Diferencies ente revisiones de «Furacán Katrina»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-El Mundu +El Mundo)
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-cuidao que +yá que)
Llinia 54:
El 26 d'agostu, l'estáu de Misisipi activó al so [[Guardia Nacional de los Estaos Xuníos|Guardia Nacional]] nel marcu de les acciones preventives de cara a la llegada de la nube. Coles mesmes, el gobiernu estatal punxo en marcha'l Centru d'Operaciones d'Emerxencia a otru día, y les corporaciones locales empezaron a emitir ordes d'evacuación. Escontra les 18:00 UCT-5 del 28 d'agostu, fixeron lo mesmu dieciocho condaos y once ciudad; a la mañana siguiente la cifra esguilara a los 41 condaos y 61 ciudaes. Amás, entamáronse 57 campamentos de refuxaos nes comunidaes costeres, cola posibilidá de poner en funcionamientu otros 31 más si fuera necesariu.<ref name="CongressInvestigation B">{{cita publicación |autor=[[Congresu d'Estaos Xuníos]]|fecha=19 de febreru de 2006|títulu=A Failure of Initiative: Final Report of the Select Bipartisan Committee to Investigate the Preparation for and Response to Hurricane Katrina |editorial=Government Printing Office |allugamientu=[[Washington D. C.]] |páxines=60-61|formatu=PDF |idioma=inglés |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.gpoaccess.gov/katrinareport/fullreport.pdf |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060422041158/http://a257.g.akamaitech.net/7/257/2422/15feb20061230/www.gpoaccess.gov/katrinareport/preparation.pdf|fechaarchivo=22 d'abril de 2006}}</ref> El plan d'evacuación de Luisiana ordenó a les llocalidaes asitiaes a lo llargo y cerca de la mariña a llevar a cabu la evacuación en tres fases, empezando cola primer fase (qu'afectaba a la primer llinia de mariña) cincuenta hores primero que llegaren los vientos de la nube tropical. La población de les zones incluyíes na segunda fase foi sacupada cuarenta hores antes, ente que la de les árees pertenecientes a la tercer fase (incluyendo Nueva Orleans) lo foi con treinta hores d'antelación.<ref>{{cita web |autor=Louisiana Homeland Security and Emergency Preparedness |títulu=Louisiana Citizen Awareness and Disaster Evacuation Guide |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.ohsep.louisiana.gov/evacinfo/SEHurriGuide.pdf |páxina= 2 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.ohsep.louisiana.gov/evacinfo/SEHurriGuide.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref>
 
Delles instituciones privaes pal cuidu de dependientes, qu'esperaben disponer de l'asistencia d'autobuses y ambulancies, nun pudieron ser sacupaes porque esperaren demasiao tiempu. L'apéndiz 1C del plan del Centru d'Operaciones d'Emerxencia de Luisiana (Parte II, sección II, párrafu D) ordena en tales casos usar autobuses escolares y d'otros servicios públicos pa les evacuaciones.<ref>{{cita web |url=http://biotech.law.lsu.edu/blaw/DOD/manual/full%20text%20documents/State%20Authorities/La.%20EOP_Supplement1c.pdf |títulu=State Of Louisiana Emergency Operations Plan Supplement 1C |fecha=Julio de 2000|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060909235959/http://biotech.law.lsu.edu/blaw/DOD/manual/full%20text%20documents/State%20Authorities/La.%20EOP_Supplement1c.pdf |fechaarchivo=9 de setiembre de 2006}}</ref> Sicasí, anque sí qu'había autobuses pa poder treslladar a persones en tal situación, nun había suficientes conductores d'autobuses pa conducilos cuidao que la gobernadora Blanco nun robló una dispensa d'emerxencia que dexara a cualquier conductor con llicencia tresportar sacupaos n'autobuses escolares,<ref>{{cita web |url=http://www.vtpi.org/katrina.pdf |autor=Todd Litman |editorial=Victoria Transport Policy Institute |fecha=13 d'abril de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |títulu=Lessons From Katrina and Rita: What Major Disasters Can Teach Transportation Planners |páxina=5 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20090325121112/http://vtpi.org/katrina.pdf |fechaarchivo=25 de marzu de 2009 |idioma=inglés}}</ref> anque, como darréu recoyó la prensa, hubo persones que desoyeron esta prohibición.