Diferencies ente revisiones de «Artes lliberales»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Vease tamién +Ver tamién)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- de [[a + d'[[a)
Llinia 35:
* Helmut C. Jacobs, Beatriz Galán Echevarría, [http://books.google.es/books?id=eTIQAQAAIAAJ&q=%22cien+ciencies%22+virgilio+villena&dq=%22cien+ciencies%22+virgilio+villena&hl=ye&sa=X&ei=DnPTT7uKBOm00QWqrbiDBA&vei=0CDMQ6AEwAA ''Divisiones philosophiae: clasificaciones españoles de les artes y les ciencies na Edá Media y el Sieglu d'Oru''], Iberoamericana, 2002, ISBN 8484890414.</ref>
 
Como «artes lliberales» designar nos ''[[studia generalia]]'' y la [[universidá medieval]] a los estudios que teníen como propósitu aportar a les mañes intelectuales especulatives, y les conocencies xenerales» y «universales», primero que a mañes práctiques y concretes d'ocupaciones especializaes. A partir del [[Renacimientu]], la considerancia [[humanista]] de ciertes artes obviamente «manuales» como sublimes, llevó a los [[artistes]] y [[estudiu de la hestoria del arte|tratadistas d'arte]] a esforciase (con fuerte oposición) por definiles como [[belles artes]] o [[artes mayores]], acutando pa otres, menos prestixoses (les [[artesaníes]]), les denominaciones de d'[[artes decoratives]] o [[artes menores]].<ref>Marcos de Santo Teresa, ''op. cit.'':
{{cita|P. ¿Ye obra servil prohibida en día de fiesta'l pintar? R. Que lo ye; porque l'arte de pintar, sía con pincel, o ahuja ye mecánica, y como tal contenida na textoria, o fabril. Y anque non poques vegaes exercitar nella les persones nobles por recreación o gustu, non por eso dexa de selo, según otres obres ser anque les exerzan los nobles polos dichos motivos. Mas nun ye obra servil formar cola pluma delles figures pa la instrucción. Y asina pueden los arquiteutos formar en día de fiestes trazar de los edificios que dempués han de construyir.}}
</ref>
Llinia 46:
 
=== Escandinavia ===
Na Escandinavia medieval surde'l conceutu «''bókligar listir''» (sing. ''bóklig list'') qu'entendía habilidaes lliteraries (''boglige færdigheder''), llibros d'aprendizaxe (''lærdom''), escolarización (''videnskab'') y les artes lliberales. Les sagues nórdiques son testimoniu de dos personaxes femeninos trataos en ''bókligar listir'', Diana, la princesa protagonista de ''[[Hjálmþés saga ok Ölvis]]'' y [[Hervör]], protagonista de la ''[[saga Hervarar]]'', esta postrera amás yera eficiente en ''«íþróttir»'' (un compendiu sobre educación cimera, [[hnefatafl]] (un tipu de d'[[axedrez]]), oratoria, conocencia de les [[runas]] y medicina). Dambes son esceiciones femenines d'unes conocencies que nel restu del continente yera casi esclusivu del home, posiblemente por heriedu cristianu sobre los distintos roles que correspondíen al home y la muyer.<ref>Jóhanna Katrín Friðriksdóttir (2013), ''Women in Old Norse Literature: Bodies, Words, and Power'', Palgrave Macmillan, ISBN 1137118067 p. 31.</ref>
 
== Estensión del conceutu: oficios lliberales ==