Diferencies ente revisiones de «St. John's (Terranova y Labrador)»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\bllínea\b +llinia)
Llinia 22:
El núcleu de la ciudá foi destruyíu pol fueu en delles ocasiones, la más famosa de les cualos foi la del [[Gran Quema de 1892]]. Foi en San Juan el llugar nel que [[Guglielmo Marconi]] recibió'l primer mensaxe tresatlánticu ensin cables n'avientu de [[1901]].<ref>[http://www.atlantic-cable. com/NF2001/NF2001Images/NF0127y.jpg Inxeniería Eléctrica Milestone]</ref>
 
San Juan foi'l puntu de partida pal primer vuelu ensin escales d'aviones trasatlánticos en xunu de [[1919]], el vuelu partió del campu de Lester en San Juan y terminó nun banzáu cerca de [[Clifden]], [[Connemara]], [[Irlanda]].<ref>{{cita web | url= http://www.aviation-history.com/airmen/alcock.htm | títulu= Alcock y Brown | autor= Aviation History Museum en llíneallinia | fechaacceso= 17 d'abril de 2009}}</ref> En xunetu de [[2005]], el vuelu foi dobláu pol aviador y aventureru estauxunidense [[Steve Fossett]] col [[Aeropuertu Internacional de San Juan de Terranova]] en sustitución de Campu Lester qu'agora ye una parte urbana y residencial de la ciudá.<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4645853.stm |títulu=Historia n'Irlanda | autor = BBC News | fechaacceso = 17 d'abril de 2009}}</ref>
 
Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], el puertu foi utilizáu por [[Royal Navy]] y la [[Marina Real Canadiense]] como base de los buques utilizaos pa la protección de convoys. Tamién foi'l sitiu d'una gran base del Exércitu d'EE.XX. llamada ''[[Fort Pepperrell]] ''. Esta base foi establecida como parte de la [[Llei de Préstamu y Arriendu]] que foi un alcuerdu ente'l [[Reinu Uníu]] y [[EE. UU.]].