Diferencies ente revisiones de «Institución»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\bde \[\[([^\]]*?\|[A|Á|a|á|E|É|e|é|I|Í|i|í|O|Ó|o|ó|U|Ú|u|ú].*?)\]\] +d'\1)
Llinia 1:
Una '''institución''' (del [[idioma llatín|llatín]] ''institutio'', de ''in'', qu'implica penetración; ''statuere'', aparcar, asitiar, y el sufixu ''-ción'', qu'implica acción o efectu<ref>[http://etimologias.dechile.net/?institucio.n Etimoloxía de ''institución'' (Consultáu xueves 15 de febreru del 2018)]</ref>) ye un [[organismu]] públicu o priváu creáu pa desempeñar un determináu llabor cultural, científica, política o social.{{citarequerida}} Les instituciones son sistemes de d'[[socialización|índole social]] y [[cooperación|cooperativa]] creaes so imposiciones llegales, que procuren ordenar y normalizar el [[comportamientu]] d'un [[grupu social|grupu d'individuos]] (que puede ser de toa una [[sociedá]]). Les instituciones tescienden les voluntaes individuales, al identificase cola imposición d'un propósitu consideráu como un bien social, esto ye, que vendría siendo daqué "normal" pa esi grupu. El so mecanismu de funcionamientu varia llargamente en cada casu, anque se destacar la ellaboración de numberoses [[norma xurídica|riegles o normes]] que suelen ser pocu flexibles y amoldables.<ref> Haidar, J. I., 2012. [http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2066558 «Impact of Business Regulatory Reforms on Economic Growth.»] ''Journal of the Japanese and International Economies'', Elsevier, vol. 26(3), pages 285-307, September</ref>
 
El términu "institución", etimológicamente, comparte raigañu con [[institutu]], [[educación|instrucción]], instructor y [[institutriz]]. Munches instituciones son [[organización|organizaciones]] formalmente establecíes, anque otres non; nin siquier tienen por qué correspondese con un llugar físicu, estendiéndose a una conducta y [[costume]]s consideraes importantes pa una sociedá, como les particulares organizaciones formales de [[gobiernu]] y [[serviciu públicu]], o inclusive a fechos sociales contingentes (como'l conducir un automóvil pola derecha nunos países y pola esquierda n'otros), o al apreciu que se siente por una persona digna, respetu y considerancia (tal o cual artista o personaxe popular ye consideráu una institución).
Llinia 7:
[[Douglas North]] menta que les instituciones son les llimitaciones escurríes por que estructuran la interacción política, económica y social. Componer de dos restricciones informales por casu, los tabúes, costumes, tradiciones, etc. y les llimitaciones formales por casu, les lleis de derechos de propiedá. Finalidá de les instituciones: 1) Crear orde y amenorgar la incertidume. 2) Apurrir la estructura d'incentivos nuna economía de costos de transacción son un elementu críticu de les resultancies económiques, y les instituciones, (xuntu cola eficacia de l'aplicación y la tecnoloxía) determinar los costos de transacción. Cada etapa del desenvolvimientu económicu consiste n'aumentar la especialización, la división del trabayu y la tecnoloxía de forma continua más granible.<ref>{{Cita web|url = http://www.jstor.org/stable/1942704|títulu = Institutions|fechaacceso = 7 de marzu de 2016|autor = Douglass C. North|enlaceautor =|fecha =|idioma = inglés|sitioweb =|publicación = The Journal of Economic Perspectives}}</ref>
 
Como estructures y mecanismos d'orde social, les instituciones son unu de los principales oxetos d'estudiu nes [[ciencies sociales]], como la [[antropoloxía]], la [[socioloxía]], la [[ciencia política]], la [[economía]] y la [[alministración]] de d'[[empresa|empreses]] ente otres. Les instituciones son tamién una tema d'estudiu central pal [[derechu]], el réxime
 
== Instituciones lexislatives ==