Diferencies ente revisiones de «Eleiciones xenerales d'Italia de 1948»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Resultancies +Resultaos)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Divos +Dios)
Llinia 78:
Estes eleiciones siguen siendo inigualables tocantes a agresión verbal y fanatismu referir na hestoria democrática d'Italia. Según l'historiador Gianni Corbi, «les eleiciones de 1948 fueron les más apasionaes, importantes, llargues, puerques ya inciertes de la [[hestoria d'Italia]]».<ref name=":1">{{cita llibru|títulu = From Fascism to Democracy: Culture and Politics in the Italian Election of 1948|url = https://books.google.com/books?id=OKA6i7SenW0C|editorial = [[University of Toronto Press]]|fecha = 2004|fechaacceso = 2 de febreru de 2016|isbn = 9780802087683|idioma = en|nombre = Robert Anthony|apellíos = Ventresca|nome2 = Robert|apellíos2 = Ventresca|páxina = 4, 269}}</ref> Nestes eleición enfrentáronse dos visiones opuestes del futuru de la sociedá italiana: per un sitiu atopábase la Democracia Cristiana, encabezada por De Gasperi, que proponía un proyectu católicu, conservador y [[Capitalismu|capitalista]]; y per l'otru llau atopábase'l Frente Popular, que proponía una sociedá [[Laicismu (relixosu)|laica]], revolucionaria y [[Socialismu|socialista]].<ref name=":1" />
 
Col fin de desacreditar al frente Democráticu Popular, mientres la campaña los demócrates cristianos llegaron a afirmar que nos países comunistes «los neños unviaben a la cárcel a los sos padres», que «los neños yeren propiedá del Estáu» y que «la xente comer a los sos propios fíos», y aseguraron que de llograr la esquierda'l poder, «el desastre cutiría Italia». Otru lema de la Democracia Cristiana foi: «nel secretu de la cabina de votación, DivosDios te ve, [[Stalin]] non».<ref>{{Cita noticia|títulu = Fertility vote galvanises Vatican|url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4087420.stm|periódicu = BBC|fecha = 13 de xunu de 2005|fechaacceso = 2 de febreru de 2016|autor = Irene Peroni}}</ref>
 
El [[Partíu Comunista Italianu]] (PCI) lideraba ''de facto'' el Frente Democráticu Popular (FDP) y marxinara con efectividá al Partíu Socialista (PSI), que por cuenta de esto sufrió un notable deterioru en términos d'escaños y poder políticu.<ref>{{Cita web|título = La Camera dei Deputati|url = http://legislature.camera.it/frameset.asp?content=%252Faltre_sezionism%252F8793%252F8992%252Fdocumentotesto%252Easp%253F|sitioweb = legislature.camera.it|fechaacceso = 2 de febreru de 2016}}</ref> Los socialistes tamién se resintieron pola deserción de la facción [[socialdemócrata]] liderada por [[Giuseppe Saragat]], que, en desalcuerdu col pactu ente PCI y PSI, presentar poles llistes d'[[Unidá Socialista (Italia)|Unidá Socialista]]. El PCI tenía dificultaes pa controlar a los sos militantes más conflictivos, que na inmediata posguerra participaren en violentos actos de represalia contra collaboracionistes del réxime fascista. Les zones más afectaes pola violencia fueron, por casu, el llamáu ''Triángulu Coloráu'' d'[[Emilia-Romaña|Emilia]], y partes de [[Liguria]] pela redolada de [[Genova]] y [[Savona]]. Nestos mesmos llugares, viérense con anterioridad episodio de violencia brutal per parte de fascistes mientres el [[Italia fascista|réxime de Mussolini]] y de la [[Resistencia italiana]] mientres el [[Campaña d'Italia (Segunda Guerra Mundial)|meyora de los Aliaos n'Italia]] mientres la guerra.