Diferencies ente revisiones de «Restauración francesa»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Luis Felipe +Lluis Felipe) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\b(N|n)amá\b +\1amái) |
||
Llinia 58:
== Corrientes polítiques ==
La Cámara de Diputaos d'esti períodu bazcuya ente fases apoderaes polos [[Ultramonárquico (Francia)|ultramonárquicos]] y otres polos lliberales. Los monárquicos llegaben col enfotu de barrer colos heriedos de la Revolución de 1789, pero la burguesía nel so conxuntu nun taba dispuesta a perder un parlamentu onde podía lluchar polos sos intereses, y foi asina que Lluis XVIII
En términos xenerales, el opositores a la monarquía nun tuvieron presentes nel sable políticu, pero hubo una proliferación de diarios y revistes onde'l lliberalismu procesó la so ideoloxía y empezóse a llantar un programa pal futuru. Ente otros, pueden citase los diarios y periódicos ''[[-y Censeur]]'', ''-y Censeur Européen'', el ''Journal deas Débats'', el ''Moniteur'' y el ''Constitutionnel''.
Llinia 91:
== Les ''Cuatro Ordenances'' ==
Técnicamente, la Carta de 1814 convertía a Francia nuna [[monarquía constitucional]]. Mientres el rei retenía un ampliu poder sobre'l poder lexislativo, y yera l'únicu poder executivu,
# la disolución de la Cámara de Diputaos
# la restricción de les lleis de prensa #
la restricción de les franquicies a
nueves elecciones inmediates basaes nel nuevu electoráu.
Estes ordenances costáron-y cares al rei. El 10 de xunetu de 1830, primero que'l rei hubiera siquier fechu esta declaración, un grupu de ricos, lliberales, xornaleros y propietarios de periódicos, lideraos por [[Adolphe Thiers]], axuntar en París pa decidir la so estratexa contra Carlos X. Decidióse entós, aprosimao tres semana antes de la Revolución, que nel casu de que Carlos proclamara les sos Ordenances, publicaríen crítiques bien dures contra la política del rei nun intentu de movilizar a les mases. Asina, cuando Carlos X fixo les sos declaraciones el 25 de xunetu de 1830, el periodismu lliberal movilizóse, publicando artículos y quexes denigrantes sobre'l despotismu de les acciones reales.
Los ensames en París tamién se movilizaron, dirixíes pol fervor patrióticu y la penuria económica, llevantaron barricaes y atacaron les infraestructures de Carlos X. En
Finalmente, el rei foi depuestu 30 de xunetu y les Cámares aportaron a designar al [[Lluis Felipe I de Francia|Lluis Felipe]], duque de Orléans como Llugarteniente Xeneral del Reinu.<ref>Tenaille de Vaulabelle, Achille. [http://books.google.es/books?id=9W2YmMHluo0C&as_brr=3&client=firefox-a&pg=PA456#v=onepage&q=&f=true ''Chute de l'Empire. Histoire deas deux restaurations jusqu'à la chute de Charles X''], tomu VII, París, 1854, p. 456 (Google Llibros).</ref> El 2 d'agostu la revuelta obligó a Carlos X a abelugase en [[Rambouillet]], onde abdicó nel so nietu [[Enrique de Artois]], duque de Burdeos, y minutos más tarde, el so fíu, el [[Luis Antonio de Francia|Duque de Angulema]] arrenunció a los sos derechos. La Cámares, que nun reconocíen l'autoridá de Carlos X, reelaboraron la [[Carta de 1814|Carta constitucional de 1814]], declarando'l tronu vacante y dando en escoyer a Lluis Felipe de Orléans como nuevu rei, y foi proclamáu como [[Lluis Felipe I de Francia|Lluis Felipe I]], rei d'el franceses el 9 d'agostu.<ref>Fortescue, William. [http://books.google.es/books?id=PVI6hYFDjFIC&lpg=PA19&lr=&as_brr=3&pg=PA20#v=onepage&q=&f=false ''France and 1848: the End of Monarchy''], Psychology Press, 2005 (Google Llibros).</ref> Empezaba la ''[[Monarquía de Julio]]''.
|