Diferencies ente revisiones de «Célula fotollétrica»
Contenido eliminado Contenido añadido
m «{{listaref}}» => «{{llistaref}}» |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\bde \[\[([^\]]*?\|[A|Á|a|á|E|É|e|é|I|Í|i|í|O|Ó|o|ó|U|Ú|u|ú].*?)\]\] +d'\1) |
||
Llinia 30:
{{AP|Anexu:Cronoloxía del desenvolvimientu de les célules solares}}
El [[efectu fotovoltaico]] foi esperimentalmente demostráu per primer vegada pol físicu francés [[Edmond Becquerel]]. En 1839, a los 19 años, construyó la primer célula fotovoltaica del mundu nel llaboratoriu del so padre. [[Willoughby Smith]] describió per primer vegada'l «Effect of Light on Selenium during the passage of an Electric Current» [Efectu de la lluz sobre'l seleniu mientres el pasu d'una corriente eléctrica] el 20 de febreru de 1873 na revista [[Nature (revista)|Nature]]. En 1883 [[Charles Fritts]] construyó la primer célula fotovoltaica
En 1888 el físicu rusu [[Aleksandr Stoletov]] construyó la primer célula basada nel efectu fotoeléctricu esternu descubiertu por [[Heinrich Hertz]] en 1887.<ref name="Gevorkian2007">{{cite book|last=Gevorkian |first=Peter |title=Sustainable energy systems engineering: the complete green building design resource|url={{google books|id=i8rcHsOfPScC|p=498|plainurl=y}}|year=2007|publisher=McGraw Hill Professional|isbn=978-0-07-147359-0}}</ref>
Llinia 163:
* El tamañu de les oblees ta creciendo de manera constante, amenorgando'l númberu de manipulaciones
* Tratar d'utilizar meyor toes los llargores d'onda del espectru solar (incluyendo'l [[radiación infrarroxo|infrarroxu]], lo qu'abre perspectives interesantes: la conversión directa de la lluz d'una llapada n'eletricidá, refrigeración).
* ''Concentradores'' yá utilizaos nos satélites tán probándose na tierra. Al traviés
* Ta estudiándose tamién la posibilidá de xunir el siliciu amorfo y el cristalín por ''heterounión'' nuna célula solar más simple de más del 20 % d'eficiencia. Proyectu de 2 años anunciáu a principios de 2008, cola participación del ''Llaboratoriu d'Innovación pa Nueves Tecnoloxíes Enerxétiques y Nanomaterials'' del [[Comisariado de la Enerxía Atómica|CEA-Liten]] y l'empresa coreana ''JUSUNG'' (provisor d'equipamientu pa los fabricantes de semiconductores), col [[Institutu Nacional de la Enerxía Solar|INES]] ([[Savoya]]) onde la CEA-Liten concentró les sos actividaes na enerxía solar.
* Otros semiconductores (seleniu;asociación ''cobre-indiu-seleniu'' (CIS) de película fina) tán estudiándose por casu en Francia pol institutu d'investigación y desenvolvimientu n'enerxía fotovoltaica (IRDEP).<ref>Instituto participación de [[FED]] [[CNRS]] y Ecole Nationale Supérieure de Chimie de Paris (ENSCP)</ref> El CIS paez ufiertar un modestu rendimientu del 12 %, pero con baxu costo de fabricación.
|