357 || align=center| 3.305 || align=center| 3.226 || align=center| 3.173 || align=center| 3.801 || align=center| 3.828 || align=center| 3.863 || align=center| 3.894 || align=center| 3.952 || align=center| 3.777 || align=center| 3.665
|3.597
|3.565
Línea 85 ⟶ 82:
 
=== Monumentos relixosos ===
* '''Ilesia Parroquial de La nuesa Señora de la Paz'''.Data del sieglu XVI, d'estilu renacentista con elementos góticos de la so primitiva construcción. La so fachada lluz los medallones de los distintos arzobispos de Valencia, y nella destaquen la so puerta claveteada y una talla de la Virxe de la Paz en piedra arenisca. Na torre, de planta cuadrada, apréciense cuatro gárgoles d'arenisca de traza gótica y l'espadaña del reló añedida en 1906.
 
* '''Palaciu Arzobispal'''. Xusto al llau, ta allugáu'l Palaciu Arzobispal, d'estilu góticu renacentista y construyíu mientres los sieglos XIV-XVII. Foi residencia de branu de los arzobispos de Valencia hasta la desamortización de Mendizábal. Anguaño solo caltiense la parte noble. Destaca la so escalinata, en que la so paré topar encuallaes les llábanes del campusantu romanu que se toparon no que güei ye la plaza de la ilesia. Tamién na so puerta d'accesu puede almirase l'escudu talláu en piedra negra de d'Alcublas coles armes de la casa de los Austria.
 
* '''Ermita de San Vicente'''.Cunta la lleenda que San Vicente, pedricando n'El Villar atendió a la solicitú de los villarenses (villarencos) de qu'hubiera agua na población. El santu preguntó si queríen ríu o fonte, a lo cual contestaron fonte y entós esquitó una fonte. Cerca d'ésta construyó una ermita n'honor al santu, mientres los sieglos XV-XVII d estilu góticu tardíu con posteriorres añedíos.
 
=== Monumentos civiles ===
Destaca'l gran númberu de xacimientos arqueolóxicos, investigaos pol maestru ya historiador D. Vicente Llatas Burgos, con restos romanos ya ibéricos alcontraos n'El Castillorojo, La Collada y la Hoya.
 
Tocantes a la parte monumental, cuenta con delles cases antigües que caltienen les rexes y les cerámiques del XVIII, con qu'afataes.
Línea 98 ⟶ 95:
== Fiestes locales ==
* '''Fiestes Patronales'''. N'honor de la Virxe de la Pas (de la Paz)tienen llugar el 24 de xineru.
* '''Corda Villar del ArzobispuArzobispo'''. Tien llugar el 23 de xineru víspora de la Virxe de la Paz.
* '''[[Antroxos]]'''.
* '''[[Selmana Santa]]''', con distintes procesiones que percuerren el cascu antiguu de la población y actos multitudinarios.
Línea 108 ⟶ 105:
Villar tien una rica Gastronomía, ente la que destaca:
 
'''OLLA CHURRA:''' fecha con fabes, pataques, acelgues, pencas, bachoqueta, nabos, manina de gochu, güesos de corbet, corderu, morru de gochu, tocín frescu, morcielles de cebolla y de pan (frites), cebolla, pimentón, aceite, agua, azafrán y sal.
 
[https://www.youtube.com/watch?v=31XNunw2sSA] Nesti vídeu te enseñamos a cocinar La Olla Churra.
Línea 120 ⟶ 117:
'''MIGUES O FARRAPES:''' Feches con pan seco o sobáu, panceta salada o llonganiza seca, ayu y aceite.
 
Ente los dulces, Villar ye conocíu por:
 
'''ROSES DE GÜEVU:''' Feches con güevos, pulgos de cazalla, farina, azucre glas y aceite.
 
'''FIGUES ALBARDÁS:''' Feches con figos secos, lleldu de fornu prensada, agua, café, farina, aceite y sal..
 
'''CONGRETES:''' Fechos con cazalla, aceite y farina.
Línea 139 ⟶ 136:
 
== Deportes ==
En Villar del ArzobispuArzobispo practicar numberosos deportes al campu:
 
[http://parapentevalencia.com/contacto Parapente]
 
[http://www.villardelarzobispo.es/ye/content/atletico-villar-club-futbol Atléticu Villar Club de Fútbol]
 
[http://www.villardelarzobispo.es/ye/content/club-atletismu-villar Club de d'Atletísmo de Villar]
 
[http://www.villardelarzobispo.es/ye/content/circuitu-serrania-btt Circuitu Serranía BTT]
Línea 152 ⟶ 149:
 
== Rutes Turístiques ==
 
=== Ruta Monumental ===
Ye una ruta urbana a cuerpu visitando los principales Monumentos históricos de Villar del ArzobispuArzobispo. La Ilesia Arciprestal, el Palaciu Prelacial, l'Hospital Asilu Nrta Sra de la Paz, casar Muséu los Cinteros, les Escueles Municipales y l'Ermita San Vicente. [http://www.villardelarzobispo.es/ye/content/ruta-monumental Enllaz]
 
=== Ruta La Buelga del Home ===
Una completa ruta cultural que te avera a la hestoriahistoria de Villar del ArzobispuArzobispo. Tratar d'un percorríu circular de pocu más de 20 kilómetros, marcada con señales blanques y naranxes, que trescurre pelos caminos agrícoles. Son munchos los elementos d'interés qu'apaecen a lo llargo de la ruta, ente los que destaquen el xacimientu íberu de la Seña, y l'abelugu antiaéreo. Al tratase d'un percorríu de cierta distancia y con poques solombres a lo llargo d'él ye recomendable nun faelo pel branu. Tampoco esisten puntos pa recargar les botelles. El track percuerre íntegramente el senderu "La Buelga del Home", a esceición del tramu que s'esvia escontra la encina centenaria. Tamién ye recomendable siguir el track pola falta d'indicaciones en delles cruces y bifurcaciones clave, especialmente escontra'l final del percorríu. [http://www.villardelarzobispo.es/ye/content/buelga-del home Enllace]
 
=== Pobláu Íberu de La Seña ===
La Seña ye una aldegaaldea ibera, arrodiada por una cortil, que s'allugada nel llanu al pie de los campos de llabor y al pie de d'un cursu d'agua, lo que nos fala de la dedicación agropecuaria de los sos habitantes. Cuenta con dos niveles d'ocupación superpuestos. El primer asentamientu de los sieglos VI-V a.C foi totalmente reorganizáu con un urbanismu d'amplies cais con mazanes de cases con patiu. Esti segundu pobláu tuvo habitáu hasta principios del sieglu II a.C, momentu nel que foi amburáu y abandonáu nel contestu de la conquista romana de la Península Ibérica. La Seña formó parte del territoriu político y económico de la ciudá de d'Edeta (Tossal de Sant Miquel, LLíria). [http://www.villardelarzobispo.es/ye/content/pobláu-ibero-sena Enllaz]
 
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Villar del ArzobispuArzobispo}}
* [http://www.villardelarzobispo.es Conceyu de Villar d'Arzobispudel Arzobispo]
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/serrans.htm#ELVILLAR País Valencià, poble a poble, contorna a contorna (en valencianu)], de Paco González Ramírez, d'onde s'estrayíu información col so consentimientu.
* {{FVMP}}
 
 
 
 
{{Tradubot|Villar del Arzobispo}}
Línea 175 ⟶ 168:
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de València]]
[[Categoría:Conceyos de València]]
[[Categoría:Villar del Arzobispu| ]]
 
 
[[Categoría:Tradubot 2018]]