Diferencies ente revisiones de «Ximnospermes»

Contenido eliminado Contenido añadido
Creada traduciendo la páxina «Gymnospermae»
 
Sin resumen de edición
Llinia 1:
{{Ficha de taxón|regnum=[[Plantae]]|unranked_phylum=[[Streptophyta]]<br ></table>
[[Embryophyta]] (plantas terrestres)<br />
[[Tracheophyta]]<br />
Llinia 26:
*** [[Pinidae]] ("coníferes", families 7 a 12)
 
== FilogeniaFiloxenia ==
[[Robert Brown]] (1773-1858), el descubridor del núcleu celular (en 1831), señaló nel so ''Botanicarum facile princeps'' (1827) les diferencies entreente anxospermes y ximnospermsximnospermes y foi'l primeru n'indicar tamién la falta d'envoltures carpelares nes ximnospermes, desendolcando una clasificación que duró hasta l'actualidá.
[[Ficheru:EecherplazGinkgo06.jpg|miniaturadeimagen|301x301px|''Ginkgo''.]]
La filogeniafiloxenia más actualizada (2014) presenta les siguientes rellaciones ente los cuatro grupos tradicionales de ximnospermes vivientes:<ref>Theodor Cole & Hartmut Hilger 2014 [http://www2.biologie.fu-berlin.de/sysbot/poster/TPP-E.pdf Trachaeophyte Phylogeny] {{Wayback|date=20160304191705|url=http://www2.biologie.fu-berlin.de/sysbot/poster/TPP-E.pdf}}</ref>
{| style="" cellspacing="0" cellpadding="0" border="0"
| style="width: 1.5em; border-bottom: 1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding: 0 0.2em; vertical-align: bottom; text-align: center;" id="157" |<br /><br />
Llinia 90:
Sicasí, dada la so actual posición filoxenética dientro de les ximnospermes, ye preferible l'usu del términu Gnetales primero que Gnetidae, Gnetopsida, Gnetophytina o Gnetophyta.<ref>Michael G. Simpson 2010. [http://books.google.com.pe/books?id=dj8KRImgyf4C&pg=PA156&dq=Plant+Systematics+Gnetales&hl=es-419&sa=X&ei=-BaiUensFu--4APyg4G4AQ&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=Plant%20Systematics%20Gnetales&f=false Plant Systematics.] Cap.5 Evolution and diversity of woody and seed plants.</ref> Graficando esta filogenia a nivel d'ordes la resultancia ye'l siguienteː
[[Ficheru:Cupressus_sempervirens_-_kew_2.jpg|miniaturadeimagen|267x267px|''[[Cupressus sempervirens]]''.]]
{| style="" class="" cellspacing="0" cellpadding="0" border="0"
| style="width: 1.5em; border-bottom: 1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding: 0 0.2em; vertical-align: bottom; text-align: center;" id="267" | '''Gymnospermae''' 
| style="border: 0; padding: 0;" rowspan="2" id="269" |
Llinia 168:
|}
 
==== Clado gnetíferasgnetíferes (coníferes + gnetales) ====
Al clado '''gnetíferas''' (neoloxismu de gnetales + [[Pinidae|coníferes]]) tamién se-y llama '''Pinales''' (Cole & Hilgher 2014). Presenta carauterístiques como los gametos masculinos inmóviles, la función del tubu polínicu ye'l tresporte d'estes célules espermátiques y nun hai cámara arquegonial. Hai ramificación, madera picnoxílica (con pocu o nengún parénquima nel xilema), traqueida con torus-margo, [[Guañu|guaños]] auxiliares siquier en dalgunos nodos, microesporangióforos y microesporangio abaxial.<ref>[http://www.mobot.org/mobot/research/apweb/orders/conifers.html EMBRYOPSIDA. Pinales.] APWeb 2015</ref>
 
Llinia 178:
Al subclado '''cupresofites''' (APWeb) (Cupressales + Araucariales) tamién se-y llama clado conífera II (Bowe et al 2000) o Cupressopsida (Simpson 2010), ta constituyíu por 5 families con carauterístiques comunes a nivel del xilema y floema.<ref>Michael G. Simpson 2010. Plant Systematics. Elsevier</ref>
 
