Diferencies ente revisiones de «Myanmar»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m Iguo testu: -"llínea" +"llinia"
Llinia 8:
| xentiliciu = de Myanmar {{cartafueyu}}
}}
'''Myanmar''' {{cartafueyu}}, oficialmente '''Pyidaunzu Thanmăda Myăma Nainngandaw''' (''República de la Xunión de Myanmar'') y anteriormente conocíu como '''Birmania''', ye un estáu soberanu del sudeste d'[[Asia]]. Llenda con [[India]] y [[Bangladex]] al oeste, con [[Tailandia]] y [[Laos]] al este y con [[China]] al norte y noreste. Hacia'l sur la so llíniallinia costera, que da al [[mar d'Andamán]] y la [[badea de Bengala]], tiene una estensión de 1.930 km. La so población, según el censu de [[2014]], yera de 51 millones d'habitantes<ref>{{cite web|url=http://www.adb.org/Documents/Fact_Sheets/MYA.pdf|title=Asian Development Bank and Myanmar: Fact Sheet |publisher=Asian Development Bank |date=30 d'abril de 2012 |access-date=31 de xunetu de 2018 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20111126023031/http://www.adb.org/Documents/Fact_Sheets/MYA.pdf |archivedate=26 de payares 2011}}</ref> , y estímase que pa 2017 aumentó hasta los 54 millones<ref name="worldometers.info">[http://www.worldometers.info/world-population/myanmar-population/ Población de Birmania (worldometers.info)]</ref>. El país, que tien una estensión de 676.578 km<sup>2</sup>, tien la so capital en [[Naypyidaw]]; la so ciudá más poblada ye l'antigua capital, [[Yangon]] (Rangún). El país ye miembru de l'[[Asociación de Naciones del Sureste Asiáticu]] (ASEAN) dende [[1997]].
 
Les civilizaciones más antigües de les qu'hai rastru nel territoriu del actual Myanmar inclúin la [[civilización pyu]], na Alta Birmania, y los [[reinos Mon]] na Birmania Baxa<ref>{{cite book | title=Early civilizations of Southeast Asia | publisher=Altamira Press | author=O'Reilly, Dougald JW | year=2007 | location=United Kingdom | isbn=0-7591-0279-1}}</ref> . Nel [[sieglu IX]] los [[Bamar]] aportaron a la conca alta del [[ríu Irawadi]], y, tres del establecimientu del [[reinu de Paguen]] na década del [[1050]], la [[idioma birmanu|llingua]] y la cultura birmanes y el [[budismu]] [[Theravada]] foron convirtiendose, seliquino, nos dominantes nel país. Les invasiones mongoles punxeron fin al reinu de Paguen, y abrió una dómina na que convivieron dellos reinos que batallaben ente sí pol control del territoriu. La rexunificación tuvo llugar nel [[sieglu XVI]], de manes de la [[dinastía Toungoo]], que fizo del país, por un curtiu periodu de tiempu, el mayor imperiu de la historia de la fastera continental del Asia suroriental. A primeros del [[sieglu XIX]] la [[dinastía Konbaung]] gobernó, amás del territoriu del actual Myanmar, partes de [[Manipur]] y [[Assam]]. Los británicos tomaron el control del país nel sieglu XIX, tres de trés [[Guerres anglo-birmanes|guerres]], y convirtiéronlu nuna colonia. Myanmar algamó la independencia en [[1948]], con un sistema democráticu de gobiernu. Sicasí, tres d'un [[golpe d'estáu]] en [[1962]], instaurose una dictadura militar dirixida pol [[Partíu del Programa Socialista de Birmania]].