<ref>{{cita web |url=http://www.chron.com/cs/CDA/ssistory.mpl/topstory2/3334317 |autor=Salatheia Bryant y Cynthia Leonor Garza|título=School bus comandeered by renegade refugees first to arrive at Astrodome|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |editorial=[[Houston Chronicle]] |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060715050700/http://www.chron.com/disp/story.mpl/topstory2/3334317.html |fechaarchivo=15 de xunetu de 2006 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita llibru |url=http://books.google.com/books?id=fj5dInclgw0C&pg=PA594&lpg=PA594&dq=rental+cars+in+short+supply+before+Katrina&q=rental+cars+in+short+supply+before+Katrina.#v=snippet&q=rental%20cars%20in%20short%20supply%20before%20Katrina.&f=false |páxina=594|autor=Lundy, Kay; Lundy, Karen; Janes, Sharyn|títulu=Community Health Nursing: Caring for the Public's Health |añu=2009|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |isbn=978-0-7637-1786-5 |editorial=Jones & Bartlett Learning |idioma=inglés}}</ref> Delles estimaciones afirmaron qu'en redol al 80&nbsp;% de los 1,3 millones d'habitantes del [[área metropolitana de Nueva Orleans]] fueren sacupaos,<ref>{{cita noticia |url=http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0508/29/asb.01.html |títulu=Hurricane Katrina Pummels Three States|apellíos=Brown|nome=Aaron|fecha=29 d'agostu de 2005|editorial=CNN|fechaacceso=10 d'agostu de 2012}}</ref> quedándose na ciudá menos xente de la que lo fixo tres la evacuación llevada a cabu pol [[huracán Iván]].<ref>{{cita web |url=http://www.colorado.edu/hazards/o/archives/2004/nov04/nov04c.html |títulu=What if Hurricane Ivan Had Not Missed New Orleans? |editorial=[[Universidá de Colorado en Boulder]] |autor=Laska, Shirley |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Escontra'l 28 d'agostu, la mayoría de les infraestructures de la mariña del golfu fueren cerraes, incluyendo tola rede ferroviaria nes zona sacupaes de [[Canadian National Railway]] y d'[[Amtrak]],<ref>{{cita web |url=http://www.businessweek.com/stories/2005-10-16/canadian-national-the-making-of-a-track-star |títulu=Canadian National: The Making Of A Track Star |fecha=16 d'ochobre de 2005 |editorial=[[BusinessWeek]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.amtrak.com/servlet/ContentServer?pagename=Amtrak/am2Copy/Simple_Copy_Popup&c=am2Copy&cid=1093554014709 |títulu=Service Alert: Hurricane Katrina Update - City of New Orleans, Crescent, Sunset Limited - Revised Service Information |fecha=1 de setiembre de 2005|editorial=[[Amtrak]]|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080922031250/http://www.amtrak.com/servlet/ContentServer?pagename=Amtrak/am2Copy/Simple_Copy_Popup&c=am2Copy&cid=1093554014709 |fechaarchivo=22 de setiembre de 2008}}</ref> según la [[planta d'enerxía nuclear Waterford]].<ref>{{cita web |url=http://www.nrc.gov/reading-rm/doc-collections/news/2005/05-031iv.html |títulu=NRC continues to monitor nuclear plants affected by Hurricane Katrina |editorial=[[Comisión Reguladora Nuclear d'Estaos Xuníos]] |fecha=30 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.nrc.gov/reading-rm/doc-collections/news/2005/05-031iv.html|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> El CNH caltuvo les alertes pa la mariña hasta la tarde del 29 d'agostu, cuando'l furacán Katrina yá taba sobre'l centru de Misisipi.<ref name="KatrinaTCR"/>
Llinia 60:
=== Nueva Orleans ===
[[Archivu:Louisiana_superdome_2004.jpg|thumb|300px|La Luisiana Superdome en [[2004]].]]
