Diferencies ente revisiones de «Alismatales»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-nº +n<sup>u</sup>)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\b(N|n)amá\b +\1amái)
Llinia 350:
 
{{ap|Juncaginaceae}}
Les juncagináceas son yerbes perennes, acuátiques o palustres. Tienen fueyes más o menos unifaciales y una inflorescencia que ye una espiga o un recímanu a la fin d'un escapo, toles partes florales son llibres ente sigo y de les demás pieces. Consta de namánamái unes 10 especies en 4 xéneros, distribuyíes en zones templaes.
|-----
|
Llinia 403:
:''Introducción teórica en [[Filogenia]]
 
L'orde foi munches vegaes estremáu en dos, [[Arales]] (qu'inclúi namánamái a Araceae) y Alismatales ''sensu stricto'' (largamente equivalente a [[Alismatidae]] ''sensu'' Cronquist 1981<ref name="Cronquist 1981">{{cita llibru |
apellíos =Cronquist
| nome =A.
Llinia 614:
}}</ref>) tán enfiñíes en Araceae, asina que fueron incluyíes na familia, son les angiospermas más pequenes. Los analises filogenéticos moleculares indicaron que Araceae ye hermanu del restu de los miembros de Alismatales, la monofilia del clado ta sostenida por datos de secuencies d'ADN y por calteres non moleculares.
 
[[Tofieldiaceae]] ta allugada dientro de les Alismatales namánamái con sofitu moderáu de los analises moleculares (Källersjö ''et al.'' 1998,<ref name="Källersjö et al. 1998" /> Chase ''et al.'' 2000,<ref name="Chase et al. 2000" /> Graham ''et al.'' 2006<ref name="Graham et al. 2006">{{cita publicación
|autor =Graham, S. W.
|coautores=Zgurski, J. M., McPherson, M. A., Cherniawsky, D. M., Saarela, J. M., Horne, Y. F. C., Smith, S. Y., Wong, W. A., O'Brien, H. Y., Biron, V. L., Pires, J. C., Olmstead, R. G., Chase, M. W., y Rai, H. S.