Diferencies ente revisiones de «Francesc Macià»

Contenido eliminado Contenido añadido
EmausBot (alderique | contribuciones)
m Moviendo 1 enllace(s) interllingüístico(s), agora proporcionao(s) por Wikidata na páxina d:Q1806213
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 8:
| final = [[25 d'avientu]] de [[1933]]<br /><small> interín: [[17 d'abril]] de [[1931]] - [[17 de payares]] de [[1932]]
 
| sucesorsocesor = [[Lluís Companys]]
 
| cargu2 = [[Parlamentarismo español|Diputáu a Cortes]]
Llinia 30:
| robla = Firma de Francisco Maciá.svg
}}
'''Francesc Macià i Llussà''',{{refn|group=n.|[frənˈsɛsk məsiˈa i λoˈsa]}} tamién conocíu en [[Idioma español|castellán]] como '''Francisco Maciá'''{{Refn|group=n.|En publicaciones de la dómina: ''[[La Vanguardia]]'' (1932)<ref>{{Cita publicación|publicación=[[La Vanguardia]]|fecha=6 d'avientu de 1932|páxina=5|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1936/12/29/NGS19361229-002.pdf|títulu=Los diputaos electos per Barcelona-Circunscripción}}</ref> ''La Vanguardia'' (1936),<ref>{{Cita publicación|publicación=[[La Vanguardia]]|fecha=26 d'avientu de 1936|páxina=4|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1936/12/26/NGS19361226-004.pdf|títulu=Nel III aniversariu de la muerte de Francisco Maciá}}</ref> ''La Vanguardia'' (1936);<ref>{{Cita publicación|publicación=[[La Vanguardia]]|fecha=29 d'avientu de 1936|páxina=2|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1936/12/29/NGS19361229-002.pdf|títulu=N'honor de Francisco Maciá}}</ref> en ''Autonomía y integracía na Segunda República'' (1980)<ref>{{Citacita llibrollibru|páxina=52|url=https://books.google.es/books?id=i3aHjWzsIsgC|título=Autonomía ya integración na Segunda República|nome=Adolfo|apellíu={{Versalita|Hernández Lafuente}}|isbn=84-7490-044-1|editorial=Ediciones Atopo}}</ref>}} ([[Villanueva y Geltrú]], [[21 de setiembre]] de [[1859]]-[[Barcelona]], [[25 d'avientu]] de [[1933]]),<ref>{{GEC|0038963}}</ref> foi un [[políticu]] y [[militar]] [[España|español]] de [[Republicanismo|ideología republicana]] y [[Independentismu catalán|independentista catalana]], [[teniente coronel]] del [[Exércitu de Tierra]], [[presidente de la Xeneralidá de Cataluña]] y unu d'el fundadores de los partíos [[Estat Català]] y [[Esquerra Republicana de Catalunya]]; foi asocedíu al mandu de esti postreru por [[Lluís Companys]] tres la so muerte a los 74 años.
 
== Biografía ==
Llinia 39:
Sicasí tuvo que salir de la institución militar dempués de condergar l'ataque de dellos oficiales del exércitu al selmanariu [[La Veu de Catalunya]] en [[1905]]. (Asaltaron la imprenta na que s'ellaboraba'l selmanariu que publicara una caricatura que consideraron vexatoria pa'l oficiales destinaos en Cataluña, la revista satírica'l [[Cu-cut]] y xusto dempués l'allugamientu de la Lliga Rexonalista. En cuenta de tomase midíes contra los militares dióse-yos la razón y a'l autores de la caricatura xulgóse-yos por un tribunal militar, esto ye, la [[Llei de Xurisdicciones]]). Esti fechu llevó a que se creara la [[Solidaridá Catalana]], y Macià empezó la so actividá política.
 
Presentar a diputáu nes eleccioneseleiciones del [[21 d'abril]] de [[1907]] nes llistes de la Solidaridá Catalana representando a Barcelona, llogrando escañu con un gran ésitu pa la so coalición política (44 de 47 diputaos de Cataluña). En 1908 participó nuna concentración carlista en Butsenit, na qu'ufiertaría la so espada de militar a la causa [[Carlismu|carlista]].<ref>{{cita llibrollibru|apellíos1=Ferrer Dalmau|nome1=Melchor|títulu=Curtiu hestoria del legitimismo español|fecha=1958|editorial=Ediciones Montejurra|ubicación=Madrid|páxina=91}}</ref> Volverá ser escoyíu diputáu en 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 y 1923. Nel Congresu dedícase primeramente a promover la rexeneración d'España anque va dir esmuciéndose escontra'l [[republicanismu]].
 
