Diferencies ente revisiones de «Alfabetos bráhmicos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- \|\-\n +\n|- )
mSin resumen de edición
Llinia 5:
Los silabarios individuales son conocíos como «escritures bráhmicas» o «escritures índiques».
 
Estes escritures son usaes en munches llingües, como les [[llingües indoeuropees|indoeuropees]], [[llingües sinón-tibetanes|sinón-tibetanes]], [[llingües mongóliques|mongóliques]], [[llingües drávidasdravídiques|drávidas]], [[llingües austroasiáticas|austroasiáticas]], [[llingües austronesias|austronesias]], [[llingües tai|tai]], dacuando la [[llingües japónicas|japónica]] y probablemente el [[idioma coreanu|coreanu]].
 
== Hestoria ==
Llinia 13:
La más importante de la familia ye'l [[silabariu devanagari]], que s'utiliza pa escribir munchos idiomes de la [[India]] y [[Nepal]], ente ellos el [[sánscritu]], el [[hindi]], el [[idioma konkaní|konkaní]], el [[idioma maratí|maratí]], el [[idioma nepalín|nepalín]] y el [[nepal bhasa]] (‘idioma de Nepal’). Otres escritures bráhmicas del Norte son el nagari del Este, que s'emplega nel [[idioma bengalí|bengalí]], [[idioma asamés|asamés]], [[Bishnupriya Manipuri]] y otres escritures índiques del Este, el [[escritura oriya|oriya]], el [[escritura guyaratí|guyaratí]], el [[ranjana]], el [[Prachalit Nepal|prachalit]], el [[bhujimol]], el [[modi]] y el [[gurmukhi]].
 
Les [[llingües drávidasdravídiques]], al sur de la India, tienen dellos aspeutos de les escritures bráhmicas, pero comparten bien poques característiques estructurales del norte dando un puntu a favor de la teoría del so orixe aislláu. Les primeres pruebes del silabariu brahmi nel sur de la [[India]] provienen de [[Bhattiprolu]], nel distritu de [[Guntur]] (nel estáu de [[Andhra Pradesh]]). Mientres el sieglu III d. C., Bhattiprolu foi un bastión del [[budismu]], que dende ellí s'irradió darréu al [[Asia Oriental]]. El presente [[escritura télugu|télugu]] llograr a partir de la escritura bhattiprolu, tamién conocida como escritura kannada-télugu", o "antigua escritura kannada", por cuenta de la so semeyanza cola mesma.
 
Primeramente fixéronse dellos cambeos qu'agora se denominen [[idioma támil|támil]] [[alfabetu brahmi|brahmi]], que tien menos lletres qu'otres escritures índiques, y escarez de vocales aspiraes o consonantes sonores. Dempués, so la influencia del ''Granta-vetteluthu'' evolucionó a lo que güei ye la escritura [[alfabetu malabar]]. Coles mesmes introduciéronse cambeos nos sieglos XIX y XX pa poder emplegar la imprenta y la máquina d'escribir primero que la escritura.