Diferencies ente revisiones de «Cayida de Constantinopla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\b(N|n)amá\b +\1amái)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-esti +este)
Llinia 57:
Ente les nueves esixencies del sultán taba l'establecimientu d'un distritu de mercaderes otomanos en Constantinopla. Como Manuel refugó, Beyazid abarganó la ciudá per tierra. Dempués de 7 meses de sitiu, Manuel Paleólogu venció y los turcos retirar pa les campañes nel norte, contra [[Serbia]] y [[Hungría]].
 
Beyazid convocó a Manuel y a otros reis [[Cristianismu|cristianos]] del [[estieste]] européu pa una audiencia, onde demostraría les consecuencies pa cualesquier qu'aguantara al sultán. Paleólogu presintió que sería asesináu y refugó la invitación. Dempués d'un segundu refugu en [[1396]], Beyazid unvió nuevamente'l so exércitu a Constantinopla, escalando y destruyendo los campos redoma a la ciudá y torgando que cualesquier entrara o saliera vivu d'ellí. Constantinopla entá podía cuntar con suministros veníos del mar, una y bones los turcos nun se sofitaron nun cercu marítimu a la ciudá. Asina, Constantinopla aguantó 6 años, hasta que, en [[1402]], el tarrecible exércitu turcu-mongol de [[Tamerlán]] invadió l'Imperiu otomanu pel este y Beyazid viose obligáu a movilizar les sos tropes pa esti nuevu frente, salvándose Constantinopla nel últimu momentu.
 
Nos dos décades siguientes, Constantinopla viose llibre del xugu otomanu (por cuenta de la derrota y prisión de Beyazid na [[Batalla de Ankara]] y la posterior llucha ente los sos fíos [[Süleyman Çelebi]], [[İsa Çelebi]], [[Mûsa Bey]] y [[Mehmed I]], de la que salió victoriosu esti postreru) y pudo inclusive recuperar dellos territorios en Grecia, volviéndolos a perder en curtiu. Pero en [[1422]] Manuel Paleólogu resolvió sofitar a un príncipe otomanu al tronu, imaxinando una tregua duradera nel futuru. El sultán [[Murái II]] (fíu de Mehmed I) unvió en respuesta un contingente de 10.000 soldaos p'abarganar Constantinopla una vegada más. Naquel añu, el [[24 d'agostu]], el sultán ordenó un duru ataque a les muralles y, dempués de delles hores de batalla, ordenó la retirada y, una vegada más, Constantinopla consiguió sobrevivir.