Diferencies ente revisiones de «Xava»

Contenido eliminado Contenido añadido
m «{{listaref}}» => «{{llistaref}}»
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- xuna + una )
Llinia 12:
En 1596 aportaron a Java nueve navíos holandeses al mandu de Jacobo Neck. Les fuerces holandeses espulsaron a #el portugueses ya ingleses, que yá fixeren dalgún conato de colonización, y depués #encargar de debilitar a los príncipes indíxenes semando ente ellos la cisma de la discordia.
 
Coles mires de evitar la competencia ente les diverses sociedaes colonizadores formóse xunauna [[Compañía Neerlandesa de les Indies Orientales|única compañía holandesa]], con derechu esclusivu para comerciar y asaltar #cualquier enclave de la rexón. La compañía empezó los sos negocios en 1602, y en namá 20 años vio dueña d'un gran imperiu. La so residencia #afitar en Java, onde'l xeneral Coen edificó la ciudá de Batavia nel añu 1619.
El 1650 los 17 directores de la Compañía de les Indies Orientales Holandeses dieron al gobiernu de Batavia (Yakarta) xunauna nueva constitución que tuvo vixente ensin cambéu dalgunu hasta 1800.
En 1684 #el holandeses obligaron al pacíficu sultán de Bantam a sacupar la so capital, y escontra 1700 tamién sometieron el territoriu de Cheribon.
En 1755 Holanda estremó l'imperiu d'Asia en dos partes: una #vencer a los herederos de #el xefes indíxenes que llevaron el títulu de ''Susuhumanes'', y otra #poner al mandu d'un sultán. Los príncipes impuestos per Holanda #caltener n'estrecha dependencia con esti país, siendo obligaos non yá a almitir nos sos palacios a #el embaxadores holandeses, sinón tamién a tolerar una fortaleza na so propia residencia.
Llinia 22:
[[Ficheru:Java_II.jpg|derecha|miniaturadeimagen|180x180px|Moneda de Carlos III que circuló en Java con resello de la Compañía d'Indies Holandeses.]]
[[Ficheru:Java_I.jpg|derecha|miniaturadeimagen|180x180px|Moneda de Carlos III con lleenda n'árabe dientro de círculu.]]
Mientres el períodu que duró la ocupación de la rexón per parte de la [[Compañía Neerlandesa de les Indies Orientales|Compañía de les Indies Orientales Holandeses]], foi bien común la práctica de contramarcar les monedes estranxeres con distintos punzones y lleendes coles mires de garantizar la so circulación y valor en tola colonia. La primera contramarca utilizada na isla contenía un caballu con caballeru dientro d'un rombu. La segunda foi emplegada en [[Xakarta|Batavia]] en 1790, marcándose toles monedes en circulación col símbolu de la Compañía Holandesa: “V.O.C.” (Verenigde Oostindische Compagnie), y delles vegaes nel aviesu col escudu de la ciudá de [[Utrecht|Utrech.]] Esta contramarca foi estampada sobro reales d'a ocho [[Pueblu español|españoles]] y distintes monedes d'Holanda, [[Francia]] y [[Austria|Austria.]] El so tamañu yera de 15 milímetros aprosimao, anque esisten munches variantes de tipos de lletres y tamaños. Tamién se conoz xunauna contramarca col nome de la isla n'árabe dientro d'un círculu.<ref>José Antonio de la Fuente: "La plata de la Nao de China", Museo de Arte Oriental de Salamanca, editorial comercial Segovia, 2008.</ref>
 
== Alministración ==