Diferencies ente revisiones de «Alianza Popular»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Resultancies +Resultaos)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-resultancies +resultaos)
Llinia 42:
=== Coalición Democrática ===
{{AP|Coalición Democrática}}
Tres les discretes resultanciesresultaos de AP en 1977, formóse una nueva coalición pa les [[eleiciones xenerales españoles de 1979|eleiciones de 1979]], a les que se presentó sol nome de ''Coalición Democrática'' (CD), arrexuntando a Alianza Popular; [[Acción Ciudadana Liberal]], liderada por [[José María de Areilza]]; el [[Partíu Demócrata Progresista (España)|Partíu Demócrata Progresista]], presidíu por [[Alfonso Osorio]]; [[Renovación Española (1977)|Renovación Española]] y el [[Partíu Popular (España, 1976)|Partíu Popular de Cataluña]], encabezáu por [[Luis Montal]] y [[Antonio de Senillosa]]. El candidatu a la presidencia del gobiernu d'esta coalición foi [[Manuel Fraga]]. Nel [[País Vascu]] presentóse como [[Unión Foral del País Vascu]]. Llogró 1.094.438 votos (6,10%) y 10 diputaos, perdiendo casi mediu millón de votos y 6 diputaos al respective de AP en solitariu en 1977. Nel Senáu llogró 3 senadores.
 
[[Archivu:Manuel Fraga durante la Transicion.jpg|thumb|right|[[Manuel Fraga]], presidente del partíu.]]
 
N'avientu de 1979 celebró AP el so III Congresu, escoyéndose a [[Manuel Fraga]] como presidente y a [[Jorge Verstrynge]] como secretariu xeneral. Coles mesmes, [[Acción Ciudadana Lliberal]] entós integróse de forma definitiva n'Alianza Popular. N'abril d'esi mesmu añu llogró unos bien males resultanciesresultaos nes [[eleiciones municipales d'España de 1979|eleiciones municipales]], sacante en [[Galicia]].
 
Nes [[eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1980]], AP sofitó la candidatura de [[Solidaritat Catalana (1980)|Solidaritat Catalana]], que llogró 64.004 votos (2,37%) y nengún escañu. En [[1981]] AP ganó les [[eleiciones al Parllamentu de Galicia de 1981|eleiciones al Parllamentu de Galicia]], resultando escoyíu [[Gerardo Fernández Alborecer]] primer presidente de la [[Xunta de Galicia]].