Escontra'l 26 d'agostu, la posibilidá de que tuviera llugar una catástrofe ensin precedentes yá se tomaba en considerancia. Munchos de los modelos informáticos movieron la trayectoria potencial del Katrina 240 km escontra l'oeste del saliente de Florida, lo que ponía a Nueva Orleans xusto nel centru de les distintes probables trayectories; la posibilidá de que'l furacán afectara de forma directa a la ciudá yera entós del 17&nbsp;%, anque'l 28 d'agostu dichu porcentaxe yá aumentara hasta'l 29&nbsp;%.<ref>{{cita web |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/prb/al122005.prblty.015.shtml |títulu=Hurricane Katrina Probabilities Report Number 15 |editorial=CNH |fecha=26 d'agostu de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/prb/al122005.prblty.021.shtml |títulu=Hurricane Katrina Probabilities Report Number 21 |editorial=CNH |fecha=28 d'agostu de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Esti escenariu suponía una eventual catástrofe, cuidao que delles partes de Nueva Orleans y de la so área metropolitana tán por [[Anexu:Tierra sol nivel del mar|debaxo del nivel del mar]]. Desque se dio la previsión de que la [[marexada ciclónica]] causada pola nube algamaría los 8,5 metros,<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2005/08/29/world/americas/29iht-web.0829katrina.html?pagewanted=all |títulu=Hurricane Katrina makes landfall |fecha=29 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> los servicios d'emerxencia de Nueva Orleans tarrecíen que los diques que protexíen la ciudá vencieren y causaren importantes hinchentes.<ref>{{cita web |autor=Drye, Willie |url=http://news.nationalgeographic.com/news/2005/08/0829_050829_hurricane.html |títulu=Hurricane Katrina Pulls Its Punches in New Orleans |editorial=[[National Geographic (revista)|National Geographic]] |fecha=29 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Nuna conferencia de prensa celebrada a les 10:00 UTC-5 del 28 d'agostu, pocu dempués de qu'el Katrina fuera calificáu como un furacán de categoría 5, l'entós alcalde de Nueva Orleans [[Ray Nagin]] ordenó la primer evacuación obligatoria de la ciudá, calificando al Katrina como "una nube que munchos hemos largamente tarrecíu".<ref>{{cita web |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,167270,00.html |títulu=Katrina Heads for New Orleans |editorial=[[Fox News]]/[[Associated Press]] |fecha= 29 d'agostu de 2005 |fechaacceso=13 d'agostu de 2005 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060207014305/http://www.foxnews.com/story/0,2933,167270,00.html |fechaarchivo=7 de febreru de 2006 |idioma=inglés}}</ref> El gobiernu de la ciudá tamién entamó dellos "abelugos d'últimu recursu" pa ciudadanos que nun pudieren abandonar la ciudá, ente los cualos atopábase la [[Mercedes-Benz Superdome|Luisiana Superdome]], onde s'allugó aprosimao a 26 000 persones, a quien aprovieron con comida y agua mientres dellos díes desque'l furacán toco tierra.<ref>{{cita web |url=http://www.nola.com/newslogs/breakingtp/index.ssf?/mtlogs/nola_Times-Picayune/archives/2005_08_28.html#074657 |títulu=26,000 shelter at Superdome |editorial=Times-Picayune |fecha=28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20050907082618/http://www.nola.com/newslogs/breakingtp/index.ssf?/mtlogs/nola_Times-Picayune/archives/2005_08_28.html |fechaarchivo=7 d setiembre de 2005}}</ref><ref group="Nota">''[[Diary From the Dome]]'' son unes memories escrites en 2008 por un turista que s'abelugó na Superdome mientres el pasu del Katrina y el colapsu de los diques. Nelles ufiértase una visión de les condiciones que se vivieron dientro del estadiu, según una crítica al cubrimientu realizáu pelos medios de comunicación del desastre.</ref>
