Diferencies ente revisiones de «Clara Tott»

Contenido eliminado Contenido añadido
m «Arquivu» => «Archivu»
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 6:
D'esta relación, nacieron 2 fíos qu'en dellos documentos reconócense como lexítimos. Sicasí, nun se conoz la fecha esacta del casoriu, una y bones el príncipe Elector optó por caltener lo de callao, debíu, a la so anterior promesa de celibatu. Delles fontes dicen que foi nel añu 1462. Nel añu 1472, conócense, per primer vegada, de manera pública'l so casoriu, porque al solicitar el so fíu primoxénitu Federico, l'almisión como clérigu nel monesteriu de [[Espira|Speyer]] y [[Worms (Alemaña)|Worms]], tuvo que demostrar el so orixe lexítimu. Nesi mesmu añu, y enantes en 1470, el futuru Príncipe-Elector Felipe, yá había eximido al so tíu, el príncipe Elector Federico I, de la so antigua promesa de celibatu. Pero n'ares de la razón d'Estáu, caltúvose esta tema de callao.
 
Dempués de la muerte del so home nel añu 1479, el so sucesorsocesor, el príncipe Elector [[Felipe del Palatinado|Felipe]], caltener en cautiverio mientres munchos años, nel Castiellu de Lindenfels, pa evitar que les relaciones familiares salieren a la lluz.<ref>[http://books.google.de/books?id=KHy1AAAAIAAJ&q=clara+tott&dq=clara+tott&hl=de&ei=pD3PTM2LNov0sgbHrpmNAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&vei=0CE0Q6AEwCA Quelle zur Inhaftierung auf Burg Lindenfels]</ref> Los primeros historiadores espresar con ambigüedá y bien cuidadosos cola tema, por medrana a los poderosos príncipes Palatinos. Inclusive historiadores posteriores, siguieron con esta mesma ambigüedá.<ref>[http://books.google.de/books?id=ojMBAAAAYAAJ&pg=PA596&dq=Friedrich+der+Siegreiche+Neustadt&hl=de&ei=q00ZTN6-AZT3OfS39d8K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&vei=0CEAQ6AEwBg#v=onepage&q=Friedrich%20der%20Siegreiche%20Neustadt&f=false Carl von Rotteck: "Das Staats-Lexikon", 1847; zu dean Familienverhältnissen und Nachkommen Kurfürst Friedrich deas Siegreichen]</ref>
 
Solo'l historiadores xuristes [[Johann Ludwig Klüber]] y [[August Wilhelm Heffter]], nel sieglu XIX, realizaron una investigación bien detallada, a partir de diverses fontes, que demuestren una nacencia dientro del matrimoniu, de los sos dos fíos y, amás, sostiense qu'inclusive Clara Tott, podría tener un orixe noble.
Llinia 12:
<ref>[http://books.google.de/books?id=DJ5BAAAAcAAJ&printsec=frontcover&dq=die+eheliche+abstammung+l%C3%B6wenstein&cd=2#v=onepage&q&f=false August Wilhelm Heffter; „Votum eines norddeutschen Publizisten zu Klübers ehelicher Abstammung deas Fürstenhauses Löwenstein-Wertheim“, 1838]</ref>
 
Clara Tott tenía talentu musical y trabayó nel diseñu de la vida musical nel palaciu de [[Heidelberg]]. Sofitó al so maríu na construcción del coru de la ilesia, ya influyó nel nomamientu del entós famosu cantante [[Johannes von Soest]] como'l so directordireutor.
<ref>[http://books.google.de/books?id=QmkQScqES9UC&pg=PA575&dq=clara+tott&hl=de&ei=pD3PTM2LNov0sgbHrpmNAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vei=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=clara%20tott&f=false Quelle zur musikalischen Tätigkeit von Clara Tott]</ref>
 
Llinia 21:
* [[Luis I de Löwenstein|Luís de Baviera]] ( (29 de setiembre de 1463-1523). Foi alzáu a [[Cónde Imperial]] el 24 de febreru de 1494 pol [[Rei de Romanos]] [[Maximiliano I de Habsburgo|Maximiliano I]]. El so padre, l'elector Federico I dexó-y el Condáu de Löwenstein. Foi'l fundador de la casa principesca [[Löwenstein-Wertheim]]. Los sos herederos, más tarde adquirieron el Condáu de Wertheim y fueron alzaos al rangu de [[Príncipes del Sacru Imperiu Romanu]].
 
El príncipe Elector Federico I reinó, hasta la so muerte, en representación del so sobrín y fíu adoptivu [[Felipe del Palatinado|Felipe]], arrenunciando a los derechos sucesoriossocesorios de los sos dos fíos con Clara Tott.
<ref>[http://books.google.de/books?id=2xZBAAAAcAAJ&pg=PA79&dq=um+die+Succession+im+Kur%5Eav%5EWfwlz+desto+dauerhafter+zu+machen&cd=1#v=onepage&q=um%20die%20Succession%20im%20Kur%5Eav%5EWfwlz%20desto%20dauerhafter%20zu%20machen&f=false Quelle zur möglichen Sukzession von Kurfürst Friedrichs Kindern aus Johann Ludwig Klübers Abhandlung]</ref><ref>[http://books.google.de/books?id=2xZBAAAAcAAJ&pg=PA83&dq=Gemahlin+4%3Cnd+ehelichen+Leibeserben+auf+furpf,%3Clzische+Rechte,+Regalien,+Ehren,+W%C3%BCrden+oder+Herrlichkeiten,+so+lang+Herzog+Philipp+und+eheliche+S%C3%B6hne+desselben+am+Leben+seyn+w%C3%BCrden&cd=1#v=onepage&q=Gemahlin%204%3Cnd%20ehelichen%20Leibeserben%20auf%20furpf%2C%3Clzische%20Rechte%2C%20Regalien%2C%20Ehren%2C%20W%C3%BCrden%20oder%20Herrlichkeiten%2C%20so%20lang%20Herzog%20Philipp%20und%20eheliche%20S%C3%B6hne%20desselben%20am%20Leben%20seyn%20w%C3%BCrden&f=false Quelle zur möglichen Sukzession von Kurfürst Friedrichs Kindern aus Johann Ludwig Klübers Abhandlung]</ref>
 
Llinia 29:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}
 
{{NF|el sieglu XV|1520|Tott, Clara}}