Diferencies ente revisiones de «Tabarka»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m correiciones
Llinia 17:
Nel [[sieglu X]] nomar [[Ibn Hawkal]] (fináu en [[977]]); nel [[sieglu XII]] llamar Puertu d'l'Andaluces. Nel [[sieglu XV]] había nel puertu galeres pa faer el corsu contra barcos cristianos y yá se nomó'l coral ([[Ibn Abd al-Mumin]], fináu en [[1495]]).
 
Nel castru edificóse un fuerte xenovés construyíu polos Lomellini (xenoveses al serviciu d'España) mientres [[1553]] por pidimientu de Carlos I d'España. Mientres el so dominiu, el xenoveses dedicar a la pesca del coral y convirtieron la islaislla nun emporiu comercial que sirvió tamién de llugar d'intercambiu de cautivos cristianos en cuenta de rescate. Un barcu de los Lomellini prindó'l corsariu [[Dragut]] y el monopoliu del comerciu en Tabarka foi'l rescate cobráu pola so lliberación. Les compañíes franceses que dende [[1561]] faíen el comerciu nel emporiu de [[La Cai]] en [[Arxelia]] faíen envidiar esti llugar y el gobernador y aventureru francés Samson Napollon intentó ocupar Tabarka y morrió na llucha.
 
[[Archivu:Tarbarka 17th century.jpg|thumb|left|200px|La isla de Tabarka nel sieglu XVII.]]
 
Nel [[sieglu XVII]] el castru, como centru de la esplotación del coral, yera famosu perdayuri; los Lomellini teníen el monopoliu comercial al traviés de la Compañía d'África y afitaben los precios de los productos locales que podía esportar ensin pagar derechos al bey (tratáu de [[1676]]); primíos por diversu potencies, los Lomellini aportaron a vender los sos derechos o dexar la islaislla al bey; ésti ocupar de secute en xunu de [[1741]] y fixo prisioneros a los habitantes amenorgándolos a esclavos. Fueron lliberaos dáu l'interés de dellos nobles europeos, del Papáu, de [[Carlo Emanuele III]] y de [[Carlos III d'España|Carlos III]]. Dalgunos de los esclavos lliberaos fueron a [[Carloforte]] mientres otros, tres delles vicisitúes, dieron orixe a otros dos comunidaes: [[Calasetta]] na islaislla de San Pietro en [[Cerdeña]] y [[Nueva Tabarca]], nes mariñes d'[[Alicante]]. Otros emigraron a [[Túnez]]; dos mujer de la isla, Sofia Bosso y Salvatora Paona, establecíes en Túnez y convertíes al islam, fueron muyeres de dos beys, la primera de Sidi Muhámmad y la segunda de Sidi Mustafá ([[1835]]-[[1837]]). Un intentu de recuperar la islaislla pol oficial de marina francés Saurins en [[1742]], fracasó.
 
Nel sieglu XVI'l ríu Oued El Kebir podía remontase hasta les puertes de la villa, cosa qu'inda confirma un axente francés en [[1725]]. Darréu'l cursu del ríu amenorgóse y dexó de ser navegable. ''Masalik'' (ed. Van Leuwen-Ferré, publicáu en Túnez en [[1992]]), diz que pela redolada de la ciudá morrió la reina [[Kahina]], nun llugar llamáu Bir al-Kahina (Pozu de la Kahina), pero M. Talbi (''L'épopée de la Kahina'', [[1971]]) poner en dulda. El fuerte xenovés ye anguaño un cuartelillu militar y hai un faru.