Llinia 221:
El furacán Katrina tuvo unes consecuencies económiques d'estraordinariu valumbu. La [[Anexu:Alministración Bush|Alministración Bush]] destinó primeramente pa la reconstrucción 105&nbsp;000 millones de dólares, anque nun tuvo en cuenta pa esta cifra los costos derivaos del desabastecimiento de les gasolineres, de la destrucción de les autovíes de la mariña del Golfu o de la cayida de les esportaciones.<ref>{{cita web |autor=St. Onge, Jeff; Epstein, Victor |url=http://www.boston.com/news/nation/washington/articles/2006/04/01/ex_chief_says_fema_readiness_even_worse/ |títulu=Ex-chief says FEMA readiness even worse |editorial=Boston.com |fecha= 1 d'abril de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La suma de los daños materiales provocaos pol furacán y de los problemes derivaos de los mesmos llegaron a envalorar en 150&nbsp;000 millones de dólares.<ref>{{cita web |autor=Burton, Mark L.; Hicks, Michael J. |url=http://www.marshall.edu/cber/research/katrina/Katrina-Estimates.pdf |títulu=Hurricane Katrina: Preliminary Estimates of Commercial and Public Sector Damages |editorial=[[Universidá Marshall]]: Center for Business and Economic Research |fecha=setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> La crecedera del [[PIB]] cayó a un 1,8&nbsp;% nel últimu trimestre de 2005 frente al 4,2&nbsp;% rexistráu nel tercer trimestre de dichu añu. Otra manera, nel primer trimestre de 2006, el PIB creció a un ritmu de 5,6&nbsp;% por cuenta de les acciones de reconstrucción.<ref name=oneyearafeter />
 
El Katrina estropió o destruyó treinta plataformes petrolíferes y nueve [[refinería|refineríes]].<ref name="katreport"/> Mientres los seis meses posteriores al pasu de los furacanes Katrina y Rita, quedó paralizada'l 24&nbsp;% de les estracciones de petróleu y el 18&nbsp;% de les de gas.<ref>{{cita web |autor=Fagó, Caryl; Winbush, Debra |url=http://www.mms.gov/ooc/press/2006/press0222.htm |títulu=Hurricane Katrina/Hurricane Rita Evacuation and Production Shut-in Statistics Report as of Wednesday, February 22, 2006 |editorial=O.S. Government Minerals Management Service |fecha= 22 de febreru de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El preciu del galón de gasolina xubió de manera esponencial: el preciu mediu del galón n'Estaos Xuníos superó los trés dólares<ref name=oneyearafeter>{{cita web |url=http://abcnews.go.com/Business/HurricaneKatrina/story?id=2348619&page=1#.UBzaDbRzl2A |títulu=Katrina's Economic Impact: One Year Later |editorial=[[ABC News|ABC]] |fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y, en delles zones, devasó los cinco dólares. Esta xubida nel preciu de los combustibles afectó de forma significativa a les compañíes aérees.<ref>{{cita web |url=http://money.cnn.com/2005/08/31/news/katrina_aftereffects/index.htm |títulu=Katrina aftershocks: Biz roundup |editorial=[[CNN]] |fecha=2 de setiembre de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La [[industria maderero]] de Misisipi tamién se vio afectada, cuidao que el Katrina afaró 5300 km² de montes, produciendo unes perdes totales envaloraes en cinco millardos de dólares.<ref name="CRS environment">{{cita web | apellido = Sheikh
| nome = Pervaze A. | fecha= 18 d'ochobre de 2005 | url = http://assets.opencrs.com/rpts/RL33117_20051018.pdf | títulu = The Impact of Hurricane Katrina on Biological Resources |formatu = PDF | editorial = [[Serviciu de Busca del Congresu d'Estaos Xuníos]]| fechaarchivo=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080624185025/assets.opencrs.com/rpts/RL33117_20051018.pdf |fechaarchivo=24 de xunu de 2008 |idioma=inglés}}</ref> L'actividá del [[puertu del sur de Luisiana]] y del [[puertu de Nueva Orleans]], dos de los mayores puertos d'Estaos Xuníos, viose, de la mesma, amenorgada tres el pasu del furacán.<ref name="katreport"/>
 
