Diferencies ente revisiones de «Nueva Zembla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 1:
{{Rexón}}
 
'''Nueva Zembla''' ({{lang-ru|Новая Земля}}, ''Nóvaya Zemlyá'', «Tierra Nueva») ye un [[archipiélagu]] alcontráu nel árticu de [[Rusia]], y que consta de dos grandes islles separaes pol [[estrechu de Matochkin]] y una serie d'islesislles menores. Los dos islles principales llámense [[isla Séverny]] (que significa «isla Septentrional») y [[isla Yuzhny]] («isla Meridional»). La so área total ye de 90 650 km².
 
== Historia ==
Los rusos sabíen de Nueva Zembla dende'l sieglu XI, cuando cazadores de [[Nóvgorod]] visitaron la zona.<ref name="eb1911">Novaya Zemlya in: {{cita web|url=http://www.1911encyclopedia.org/Novaya_Zemlya|títulu=Encyclopaedia Britannica (11th ed.)|fechaacceso=14 d'ochobre de 2006|añu=1911|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.1911encyclopedia.org/Novaya_Zemlya|fechaarchivo=22 de payares de 2015}}</ref> Pa los europeos occidentales, la busca de la [[Ruta del Mar del Norte]] nel sieglu XVI llevó a la so esploración.<ref name="eb1911" /> La primer visita d'un européu occidental foi de [[Hugh Willoughby]] en 1553, y atopóse con naves ruses del comerciu de caza yá establecíu.<ref name="eb1911" /> L'esplorador holandés [[Willem Barents]] llegó a la mariña oeste de Nueva Zembla en 1594, y nuna espedición posterior de 1596 dobló la punta norte y l'iviernu na mariña nordés<ref name="whitfield">{{Citacita llibrollibru|apellíu=Whitfield|nombre=Peter|añu=1998|títulu=New Found Lands: Maps in the History of Exploration|llugar=UK|editorial=Routledge|isbn=0-415-92026-4|fechaacceso=14 d'ochobre de 2006}}</ref> (Barentsz morrió mientres la espedición y pudo ser soterráu na islla del Norte).<ref>[http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/Arctic55-4-329.pdf "Search for Barents: Evaluation of Possible Burial Sites on North Novaya Zemlya, Russia"], Jaapjan J. Zeeberg et al., ''Arctic'' Vol. 55, Non. 4 (December 2002) p. 329–338</ref> Mientres un viaxe posterior por [[Fyodor Litke]] en 1821-1824, la mariña oeste foi [[cartografia]]da.<ref name="eb1911" /> [[Henry Hudson]] foi otru esplorador que pasó al traviés de Nueva Zembla na busca del Pasu del Nordés.<ref name="encarta">Henry Hudson in: {{cite encyclopedia |url=http://encarta.msn.com/encnet/refpages/RefArticle.aspx?refid=761561666 |title=Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006 |accessdate = 14 d'ochobre de 2006|archiveurl=http://www.webcitation.org/5kx3FKhy9|archivedate=1 de payares de 2009|deadurl=yes}}</ref>
 
La islla foi esaminada sistemáticamente por [[Pyotr Pakhtusov]] y Avgust Tsivolko a principios de la década de 1830. El primer asentamientu permanente establecer en 1870 en Malye Karmakuly, que sirvió como la capital de Nueva Zembla hasta 1924. Más tarde, el centru alministrativu foi tresferíu a [[Belushya Guba]]<ref name="history3">{{cita web|url=http://belushka.virtbox.ru/history3.htm|títulu=Новая земля в 1917—1941 гг|fechaacceso=27 de setiembre de 2012|editorial=Belushka.virtbox.ru}}</ref><ref name=barentsfi>{{cita web|url=http://www.barents.fi/includes/file_download.asp?deptid=13875&fileid=6515&file=20050803151723.pdf&pdf=1|títulu=Health, science and education, history and trade among others - news review from the Arkhangelsk region|fechaacceso=27 de setiembre de 2012|fecha=3 d'agostu de 2005|editorial=Barents.fi}}</ref> y en 1935 a Lagernoe,<ref name="history3"/> pero depués volvió a Belushya Guba.
Llinia 22:
== Xeografía ==
 
L'archipiélagu conforma la frontera más septentrional de [[Europa]] nel [[océanu Árticu]]. Coles mesmes ye la frontera oriental del [[mar de Barents]] y l'occidental del [[mar de Kara]]. Nesti postreru atopen les desaguaes de dos de los más importantes ríos [[siberia]]nos, el [[Ob]] y el [[Yeniséi]], lo que tien influencia nel clima húmedu de les islesislles.
 
El casi deshabitado archipiélagu consta principalmente de dos grandes islles (llamaes Norte y Sur) y delles islles menores. El llargor máximu averada ente los puntos estremos de dambes islles ye de casi 900 km, y atópense a una distancia de 470 y 1.175 km respectivamente del [[Círculu Polar Árticu]]. Les principales islles son: