Diferencies ente revisiones de «Avinyonet del Penedès»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 2:
'''Avinyonet del Penedés'''<ref>{{cita llibru|apellíos=Celdrán Gomáriz|nome=Pancracio|títulu=Diccionariu de topónimos españoles y los sos xentilicios|añu=2002|editorial=Espasa Calpe|isbn=84-670-0146-1|páxines=695}}</ref> o '''Avinyonet'''<ref>Avinyonet ye tamién el nome oficial en castellán dende [[1860]] hasta [[1981]] según INE Base http://www.ine.es</ref> (en [[idioma catalán|catalán]] y oficialmente ''Avinyonet del Penedès'') ye un [[conceyu]] de [[Cataluña]], [[España]]. Perteneciente a la [[provincia de Barcelona]] na contorna del [[Alto Penedés]]. La so población según datos de 2017 ye de 1.654 habitantes. La capitalidad del conceyu correspuende a Avinyó Nou. Inclúi los núcleos de [[l'Arboçar]], [[Les Guñolas]], [[Monesteriu de San Sebastián dels Gorgs|San Sebastián dels Gorgs]], Can Mitjans, Cantallops, Clariana, Collblanc y La Garrofa,
 
== HestoriaHistoria ==
Avinyonet yera pueblu de patrimoniu real, magar nel so términu había dellos alodios eclesiásticos, pero ensin nenguna xurisdicción, nin civil, nin criminal. Nel [[sieglu X]] Avinyonet pertenecía al términu de la urbe o castiellu de [[Olérdola]].. El castiellu de Aviñón de dominiu condal, yera encamentáu a Mayor de Gurb y, al so alredor, construyóse la ilesia de San Pedro, consagrada pol obispu Vives (975-995). El [[monesteriu de Sant Cugat|monesteriu de San Cugat]] del Vallès tenía un alodio antes del añu 1002, fecha en que Mayor yá morriera. Ramón Berenguer I, muertu en [[1035]], ordenó nel so testamentu la so restitución a la see de Barcelona y en Sant Cugat del Vallès los alodios del castiellu de Avignon. L'añu 1156 Ramon Berenguer IV dio a Berenguer de Avinyó el monte de Aviñón, cola obligación de reconstruyir el castiellu y edificar cases. Alfonsu I, en 1193, dio'l castiellu, la ciudá y la parroquia de Avinyó a Guillem de la Granada, que, al morrer, en 1200, el concedió al monesteriu de Poblet, non ensin la reclamación de los templarios, que se consideraben herederos de Guillermo de la Granada. A pesar de les diverses cesiones ya inclusive l'enfotu na Pia Almoina de Barcelona, esti términu continua siendo de patrimoniu real hasta la estinción del feudalismu.