=== Hestoria del estudiu filogenéticofiloxenéticu ===
[[Ficheru:Pinus_hwangshanensis,_Huangshan_4.jpg|miniaturadeimagen|267x267px|''[[Pinus]]''.]]
La monofilia de les ximnospermes foi bien revesosa. Per dellos años foi consideráu que nun formaben un grupu monofilétice (Crane 1988, Doyle 1998, Doyle et al. 1994, Nixon et al. 1994, Price 1996, Stefanovic et al. 1998).<ref>Crane, P. R. 1998. Major clades and relationships in the higher gymnosperms. En ''Origins and evolution of gymnosperms'', C. B. Beck (ed.), 218-272. [//es.wikipedia.org/wiki/Columbia_University_Press Columbia University Press], New York.</ref><ref>Doyle, J. A. 1998. Phylogeny of vascular plants. ''Ann. Rev. Ecol. Syst.'' 29: 567-599.</ref><ref>Doyle, J. A., M. J. Donoghue, y E. A. Zimmer. 1994. Integration of morphological and ribosomal RNA data on the origin of angiosperms. ''Ann. Missouri Bot. Gard.'' 81: 419-450.</ref><ref>Nixon, K. C., W. L. Crepet, D. Stevenson, y E. M. Friis. 1994. A reevaluation of seed plant phylogeny. ''Ann. Missouri Bot. Gard.'' 81: 484-553.</ref><ref>Price, R. A. 1996. Systematics of Gnetales: A review of morphological and molecular evidence. ''Intl. J. Plant Sci.'' 157: S40-S49.</ref><ref>Stefanovic, S., M. Jager, J. Deutsch, J. Broutin y M. Masselot. 1998. Phylogenetic relationships of conifers inferred from partrial 28S rRNA gene sequences. ''Am. J. Bot.'' 85: 688-697.</ref> Verdaderamente, cuando se tienen en cuenta fósiles como los estintos "felechos con grana" (que teníen grana desnudo), esti grupu nun forma un clado. L'estáu de monofilia de les ximnospermes depende d'ónde s'allugue'l raigañu del árbol filoxenético de les plantes con grana (espermatofites). Si por casu, les gnetales fueren hermanes de les anxospermes, entós les ximnospermes seríen parafilétiques. Sicasí, la mayoría de los sets de datos moleculares d'anguaño sostienen una monofilia de les ximnospermes vivientes (Bowe et al. 2000, Burleigh y Mathews 2004, Chaw et al. 2000, Goremykin et al. 1996, Rydin et al. 2002, Soltis et al. 2002).<ref name="Burleigh y Mathews 2004">Burleigh, J. G. y S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: Implications for resolving the seed plant tree of life. ''Am. J. Bot.'' 91: 1599-1613.</ref><ref>Chaw, S. -M., C. L. Parkinson, Y. Cheng, T. M. Vincent y J. D. Palmer. 2000. Seed plant phylogeny inferred from all three genomes: Monophyly of extant gymnosperms and origin of Gnetales from conifers. ''Proc. Nat. Acad. Sci. USA.'' 97: 4086-4091.</ref><ref>Goremykin, V., V. Bobrova, J. Pahnke, A. Troitsky, A. Antonov y W. Martin. 1996. Noncoding sequences from the slowly evolving chloroplast inverted repeat in addition to ''rbcL'' data do not support gnetalean affinities of angiosperms. ''Mol. Biol. Evol.'' 13: 383-396.</ref><ref name="Rydin et al. 2002">Rydin, C., M. Kallersjo y E. M. Friis. 2002. Seed plant relationships and the systematic position of Gnetales based on nuclear and chloroplast DNA: Conflicting data, rooting problems, and the monophyly of conifers. ''Int. J. Plant Sci.'' 163: 197-214.</ref><ref>Soltis, D. E., P. S. Soltis, y M. J. Zanis. 2002. Phylogeny of seed plants based on evidence from eight genes. ''Am. J. Bot.'' 89: 1670-1681.</ref> La mayoría d'estos datos tamién suxeren una rellación cercana entre gnetales y pinácees. Baxo esta hipótesis llamada "gnepina", les coníferes nun son monofilétques, y les gnetales son en realidá unes coníferes desaxeradamente diverxentes. Una rellación ente gnetales y pinácees yera inesperada por cuenta de les munches diferencies morfolóxiques ente los dos grupos y la gran estrema xenómica. Pinaceae y otres coníferes, pero non Gnetales, perdieron cierta repetición invertida del xenoma del so plástidu.