A finales del añu 1918 fundó la [[Federació Democràtica Nacionalista]], una pequena formación nacionalista fundamentalmente asitiada dientro la esquierda política, anque non exenta d'afinidá coles huestes [[carlismu|carlistes]].{{Sfn|Ucelay-Da Cal|2006|p=84}} En xunetu de 1922 protagonizó la fundación d'una organización paramilitar, [[Estat Català]] («Estáu Catalán», EC).{{Sfn|Ucelay-Da Cal|2006|p=110}}
Llinia 52:
En 1931 [[Estat Català]] xunir col [[Partit Republicà Català]] de Lluís Companys, y el grupu ''[[L'Opinió]]'' pa fundar un nuevu partíu [[Esquerra Republicana de Catalunya]], calteniendo autonomía interna.
[[Archivu:Manuel Ainaud Sanchez 3.jpg|thumb|right|Fotografiáu xuntu a [[Manuel Ainaud]] en 1932]]
El [[14 d'abril]] de [[1931]], dempués d'unes eleccioneseleiciones municipales que dieron la mayoría al so nuevu partíu, ''[[Esquerra Republicana de Catalunya]]'', Macià proclamó la [[República Catalana (1931)|República Catalana]] dende'l [[Palaciu de la Xeneralidá de Cataluña]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1931/04/15/pagina-6/33162334/pdf.html '' La Vanguardia''. 15 abril 1931, p. 6]</ref> Los dirixentes del [[carlismu]] catalán allegaron entós a ufierta-y la so collaboración patriótica».<ref>{{cita llibrollibru|apellíos1=Blinkhorn|nome1=Martin|títulu=Carlismu y contrarrevolución n'España (1931-1939)|fecha=1979|editorial=Crítica|ubicación=Barcelona|páxina=70}}</ref> La proclamación de la República Catalana per parte de Macià abrió un conflictu col acabante constituyir Gobiernu provisional de la República. Pa resolvelo, trés díes depués, tres ministro del Gobiernu provisional (los ministros [[Marcelino Domingo]], [[Nicolau d'Olwer]] y [[Fernando de los Ríos]],) llegaben a Barcelona p'axustar, algamando un alcuerdu pol que Macià arrenunciaba a la República Catalana a cambéu del compromisu del Gobiernu provisional de que presentaría nes futures Cortes Constituyentes un estatutu d'autonomía pa Cataluña, y que'l Gobiernu de Cataluña utilizaría d'equí p'arriba la denominación de Generalitat.<ref>[http://hemerotecadigital.bne.es/datos1/numeros/internet/Madrid/Voz,%20La%20(Madrid.%201920)/1931/193104/19310417/19310417_00000.pdf Paez que la fórmula va ser qu'en llugar de República catalana denominar Xeneralidá], ''[[La Voz (España)|La Voz]]'', 17 d'abril de 1931, p. 8.</ref> Cola creación del [[Parlamentu de Cataluña mientres la Segunda República|Parlamentu Catalán]] foi [[Elecciones al Parlamentu de Cataluña de 1932|escoyíu diputáu]] d'este por dos circunscripciones distintes, Lérida y Barcelona ciudá; teniendo qu'arrenunciar a una de les actes.<ref>{{Cita web|url=http://www.parlament.cat/document/recursos/148169.pdf|editorial=[[Parlamentu de Cataluña|Parlament de Catalunya]]|títulu=Recuperem
la memòria històrica. Els documents de l’Arxiu del Parlament 1932-1939}}</ref>{{sfn|Pitarch|2009|p=80}} Foi escoyíu presidente de la Xeneralidá con 63 votos a favor nel parlamentu rexonal el 14 d'avientu de 1932.{{Sfn|Pitarch|2009|p=32}} Caltener nel cargu hasta la so muerte, asocedida en 1933. Mientres el so mandatu, produciéronse dellos conflictos sociales como la [[fuelga Xeneral de Barcelona de Setiembre de 1931]]. Foi sustituyíu al mandu de la Xeneralidá de Cataluña por [[Lluís Companys]].
 
