Diferencies ente revisiones de «Cecilia G. de Guilarte»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
m Bot: Nomes de países según el cartafueyu
Llinia 15:
|conocíu por premios=
}}
'''Cecilia G. de Guilarte''' (nacida como Cecilia García de Guilarte), ([[Tolosa (Guipúzcoa)]] 20 d'avientu de 1915– [[ibíd.]], 14 de xunetu de 1989) foi una escritora vasca que se desempeñó como periodista, novelista, dramaturga, ensayista y profesora universitaria. Tres l'españíu de la [[Guerra Civil Española]] convertir nuna de les primeres corresponsales de guerra,<ref name="hamaikabide">{{Cita web|url=http://www.hamaikabide.eus/biografias/name/cecilia-garca-de-guilarte/|títulu=Cecilia García de Guilarte Biografíes : Hamaika Bide Elkartea|fechaacceso=24 de setiembre de 2016|sitioweb=www.hamaikabide.eus}}</ref> cubriendo'l frente norte del [[País Vascu]]. Nel añu 1939 se exilia en Francia y darréu, en 1940, parte al esiliu en MéxicoMéxicu, onde va permanecer hasta la so torna a [[España]] en 1963. Foi socia fundadora del [[Atenéu Español de México|Atenéu Español]] de MéxicoMéxicu.
 
Quedó como finalista del [[Premio Planeta]] en 1968 cola so obra ''Toles vides'' y foi acreedora del Premio Águiles (1969) pola so novela ''Cualesquier que vos dea muerte.''
Llinia 28:
* Rosa de la rosal cortada (San Sebastián, 1936)
* ''Los claros güeyos d'Ignacio'' (1936)
* Camín del corazón (MéxicoMéxicu, 1942)
* Arguyu de Casta (MéxicoMéxicu, 1942)
* Nació n'España (MéxicoMéxicu, 1944)
* Contra'l dragón (MéxicoMéxicu, 1954)
* Cualesquier que vos dea muerte (Barcelona, 1969)
* La soledá y los sos ríos (Madrid, 1975)
Llinia 43:
 
=== Teatru ===
* La trampa (MéxicoMéxicu, 1958)
* Triloxía dramática ((Drames: ''El camín y la cruz, Contra'l dragón y La trampa)'' (San Sebastián, 2001)
 
Llinia 54:
 
== Bibliografía ==
* Domíngez Prats, Pilar. ''Voces del esiliu: Muyeres españoles en MéxicoMéxicu 1939-1950''. España: Comunidá de Madrid, 1994.
* Jato, Mónica, ed. ''Un barcu cargáu de…''. Por Cecilia G. de Guilarte. España: Editorial Renacimientu, 2012.
* Girón, Alicia y Eugenia Correa. L'esiliu femenín en MéxicoMéxicu. Madrid: Axencia Española de Cooperación internacional pal Desenvolvimientu, 2011.
 
== Enllaces esternos ==