Diferencies ente revisiones de «Francesc Macià»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
m correición de topónimos: -"Lérida" +"Lleida"
Llinia 12:
| cargu2 = [[Parlamentarismo español|Diputáu a Cortes]]
| subtítulu2 = ([[Cortes de la Restauración]] y [[Cortes republicanes]])
| distritu2 = [[Borjas]], [[Provincia de LéridaLleida|LéridaLleida]]
| entamu2 = [[1907]]-[[1923]]; [[1931]]
| final2 = [[1933]]
 
| cargu3 = [[Parlamentu de Cataluña mientres la Segunda República|Diputáu del Parlamentu de Cataluña]]
| distritu3 = [[Provincia de LéridaLleida|LéridaLleida]]
| entamu3 = [[1932]]
| final3 = [[1933]]
Llinia 33:
 
== Biografía ==
Nacíu en [[Villanueva y Geltrú]] el 21 de setiembre de 1859,{{refn|group=n.|Equivocadamente munches biografíes citen el 21 d'ochobre del mesmu añu.{{Sfn|Tubau i Garcia|2009|p=13}}}} a los quince años ingresó na [[Academia d'Inxenieros de Guadalaxara]]. Termina la so formación tres cinco año y pasa destináu como teniente a Madrid na sección de telegrafía. Foi destináu a [[Sevilla]] col grau de capitán ([[1882]]) y dempués a [[LéridaLleida]], onde llegaría a teniente coronel.
 
Casar con Eugenia Lamarca en 1888, fía de terratenientes lleidatanos.
Llinia 52:
En 1931 [[Estat Català]] xunir col [[Partit Republicà Català]] de Lluís Companys, y el grupu ''[[L'Opinió]]'' pa fundar un nuevu partíu [[Esquerra Republicana de Catalunya]], calteniendo autonomía interna.
[[Archivu:Manuel Ainaud Sanchez 3.jpg|thumb|right|Fotografiáu xuntu a [[Manuel Ainaud]] en 1932]]
El [[14 d'abril]] de [[1931]], dempués d'unes eleiciones municipales que dieron la mayoría al so nuevu partíu, ''[[Esquerra Republicana de Catalunya]]'', Macià proclamó la [[República Catalana (1931)|República Catalana]] dende'l [[Palaciu de la Xeneralidá de Cataluña]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1931/04/15/pagina-6/33162334/pdf.html '' La Vanguardia''. 15 abril 1931, p. 6]</ref> Los dirixentes del [[carlismu]] catalán allegaron entós a ufierta-y la so collaboración patriótica».<ref>{{cita llibru|apellíos1=Blinkhorn|nome1=Martin|títulu=Carlismu y contrarrevolución n'España (1931-1939)|fecha=1979|editorial=Crítica|ubicación=Barcelona|páxina=70}}</ref> La proclamación de la República Catalana per parte de Macià abrió un conflictu col acabante constituyir Gobiernu provisional de la República. Pa resolvelo, trés díes depués, tres ministro del Gobiernu provisional (los ministros [[Marcelino Domingo]], [[Nicolau d'Olwer]] y [[Fernando de los Ríos]],) llegaben a Barcelona p'axustar, algamando un alcuerdu pol que Macià arrenunciaba a la República Catalana a cambéu del compromisu del Gobiernu provisional de que presentaría nes futures Cortes Constituyentes un estatutu d'autonomía pa Cataluña, y que'l Gobiernu de Cataluña utilizaría d'equí p'arriba la denominación de Generalitat.<ref>[http://hemerotecadigital.bne.es/datos1/numeros/internet/Madrid/Voz,%20La%20(Madrid.%201920)/1931/193104/19310417/19310417_00000.pdf Paez que la fórmula va ser qu'en llugar de República catalana denominar Xeneralidá], ''[[La Voz (España)|La Voz]]'', 17 d'abril de 1931, p. 8.</ref> Cola creación del [[Parlamentu de Cataluña mientres la Segunda República|Parlamentu Catalán]] foi [[Elecciones al Parlamentu de Cataluña de 1932|escoyíu diputáu]] d'este por dos circunscripciones distintes, LéridaLleida y Barcelona ciudá; teniendo qu'arrenunciar a una de les actes.<ref>{{Cita web|url=http://www.parlament.cat/document/recursos/148169.pdf|editorial=[[Parlamentu de Cataluña|Parlament de Catalunya]]|títulu=Recuperem
la memòria històrica. Els documents de l’Arxiu del Parlament 1932-1939}}</ref>{{sfn|Pitarch|2009|p=80}} Foi escoyíu presidente de la Xeneralidá con 63 votos a favor nel parlamentu rexonal el 14 d'avientu de 1932.{{Sfn|Pitarch|2009|p=32}} Caltener nel cargu hasta la so muerte, asocedida en 1933. Mientres el so mandatu, produciéronse dellos conflictos sociales como la [[fuelga Xeneral de Barcelona de Setiembre de 1931]]. Foi sustituyíu al mandu de la Xeneralidá de Cataluña por [[Lluís Companys]].
 
Llinia 122:
[[Categoría:Políticos de Esquerra Republicana de Catalunya]]
[[Categoría:Diputaos del Parlamentu de Cataluña pola circunscripción electoral de Barcelona ciudá (Segunda República)]]
[[Categoría:Diputaos del Parlamentu de Cataluña pola circunscripción electoral de LéridaLleida (Segunda República)]]
[[Categoría:Vilanovinos]]
[[Categoría:Diputaos de la I llexislatura de la Segunda República Española]]
[[Categoría:Diputaos de la II llexislatura de la Segunda República Española]]
[[Categoría:Diputaos pola circunscripción electoral de LéridaLleida mientres la Segunda República]]
[[Categoría:Diputaos pola circunscripción electoral de Barcelona (capital) mientres la Segunda República]]
[[Categoría:Diputaos pol distritu electoral de Borjas]]