Llinia 63:
== El corazón de Macià ==
 
Cuando Macià fina llevar a cabu un [[ritu masónicu]] pal so enterramientu consistente n'introducir el so corazón y les sos coraes n'urnes.<ref name=cat>{{cita llibrollibru|apellido=Javier Barraycoa|nome=Hestories despintaes pol nacionalismu catalán|añu=2011|isbn=9788492654390}}</ref> Mientres la [[Guerra Civil Española]], ante l'inminente trunfu del Bandu Nacional, [[Josep Tarradellas]] manda a un funcionariu a recoyer el corazón de Macià y lleva-y lo al esiliu y comunica a la familia que, pa evitar profanaciones, el cuerpu de Macià fuera treslladáu secretamente de la so tumba oficial al Panteón Collaso Gil. En [[1954]] ye nomáu presidente de la Generalitat nel esiliu. Mientres la [[Transición Española]], Tarradellas torna a España y la familia recláma-y el corazón de Macià, una y bones el Conceyu de Barcelona deseya realizar un actu solemne de la devolución del corazón al sepulcru.<ref name=cat2>{{cita web|autor=Alfons Quinta y Enric Canals. El País.|títulu=Tarradellas despintó a les autoridaes y a la familia'l llugar d'enterramientu de Francesc Macià|url=http://elpais.com/diariu/1979/10/03/espana/307753232_850215.html|fecha=3 d'ochobre de 1979}}</ref> Dar# en la exhumación del cadabre del Panteón Collaso Gil pero afayar que Macià nun foi soterráu ellí, lo que provoca la fonda indignación de la familia de Macià y del Conceyu.<ref name=cat2 /> Tres esto compruébase que, efectivamente, el cuerpu de Maciá atopar na so tumba orixinal.<ref name=cat2 /> Afayar, amás, que na tumba de Macià el corazón sigue ellí, colo cual el supuestu corazón de Macià que caltenía Tarradellas yera d'un individuu desconocíu.<ref name=cat />
 
== VeaseVer tamién ==
*[[Plan Macià]]
*[[Intriga de Prats de Molló]]
Llinia 81:
* {{Cita publicación|título=Nacionalismos periféricos y fascismu. Alrodiu de un memorándum catalanista a l'Alemaña Nazi (1936)|nome=Xosé Manoel|enlaceautor=Xosé Manoel Núñez Seixas |apellíu={{Versalita|Núñez Seixas}}|publicación=[[Hestoria Contemporanea (revista)|Hestoria Contemporanea]]|issn=1130-2402|volume=7|añu=1992|páxines=311-334|editorial=[[Universidá del País Vascu]]|allugamientu=Bilbao}}
* {{Cita publicación|publicación=La transición a la política de mases|título=Proyectos alternativos de nacionalización de mases n'Europa Occidental (1870-1939), y la relativa influencia de lo contingente|nome=Xosé Manoel|apellíu={{Versalita|Núñez Seixas}}|enlaceautor=Xosé Manoel Núñez Seixas|páxines=93-110|otros=En: Edward Acton y [[Ismael Saz]] (Eds.)|añu=2001|isbn=8437051487|allugamientu=Valencia|editorial=[[Universidá de Valencia|Universitat de València]]}}
* {{Citacita llibrollibru|títulu=Spain's First Democracy: The Second Republic, 1931-1936|enlaceautor=Stanley G. Payne|nome=Stanley G.|apellíu={{Versalita|Payne}}|editorial=[[Universidá de Wisconsin|The University of Wisconsin Press]]|añu=1993|allugamientu=Madison|isbn=0-299-13670-1}}
* {{Citacita llibrollibru|títulu=The Spanish Civil War, the Soviet Union, and Communism|enlaceautor=Stanley G. Payne|nome=Stanley G.|apellíu={{Versalita|Payne}}|editorial=[[Yale University Press]]|añu=2004|allugamientu=New Haven y Londres|isbn=0-300-10068-X}}
* {{Citacita llibrollibru|url=http://www.parlament.cat/document/cataleg/48045.pdf|nombre=Ismael Y.|apellíu={{Versalita|Pitarch}}|editorial=[[Parlamentu de Cataluña|Parlament de Catalunya]]|añu=2009|ubicación=Barcelona|títulu=El president Macià i el Parlament de Catalunya}}
* {{Citacita llibrollibru|títulu=Revolution from Above: The Primu de Rivera Dictatorship in Spain, 1923-1930|nombre=James H.|apellíu={{Versalita|Rial}}|añu=1986|ubicación=Londres y Toronto|editorial=Associated University Presses|isbn=0-913969-01-X}}
* {{Cita publicación|título=La'analogia falsa: el nacionalisme basc davant de la República catalana y la Generalitat provisional abril-juliol del 1931|páxines=443|nombre=Anna|apellíu={{Versalita|Sallés}}|nome2=Enric|apellíu2={{Versalita|Ucelay-Da Cal}}|enlaceautor2=Enric Ucelay-Da Cal|año=1985|editorial=[[Universidá Autónoma de Barcelona|Serviciu de Publicaciones de la Universidá Autónoma de Barcelona]]|allugamientu=Bellaterra|otros=En: Manuel González Portiella, [[Jordi Maluquer de Llamátigos]] y [[Borja de Riquer|Borja de Riquer Permanyer]] (Eds.)|isbn=84-7488-123-4|publicación=Industrialización y nacionalismu: analises comparativos}}
* {{Cita publicación|apellido={{Versalita|Sueiro Seoane}}|nombre=Susana|añu=1992|títulu=La intriga catalanista de Prats de Molió: