Diferencies ente revisiones de «Patriciu d'Irlanda»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Charres +Charles)
m + {{persona}}, + plantía NF xusto enriba de les categoríes, iguando parámetros que sobren
Llinia 1:
{{persona}}
{{redirixe|San Patriciu|San Patriciu (desambiguación)|la fiesta que se celebra nel so honor, vease [[Día de San Patriciu]]. Pa otres acepciones}}
{{Ficha de santu |nome=
San Patriciu |nome secular=
Patriciu |imaxe=
Saint Patrick Catholic Church (Junction City, Ohio) - stained glass, Saint Patrick - detail.jpg
|comentariu= [[Vidrera policromada]] de la ilesia de San Patriciu de [[Junction City (Ohio)]]
|fecha de nacencia= [[circa|c.]] 400
|fecha de fallecimientu = Ente los años 461 y 493
|llugar de nacencia= [[Birdoswald|Bannavem Taberniae]] (¿cerca de [[Carlisle]]?)
|llugar de fallecimientu=
|Obispu d'Irlanda= Añu 432
|título = Obispo de Armagh y Iluminador d'Irlanda |festividá=[[17
de marzu]]
|veneráu en= [[Ilesia católica]], [[Ilesia d'Inglaterra]], [[Ilesia d'Irlanda]], [[Ilesia ortodoxa]]
|simbología=Trébol, [[Cruz de San Patriciu]]
|patronu=* {{IRL}}, {{NGR}}, {{MSR}}
* [[Murcia]], [[Albuñol]], [[Loíza]]
* [[Arquidiócesis de Boston]], [[Arquidiócesis de Nueva York]]
|canonización=
|oración = ''Santu Obispu Patriciu, fiel pastor de la grey real de Cristu. Enllenasti a Irlanda cola rellumada del Evanxeliu: la fuerza poderoso de la Trinidá.''
''Agora que tas paráu frente al Salvador, oremos por que Él pueda caltenenos na fe y l'amor''.
}}
'''San Patriciu''' (en [[llatín]]: '''Patricius''') foi un misioneru [[Cristianismu|cristianu]] y ye conocíu como'l [[santu patrón]] de [[Irlanda]], xuntu a [[Brígida d'Irlanda|santa Brígida]] y [[Columba de Iona|san Columba]]. Foi un predicador y relixosu de [[Britania (provincia romana)|Britania]], tradicionalmente consideráu'l introductor de la [[relixón cristiana]] [[evanxelización d'Irlanda|n'Irlanda]]. El [[santoral católicu]] celebra'l día del so fallecimientu, el [[17 de marzu]].{{refn|group=lower-alpha|Anque tradicionalmente pensábase que finó en, o cerca de, 461, estudios más recién suxuren que sería 493.<ref name=dumville>[[Dumville, David N.]] ''et al.'' (n'inglés). [https://books.google.es/books?id=ZHd_VlHlJ1MC&printsec=frontcover&dq=st+patrick&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwiV_K2lodTXAhWGWRQKHVYUBd4Q6AEIKDAA#v=onepage&q=st%20patrick&f=false ''Saint Patrick'', pp. 29-44, 63-84. Boydell & Brewer Ltd, 1999.] En Google Books. Consultáu'l 23 de payares de 2017.</ref>}}
 
}}{{Harvnp|MacCulloch|2011|p=1125 n. 15}}{{Harvnp|Thomas|1981|p=312}}{{refn|group=lower-alpha|Tamién se propunxeron otres posibilidaes, como l'aldega de [[Old Kilpatrick]] ([[West Dunbartonshire]]), asitiada a veres del [[Ríu Clyde|Clyde]] nel estremu occidental del [[muriu de Antonino]], na actual [[Escocia]].{{Harvnp|Davies|2013|p=855 n. 21}}}}
Tradicionalmente, basáu n'hestories inventaes sieglos más tarde polos monxos cristianos, acomúñase-y con utilizar el ''[[shamrock]]'' (''[[Trifolium dubium]]'') —de tres hoja—, güei símbolu oficial d'Irlanda, como [[metáfora]] pa esplicar la [[Santísima Trinidá]].<ref name=freeman/> Asina mesmu, atribúyese-y la fazaña de llibrar la isla de [[Serpentes|culiebra]]s. Anque Irlanda ye la única rexón de les [[isles britániques]] que nun tener ofidios monteses, deber a la so separación de [[Gran Bretaña]] pocu dempués de rematar la postrera [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)|glaciación]].<ref>Owen, James (n'inglés). [https://news.nationalgeographic.com/news/2008/03/080313-snakes-ireland.html «Snakeless in Ireland: Blame Ice Age, Not St. Patrick.»] [[National Geographic]] News. Consultáu'l 22 de payares de 2017.</ref>
 
Parte del tracamundiu que sigue esistiendo al respective de la so vida deber a que [[Paladiu d'Escocia|Paladiu]] (Palladius) (c. 408/431-457/461), el primer obispu de los cristianos d'Irlanda, y anterior a san Patriciu, tamién foi conocíu como Patriciu, a lo cual añedir l'entueyu de que siguen esistiendo duldes inclusive alrodiu de qu'esti fora'l Sen-Phátric (Senex Patricius), esto ye, Patriciu'l mayor.<ref name=dumville/>
 
[[Archivu:Birdoswald Roman Fort - geograph.org.uk - 17585.jpg|thumb|right|Ruines del fuerte romanu de [[Birdoswald]], cercanu a la probable casa familiar y llugar de nacencia de san Patriciu.]]
 
