Diferencies ente revisiones de «Partícula elemental»
Contenido eliminado Contenido añadido
Iguo enllaces frañíos a imaxes (2) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\b(N|n)amá\b +\1amái) |
||
Llinia 3:
Les '''partícules elementales''' son los constituyentes elementales de la [[Materia (física)|materia]]; más precisamente son partícules que nun tán constituyíes por partícules más pequenes nin se conoz que tengan estructura interna.<ref>{{cita llibro | autor=Gribbin, John | títulu=Q is for Quantum - An Encyclopedia of Particle Physics | editorial=Simon & Schuster | añu=2000 | isbn=0-684-85578-X}}</ref>
Originalmente el términu partícula elemental usar pa toa [[partícula subatómica]] como los [[protón|protones]] y [[neutrón|neutrones]], los [[electrón|electrones]] y otros tipos de partícules exótiques que
== Partícules subatómiques ==
Llinia 11:
La [[llista de partícules]] subatómiques qu'anguaño se conocen consta de centenares, situación que sosprendió a los físicos, hasta que fueron capaces d'entender que munches d'eses partícules realmente nun yeren elementales sinón compuestes d'elementos más simples llamaos quarks y [[leptón|leptones]] que interaccionan ente ellos por aciu l'intercambiu de [[bosón|bosones]]. Nel [[Modelo estándar de la física de partícules|modelo estándar]], que reflexa'l nuesu estáu de conocencia sobre los constituyentes postreros de la materia, los quarks, los leptones y los bosones d'intercambiu considérense partícules elementales, yá que nun esiste evidencia de que de la mesma tuvieren formaos por otres partícules más "pequenes".
Magar les partícules más pesaes (hadrones) y les de masa entemedio (mesones) que respondíen a la [[Interacción nuclear fuerte|interacción fuerte]] fueron consideraes elementales, anguaño sábese que son partícules compuestes.
== Partícules puramente elementales ==
Llinia 21:
* Xeneración 3: tauón, [[neutrín tauónico]], [[quark fondu]], [[quark visu]].
Anque nun se tienen demasiaes idees de por qué esisten estos trés xeneraciones, na [[teoría de cuerdes]] el númberu de xeneraciones esistentes tien que ver cola topoloxía de la [[variedá de Calabi-Yau]] qu'apaez na so formulación. Concretamente'l númberu de xeneraciones coincidiría nesta teoría cola metá del valor absolutu del [[númberu de Euler]] de la variedá de Calabi-Yau.<ref>B. Green, 2006, p. 567.</ref> Sicasí, esto nun ye puramente una predicción yá que nel estudiu actual de la teoría de cuerdes pueden construyise espacios de Calabi-Yau de distintu númberu de Euler. Sábese que si se quier construyir una teoría de cuerdes que de llugar a
Esiste la hipótesis de que los quarks de la mesma tean formaos de [[Preón|preones]].
|