Diferencies ente revisiones de «Chulilla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Comunidad Valenciana => Comunidá Valenciana
m Villar del Arzobispu => Villar del Arzobispo
Llinia 19:
 
=== Localidaes estremeres ===
[[Villar del ArzobispuArzobispo]], [[Llosa del Obispu]], [[Bugarra]], [[Gestalgar]], [[Sot de Chera]] y [[Loriguilla]] toes elles na [[provincia de Valencia]].
 
=== Sitios pa mercar ===
Llinia 25:
Namá una tienda allugada nel centru del cascu antiguu d'un pueblu medieval dedicada a la vienta de comestibles, bebíes, frutes y verduras.
 
Chulilla ta allugada na serranía de Valencia a unos 62 Km. de la capital. N'el so contorna atopen los pueblos de Villar del ArzobispuArzobispo, Llosa del Obispu, Cais y los pueblos qu'anubrió'l banzáu de Loriguilla: Loriguilla y Domeño.
 
Asitiáu en plaza Don Francisco Del Toru al pie de les panaderíes.
 
== Hestoria ==
[[Archivu:Mapa de 1770 de los términos de Chulilla, Villar del ArzobispuArzobispo y Llosa del Obispu.jpg|miniaturadeimagen|esquierda|Mapa de 1770 de los términos de Chulilla, Villar del ArzobispuArzobispo y Llosa del Obispu.]]
El so poblamientu ye primitivu, datándose con seguridá dende'l primer mileniu adC. A pesar de topase un hachu calificáu de neolítica nel Sufruto, les primeres muertes documentados n'escavación fueron correspondientes a la [[Edá de Bronce]] na supeficie cimera del Monte del Castiellu a partir del cual, como núcleu orixinal del términu, el poblamientu foi siguíu. Quepe señala que fueron añedas fai aprosimao unos 20 años unes pintures rupestres qu'amuesen caceríes d'animales selvaxes. Les mentaes pintures alcontrar nes siguientes coordenaes:39°38'18.8"N 0°54'09.1"W
 
Llinia 39:
En [[1238]], y tres la conquista de la ciudá de Valencia, tamién Chulilla entra a formar parte del mundu occidental cristianu. Anque yá antes [[Zayd Abu Zayd]] apurriera'l castiellu y la villa, con otros territorios, a la Ilesia de Segorbe en [[1236]], en [[1248]] el rei [[Xaime I d'Aragón|Xaime I]] dona a Pere Escrivá de forma vitalicia "''castrum et villam de Xulella''". Esti caballeru, que venía de Narbona, yera tamién señor de [[Xátiva]] y [[Gandía]]. Nos años siguientes, el castiellu y términu ye utilizáu como pagu por distintos servicios a la Corona.
 
[[Archivu:VAérea2 Chulilla.jpg|thumb|250px|Vista aérea.]]Tres esti paréntesis de señoríu militar vuelve al eclesiásticu al ser instituyida en [[1274]] la Baronía de Chulilla, qu'incluyía [[Llosa del Obispu|Llosa]] y, dende [[1300]], el [[Villar del ArzobispuArzobispo|Villar]], sobre'l territoriu del antiguu distritu musulmán del castiellu y apurrida al Cabildru y obispu de Valencia. Momentu en que'l caballeru Guillém de Reixac ocupar hasta que [[Xaime II d'Aragón|Xaime II]], en [[1294]], oblíga-y a restituyilo al Obispáu.
 
Hasta [[1331]], la población va ser mayoritariamente musulmana siendo nesa fecha cuando, tres les fallíes revueltes de [[Al-Azraq]] y los continuos asaltos a les moreríes per parte de cristianos, faen que se produza l'abandonu d'estos. En [[1340]], [[Pedru IV d'Aragón]] concede una Carta de Población pola que s'establecen 100 pobladores ente los que yá había y los recién llegaos, procedentes de Teruel y Lérida principalmente, y de Navarra. En [[1373]], la soberanía del Obispu sobre la Baronía faise completa tres la cesión a ésti de los derechos del Cabildru. En [[1379]], refuérzase'l castiellu arriendes de la guerra con Castiella, dáu'l llugar fronterizu qu'ocupa (guerres 1356-1365).