Diferencies ente revisiones de «Massawa»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-(E|e)stadounidense +\1stauxunidense)
mSin resumen de edición
Llinia 1:
{{llocalidá}}
{{Ficha d'entidá subnacional
|nome completu = Massawa
|nome orixinal = Mitsiwa
|unidá = [[Ciudá]]
|bandera = nun escudo = non
|imaxe = Historic Center Massawa Panorama.JPG
|pie_de_imaxe = Centro hestóricu de Massawa.
|tipu_cimeru_1 = [[Organización territorial d'Eritrea|Rexón]]
|superior_1 = [[Semenawi Keyih Bahri]]
|mapa_loc = Eritrea |población
=
|población_año = est 2010
|población_post = <ref name="WG">[http://population-statistics.com/wg.php?x=1297119914&men=gcis&lng=ye&deas=gamelan&geo=-71&srt=npan&col=abcdefghinoq&msz=1500 Word Gazetteer.]</ref>
|altitú =
|superficie =
|páxina web =
}}
[[Archivu:ST-Massowa.jpg|thumb|300px|Massawa nel sieglu XIX.]]
 
'''Massawa''' o '''Mitsiwa''' (en [[idioma italianu|italianu]]: ''Massaua'') ye una importante ciudá [[Puertu (saléu)|portuaria]] de d'[[Eritrea]] asitiada na mariña del [[Mar Coloráu]]. L'enclave tuvo siempres una gran importancia estratéxica polo que foi colonizáu sucesivamentesocesivamente por [[Portugal]], [[Exiptu]], el l'[[Imperiu otomanu]], el [[Reinu Xuníu]] y [[Italia]], esta postrera en [[1885]]. Foi la capital d'Eritrea hasta qu'ésta se treslladó a [[Asmara]] en [[1897]].
 
== Hestoria ==
 
== HestoriaHistoria ==
Massawa ye mentada per primer vegada na Crónica Real del emperador etíope Yeshaq, por cuenta de la revuelta del gobernador imperial de la zona. Anque originalmente la ciudá solo ocupaba la Isla de Massawa, darréu estendióse hasta cubrir la Isla Taulud y el continente, qu'agora tán xuníos por aciu [[calzada]]s.
 
Línea 30 ⟶ 13:
El 12 de febreru unvió otru contingente militar compuestu por 42 oficiales y 920 soldaos, siguíu d'una tercer espedición el 24 de febreru. Nel cursu de los trés meses siguientes, les tropes italianes ocuparen tola franxa costera etíope entendida ente Massawa y [[Assab]].
 
Sirviéndose de los italianos, el l'ingleses intentaben atenuar el radiu d'acción de [[Francia]] n'África y reprimir la revuelta amenada naquellos años nel vecín [[Sudán]] per parte de los independentistes siguidores de [[Muhammad Ahmad]], llamáu'l "Mahdi".
 
Les protestes de d'[[Exiptu]] y de [[Turquía]] nun tuvieron ecu en [[Europa]] y la guarnición exipcia, que nun opunxera nenguna resistencia a la ocupación, foi repatriada a finales del añu.
 
Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], un gran númberu de naves italianes y alemanes fueron fundíes pa bloquiar el puertu. Los barcos fueron salvaos y les instalaciones portuaries volvieron ponese en serviciu en 1942 pol capitán de navío estauxunidense Edward Ellsberg. Al ser el mayor y más seguru puertu de la mariña esta africana, según el mayor [[puertu d'agües fondes]] del Mar Coloráu, Massawa foi cuartel xeneral de l'armada etíope.
 
Mientres la [[Guerra de la independencia d'Eritrea]], unidaes del [[Frente Popular de Lliberación d'Eritrea]] tomaron Massawa en febreru de [[1990]] de resultes d'un ataque sorpresa llanzáu simultáneamente dende tierra y mar. El so ésitu atayó la principal vía de suministru del Segundu Exércitu Etíope en [[Asmara]], que, a partir d'entós, tuvo que ser per vía aérea. En respuesta, Mengistu Haile Mariam ordenó'l bombardéu de la ciudá, causando daños considerables.
 
== Llugares d'interés ==
 
Massawa cunta con una [[base naval]], grandes [[Muelle (construcción)|muelles]] de carga, un [[aeropuertu]] y una [[llínea ferrial]] que la enllaza con [[Asmara]]. Los ferries que parten de la ciudá xunir coles [[Isles Dahlak]] y cola cercana Isla Green.
 
Línea 45 ⟶ 27:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}
 
== Enllaces esternos ==
{{commons|Massawa}}
 
 
{{Tradubot|Massawa}}
 
[[Categoría:Massawa]]
 
 
[[Categoría:Tradubot 2018]]