Llinia 275:
La [[Guardia Nacional de los Estaos Xuníos]] llegó a esplegar hasta 58 000 efectivos.<ref name=guardianacional>{{cita web |url=http://www.ng.mil/news/archives/2006/08/082806-Finest_Hour.aspx |títulu=Hurricane Katrina: National Guard's Finest Hour |editorial=Guardia Nacional de los Estaos Xuníos |fecha=28 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.ng.mil/news/archives/2006/08/082806-Finest_Hour.aspx|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> La gobernadora de Luisiana esclarió qu'esperaba que la so presencia acabara colos saqueos: "tienen [[Fusil M16|M16]] y tán preparaos y cargaos. Estes tropes saben cómo disparar y matar y espero que lo faigan."<ref group="Nota">Traducción del inglés: "They have M16s and llabre locked and loaded. These troops know how to shoot and kill and I expect they will."<ref><ref>{{cita web |url=http://www.guardian.co.uk/books/2010/mar/21/zeitoun-dave-eggers-book-review |títulu=Zeitoun by Dave Eggers |editorial=[[The Guardian]] |fecha=21 de marzu de 2010|fechaacceso = 10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El congresista [[William J. Jefferson]] declaró a [[ABC News]]: "hubo tiroteos, hubo ataques d'arma blanca. Pero sobre la primer selmana de setiembre, la llei y l'orde fueron gradualmente restauraos na ciudá [de Nueva Orleans]."<ref group="Nota">Traducción del inglés: "There was shooting going on. There was sniping going on. Over the first week of September, law and order were gradually restored to the city."</ref><ref>{{cita web |autor=Tapper, Jake|enlaceautor=Jake Tapper|url=http://www.abcnews.go.com/US/HurricaneKatrina/story?id=1123495&page=1 |títulu=Amid Katrina Chaos, Congressman Used National Guard to Visit Home |editorial=[[ABC News]] |fecha=13 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Tamién se realizaron numberosos arrestos, lo que llevó a la construcción d'una cárcel temporal na estación de tren de Nueva Orleans.<ref>{{cita web |url=http://www.komonews.com/news/archive/4163081.html |títulu=At the Train Station, New Orleans' Newest Jail is Open For Business |editorial=KOMO-TV |fecha=6 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Les distintes zones qu'acoyeron abelugaos tamién vivieron problemes d'orde, cuidao que la metá d'ellos cuntaba con antecedentes.<ref>{{cita web |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,170134,00.html |títulu=Half Katrina Refugees Have Records |editorial=Fox News |fecha=22 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Esto dexóse notar especialmente en ciudaes como [[Houston]], onde la tasa d'homicidios de setiembre de 2005 a febreru de 2006 creció nun 28&nbsp;%; de los 170 homicidios rexistraos en dichu períodu, en 29 d'ellos había habitantes de Luisiana implicaos.<ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=newsarchive&sid=az6n8C6gsqf0 |títulu=Louisiana Gangs That Fled Katrina Heighten Houston Murder Rate |editorial=Bloomberg |fecha=3 de marzu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
[[Archivu:BUSHKATRINA.jpg|thumb|El presidente Bush comparez xuntu col [[Secretariu de Defensa de los Estaos Xuníos|secretariu de Defensa.]] [[Donald Rumsfeld]], la [[Departamentu de Trabayu de los Estaos Xuníos|secretaria de Trabayu]] [[Elaine Chao]] y el [[Departamentu de Salú y Servicios Sociales de los Estaos Xuníos|secretariu de Salú y Servicios Sociales]] [[Mike Leavitt]] mientres una conferencia de prensa na Casa Blanca tres la devastación causada pol furacán Katrina na mariña del golfu.]]
