Diferencies ente revisiones de «Chulilla»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-d'Lletricidá +de Lletricidá)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Lérida +Lleida)
Llinia 41:
[[Archivu:VAérea2 Chulilla.jpg|thumb|250px|Vista aérea.]]Tres esti paréntesis de señoríu militar vuelve al eclesiásticu al ser instituyida en [[1274]] la Baronía de Chulilla, qu'incluyía [[Losa del Obispu|Llosa]] y, dende [[1300]], el [[Villar del Arzobispo|Villar]], sobre'l territoriu del antiguu distritu musulmán del castiellu y apurrida al Cabildru y obispu de Valencia. Momentu en que'l caballeru Guillém de Reixac ocupar hasta que [[Xaime II d'Aragón|Xaime II]], en [[1294]], oblíga-y a restituyilo al Obispáu.
 
Hasta [[1331]], la población va ser mayoritariamente musulmana siendo nesa fecha cuando, tres les fallíes revueltes de [[Al-Azraq]] y los continuos asaltos a les moreríes per parte de cristianos, faen que se produza l'abandonu d'estos. En [[1340]], [[Pedru IV d'Aragón]] concede una Carta de Población pola que s'establecen 100 pobladores ente los que yá había y los recién llegaos, procedentes de Teruel y LéridaLleida principalmente, y de Navarra. En [[1373]], la soberanía del Obispu sobre la Baronía faise completa tres la cesión a ésti de los derechos del Cabildru. En [[1379]], refuérzase'l castiellu arriendes de la guerra con Castiella, dáu'l llugar fronterizu qu'ocupa (guerres 1356-1365).
 
La so posición geoestratégica provocó que se llibraren nella cruentes batalles mientres les [[guerres carlistes]].