Diferencies ente revisiones de «Partíu de los Socialistes de Cataluña»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu
m Iguo llatinismu
Llinia 42:
A finales de [[1976]] [[Convergència Socialista de Catalunya]] había promovido un congresu de militancies socialistes esvalixaes que venía xestándose dende [[1974]] con cuenta de promover una reunificación, que remató en [[1977]] cuando'l PSC-C y la Federación Socialista Catalana del PSOE apautaron una candidatura única pa les elecciones de xunu.<ref>Martín Ramos, J. Ll. (1998) ''De dictadura a Democràcia. Canvis i continuïtats en l'articulació política de catalunya'' Vol. X. Edicions 62: Barcelona ISBN 84-297-4480-0</ref>En 1978 les distintes fuerces socialistes llegaron a un alcuerdu que cristalizó nel Congresu de la Unidá Socialista. Nesti Congresu fundóse'l ''Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)'', resultáu de la fusión ente los grupos [[catalanista]]s [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés|PSC-C]], [[Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament|PSC-R]] y la [[Federación Catalana del PSOE]]. El nuevu partíu apiguraba a tol espectru socialista catalán, y tenía una relación federal col [[PSOE]], a pesar de que formalmente yera un partíu distintu y autónomu al fundáu por [[Pablo Iglesias Possé|Pablo Iglesias]].
 
Nes socesives convocatories electorales, el PSC revelóse como la fuerza mayoritario en [[Cataluña]] nes elecciones xeneral y européu y municipales (la inmensa mayoría de les alcaldíes metropolitanes fueron tradicionalmente gobernaes por dirixentes del PSC). Nes [[Elecciones al Parlamentu de Cataluña|elecciones autonómiques]], sicasí, la incapacidá de los líderes del PSC pa movilizar al so electoráu tradicional facilitó la hexemonía parlamentaria de los nacionalistes de [[Convergència i XunióUnió]], que gobernaron la [[Xeneralidá de Cataluña]] hasta [[2003]]. Inclusive nes [[Elecciones al Parlamentu de Cataluña de 2003|elecciones de 2003]], con una gastadura nacionalista ensin precedentes tantu pol escosamientu del proyectu converxente como pola retirada del veteranu líder [[Jordi Pujol]], los socialistes quedáronse 4 escaños per debaxo de la federación nacionalista, anque la superaron en númberu de votos.
 
N'avientu de 2003, el PSC de [[Pasqual Maragall]] robló'l llamáu [[Pactu del Tinell]], nel que s'alcordó qu'el Partit dels Socialistes presidiría la Xeneralidá col sofitu de [[Esquerra Republicana de Catalunya]] y la formación [[ecosocialista]] [[Iniciativa per Catalunya Verds]]. Esti pactu duró hasta'l [[11 de mayu]] de [[2006]] cuando'l presidente de la Xeneralidá espulsó a los seis conseyeros d'ERC del [[Gobiernu de Cataluña|Gobierno catalán]]; sicasí, tres les [[Elecciones al Parlamentu de Cataluña de 2006|siguientes elecciones]] reeditóse'l pactu ente los trés partíos. El presidente, Pasqual Maragall, foi enantes alcalde socialista de Barcelona.