Diferencies ente revisiones de «Islles Xóniques»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 43:
Les '''islles Xóniques''' ({{lang-grc|Ἰόνιοι Νῆσοι}}, "Iónioi Nēsoi"; {{lang-el|Ιόνια νησιά}}, "Iónia nisiá"; {{lang-it|Isole Ionie}}) ye un [[archipiélagu]] de [[Grecia]] que s'atopa n'agües del [[mar Xónicu]], frente a les mariñes noroccidentales de la [[Grecia continental]] y peninsular. Tradicionalmente llámase-yos los Siete Islles» ([[griegu antiguu]]: ''Heptanesos'', [[idioma griegu|griegu]]: ''Heptanisa'' o en [[Idioma italianu|italianu]] ''Eptaneso''), anque'l grupu inclúi munches otres islles pequenes, siendo les principales islles [[Corfú]], [[Paxos]], [[Léucade]], [[Ítaca]], [[Cefalonia]], [[Citera]] y [[Zante]]. La estensión total del archipiélagu ye de 2307 km².
 
Administrativamente, l'archipiélagu de les islles Xóniques, sacante [[Citera]], integra la [[Periferia d'IslesIslles Xóniques|periferia homónima]]. El principal centru urbanu de les islles Xóniques ye la ciudá de [[Corfú (ciudá)|Corfú]].
 
== Xeografía ==
Llinia 53:
L'archipiélagu consta d'islles eslabonadas casi paraleles a la mariña meridional de la [[península de los Balcanes]]. Al ser parte d'un cordal, les islles son de relieve bien accidentáu, coles mariñes xeneralmente bien abruptas, según apinaes de badees y cabos. Los únicos cursos d'agua superficial son pequenos regatucos de bien escasu caudal que suelen caltenese secos mientres l'estivu. La mayor altitú del conxuntu insular ye'l Aínos Oros (1628 m) allugáu na zona meridional de la isla Cefalonia.
 
El clima ye'l [[clima mediterráneumediterraneu|mediterráneumediterraneu]], anque nes Islles Xóniques esiste una microclima dáu pola fuerte influencia del mar y pola alternanza de los vientos templaos provenientes d'África colos fríos (vientu ''[[Bóreas]]'') procedentes del cuadrante nordés. D'esta miente l'archipiélagu tien un clima más húmedu qu'el d'otres mariñes mediterránees y, magar los vientos fríos, un clima templáu que refuerza característiques subtropicales.
 
== Flora y fauna ==
Llinia 61:
 
== Hestoria ==
Hasta la [[Edá Moderna]], la hestoria de les Islles Xóniques ye prácticamente la mesma que la de [[Hestoria de Grecia|toa Grecia]]. A fines de la [[Edá Media]] quedaron [[IslesIslles Xóniques so dominiu venecianu|sol control]] de [[República de Venecia|Venecia]], por eso llibráronse de la conquista otomana. Nel añu [[1797]], cola disolución de la [[República de Venecia]] pol [[Tratáu de Campoformio]], [[Corfú]] la principal isla del archipiélagu pasa a la órbita de la [[Francia]] rexida por [[Napoleón I]], les otres islles son puestes nel añu [[1799]] sol protectoráu conxuntu de [[Rusia]] y [[Turquía]] constituyéndose con éstes islles en [[1800]] la "república independiente de los Siete Islles" que rápido cai so "protección" francesa en [[1807]] col tratáu de Tilsit. L'archipiélagu forma parte d'un distritu de les ''[[República de les IslesIslles Xóniques|Provincies Ilíricas]]'' del llamáu "Imperiu Napoleónicu".
 
En [[1809]] [[Inglaterra]] espulsa a Francia, la soberanía inglesa oficializar en [[1814]] y ratifícase en [[1815]] al concluyir el [[Congresu de Viena]]. Ante la fuerte oposición de los habitantes y la presión de les otres potencies, Inglaterra atiende los reclamos helénicos y devuelve les Islles Xóniques a [[Grecia]] nel añu [[1864]].<br />
Llinia 73:
 
== Ver tamién ==
* [[República de les IslesIslles Xóniques]]
* [[IslesIslles Xóniques so dominiu venecianu]]
* [[Estaos Xuníos de les IslesIslles Xóniques]]
* [[Periferia d'IslesIslles Xóniques]]
 
== Enllaces esternos ==