==Biografía==
 
Tanto la fecha como'l llugar de nacencia de Patriciu son difíciles de determinar. Según los sos propios escritos nació nuna pequeña ''villula'' cercana al ''[[vicus]]'' de [[Bannavem Taberniae]].{{refn|group=lower-alpha|Anque delles fontes suxurieron que podría tratase de [[Bannaventa]], nel actual condáu de [[Northamptonshire]], en plenu centru d'Inglaterra, y allugáu en [[Watling Street]], la principal vía que conectaba a [[Londinium]] (Londres) con [[Dubris]] ([[Dover (Kent)|Dover]]) —na mariña suroeste d'Inglaterra— con [[Gales]], al noroeste de Londres. Sicasí, como señala [[Y. A. Thompson]], Bannaventa quedaría demasiáu al interior del país por que los pirates irlandeses llegaren ellí.<ref>[[Thompson, Y. A.]] (n'inglés). [https://books.google.es/books?id=jee3ivfHtHsC&pg=PA10&lpg=PA10&dq=Patrick+Bannaventa&source=bl&ots=QnSc9gyyy0&sig=wzfZLuHXNDS7epfHKk7cdYcjF3k&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwino9Dw7tLXAhWBtxQKHdXvAf0Q6AEITjAF#v=onepage&q=Patrick%20Bannaventa&f=false ''Who was Saint Patrick?'', p. 10. Boydell & Brewer, 1986.] En Google Books. Consultáu'l 22 de payares de 2017.</ref>}} Anque yera claramente un [[britanu]] del norte, la localización esacta del llugar foi bien aldericada.{{Harvnp|Davies|2013|p=367}} Probablemente trátese d'una de les pequenes poblaciones cercanes al [[muriu d'Adriano]],{{Harvnp|MacCulloch|2011|p=70}} y una de les interpretaciones más creíbles ye que se trataría d'una propiedá asitiada unos venticuatro kilómetros escontra l'interior dende [[Carlisle]] ([[Luguvalium]]){{Harvnp|Thomas|1981|p=311}} cerca del fuerte romanu de [[Birdoswald]].{{refn|group=lower-alpha|La interpretación vien de lleer el topónimu de Patriciu como ''banna''-''vienta''-''berniae/burniae'', onde ''banna'' ye una palabra [[Llingües britóniques|britónica]] que significa 'cresta' o 'puexu predresu'; ''vienta'' nun procedería del [[llatín]] 'vender', sinón que sería probablemente d'orixe [[Llingües celtes|celta]], con un significáu nel contestu [[Cultura romanu-británica|romanu-británicu]] cercanu a 'centru de xunta' o 'mercáu'; y ''bernia'' un deriváu britónicu del raigañu *''berna'', 'escobiu' o 'puertu de monte'. El llugar coincidiría entós col fuerte del [[muriu d'Adriano]] que, col nome de ''Banna'' apaez atestiguáu nuna secuencia de nomes dempués del conocíu allugamientu de [[Camboglanna]], secuencia que lleida d'oeste a esti lo identifica col fuerte de [[Birdoswald]], onde amás se llee nuna inscripción sobre piedra ''venatores Banniess[ye]'', 'cazadores bannienses'.{{Harvnp|Thomas|1981|pp=311-312}}}}{{Harvnp|MacCulloch|2011|p=1125 n. 15}}{{Harvnp|Thomas|1981|p=312}}{{refn|group=lower-alpha|Tamién se propunxeron otres posibilidaes, como l'aldega de [[Old Kilpatrick]] ([[West Dunbartonshire]]), asitiada a veres del [[Ríu Clyde|Clyde]] nel estremu occidental del [[muriu de Antonino]], na actual [[Escocia]].{{Harvnp|Davies|2013|p=855 n. 21}}}}
 
Patriciu yera fíu de Calpurnius, un [[diáconu]] [[Cristianismu|cristianu]] que tamién yera [[decurión]],<ref name=freeman/> un altu cargu civil, amás de tener tierres y disponer de serviciu. El so güelu, Potitus, tamién yera relixosu y ye presentáu como [[presbíteru]]. Fontes posteriores informen que la so madre llamábase Concessa y que Patriciu podría tener tamién nomes de raigañu [[Llingües britóniques|britónica]]: Magonus o Succetus.{{Harvnp|Thomas|1981|p=307}}
Línea 142 ⟶ 113:
* [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca, Pedro]]. ''[[:m:s:ye:El purgatoriu_de_San_Patriciu|El purgatoriu de San Patriciu]]'' en [[Wikisource]]
* [http://www.lahuellablanca.com ''La buelga blanca'' y ''Los fíos del caballu''] Noveles históriques
 
{{Tradubot|Patricio de Irlanda}}
 
{{NF|el sieglu V|el sieglu V}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
{{Tradubot|Patricio de Irlanda}}
 
[[Categoría:Santos católicos]]