 
Llinia 328:
=== Medios de comunicación ===
[[Archivu:US Navy 050831-N-3725R-007 Commander, Second Fleet, Vice Adm. Mark Fitzgerald talks with WTKR Channel 3 reporter Stacy Davis during a press conference.jpg|thumb|300px|Periodistes del WTKR Channel 3 entrevisten al comandante Mark Fitzgerald xusto primero que tres buques partan dende [[Norfolk (Virginia)]] escontra la mariña del golfu pa participar na recuperación de la zona.]]
El papel de los [[medios de comunicación]] a la de cubrir la catástrofe nun tuvo exentu de discutiniu. Acusar a la prensa de cayer nel [[prensa mariella|amarrillismo]], yá que se fixo ecu de noticies que más tarde fueron desmentíes y que daben la imaxe d'una Nueva Orleans sumida nun caos absolutu, especialmente nel casu de la Superdome. Per otru llau, tamién s'acusó a la prensa d'actuar con un marcáu calter racista, cuidao que nos pies de semeya de distintes fotografíes, ente que la xente blanco buscaba cebera, la xente negro escalaba tiendes.<ref>{{cita web |url=http://www.columbia.edu/~nt2334/Sommers2006HurricaneKatrina.pdf |títulu=Race and Media Coverage of Hurricane Katrina: Analysis, Implications, and Future Research Questions |añu=2006 |autor=Samuel R. Sommers,Evan P. Apfelbaum, Kristin N. Dukes, Negin Toosi, y Elsie J. Wang |editorial=[[Universidá de Columbia]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.columbia.edu/~nt2334/Sommers2006HurricaneKatrina.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref>
 
El Katrina tamién provocó que'l periodismu al traviés d'[[Internet]] va cobrar un mayor protagonismu. La web NOLA.com, afiliada a [[The Times-Picayune]] (periódicu publicáu en Nueva Orleans), recibió en [[2006]] el [[premiu Pulitzer]] na sección de ''[[Premiu Pulitzer: Reportaxes de Noticies d'Última Hora|Noticies d'última hora]]'' y na de ''[[Premiu Pulitzer: Serviciu Públicu|Serviciu Públicu]]'', compartiéndolo nesti postreru estremáu col [[Sun Herald]] de [[Biloxi (Misisipi)|Biloxi]].<ref>{{cita web |url=http://www.pulitzer.org/year/2006/breaking-news-reporting/ |títulu=Breaking News Reporting |editorial=[[Premiu Pulitzer]] |añu=2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080628201003/http://www.pulitzer.org/year/2006/breaking-news-reporting/ |fechaarchivo=28 de xunu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://pulitzer.org/year/2006/public-service/ |títulu=Public Service |editorial=[[Premiu Pulitzer]] |añu= 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060708033740/http://pulitzer.org/year/2006/public-service/ |fechaarchivo=8 de xunetu de 2006 }}</ref> La publicación del Times-Picayune llevar a cabu mientres díes de forma esclusiva al traviés de NOLA.com, una y bones los periódicos en papel nun podíen ser impresos nin distribuyíos. El protagonismu d'esta páxina anicia en qu'al empar de cubrir una función informativa, tamién tuvo un importante papel nos llabores de rescate, una y bones les víctimes de la catástrofe faíen llegar por [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] el so allugamientu a los sos familiares y estos ciscaben auxiliu a los servicios de rescate al traviés de comentarios en felicidá [[páxina web]].<ref>{{cita web |url=http://www.ojr.org/ojr/stories/050913glaser/ |títulu=NOLA.com blogues and forums help save lives after Katrina |editorial=ojr.org |fecha=13 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Foi precisamente en 2006 cuando decidió abrir al periodismu al traviés d'Internet toles posibles categoríes de los premios Pulitzer, dada la so creciente importancia.<ref>{{cita web |url=http://pulitzer.org/resources/steigerspeech.html |títulu=Remarks at Pulitzer Prize luncheon |editorial=[[Premiu Pulitzer]] |añu=2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060706085721/http://pulitzer.org/resources/steigerspeech.html |fechaarchivo=6 de xunetu de 2006 }}</ref>