Diferencies ente revisiones de «Real Xardín Botánicu de Madrid»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"llínea" +"llinia"
m Preferencia
Llinia 25:
<!-- [[Archivu:Fuente en Jardín Botánico.JPG|thumb|250px|Fonte de [[Carlos Linneo]] nel Real Xardín Botánicu de Madrid.]]
[[Archivu:JardinBotanicoMadrid3.JPG|thumb|Real Xardín Botánicu.]] -->
El [[Conde de Floridablanca]], primer ministru de [[Carlos III d'España|Carlos III]], punxo especial interés nel treslláu del Xardín al prau vieyu de Atocha. Non yá porque dexaría enguapecer el proyectuproyeutu del [[Salón del Prado]], sinón, sobremanera, porque sirviría como un símbolu del mecenalgu de la Corona coles [[ciencia|ciencies]] y les [[arte]]s. Nun hai qu'escaecer que nesta zona del Salón del Prado allugaríense amás del Real Xardín Botánicu, el ''[[Real Gabinete d'Hestoria Natural]]'' (darréu [[Muséu del Prado]]) y el ''[[Observatoriu Astronómicu]]''.
Unu de los científicos que participó nel proyectuproyeutu de construcción del Real Xardín Botánicu nel Prado foi'l catedráticu [[Casimiro Gómez Ortega]].
 
=== Inauguración ===
[[Archivu:JardinBotanicoMadrid5.JPG|thumb|left|Fonte circular (fontín).]]
El primer proyectuproyeutu del nuevu xardín foi encamentáu al asesor científicu [[Casimiro Gómez Ortega]] y al arquiteutu [[Francesco Sabatini]], qu'ente [[1774]] y [[1781]] (añu de la inauguración) realizó trazar inicial, con una distribución en trés niveles, y parte del zarramientu, nel que destaca la [[Puerta Real (Madrid)|Puerta Real]] ([[Paséu del Prado]]). Sobre esta base, ente [[1785]] y [[1789]] [[Juan de Villanueva]] realizó un segundu y definitivu proyectuproyeutu, más racional y acorde a la función científica y docente que tenía de tener el xardín. Ésti ocupaba una superficie de 10 [[hectárea|hectárees]] distribuyíes en trés niveles aterrazados que s'afaíen a la [[orografía]] del terrén, dispuestos en forma de cuarteles cuadraos, siguiendo un trazáu octogonal y rematar nes esquines con fontes circulares. Los dos inferiores (''Terraza de los Cuadros'' y ''Terraza de les Escueles Botániques'') permanecen anguaño tal que fueron construyíes, ente que la cimera (''Terraza del Planu de la Flor'') foi remocicada nel [[sieglu XIX]] con traces ajardinados. La cortil taba cerráu por una elegante verja de [[fierro]], fabricada en [[Tolosa (Guipúzcoa)|Tolosa]] ([[Guipúzcoa]]) asitiada sobre piedra de granitu (obra de [[José de Muñoz]]) y cuntaba con dos puertes d'accesu: la yá citada [[Puerta Real (Madrid)|Puerta Real]] de Sabatini, de corte clásicu con columnes dóriques y frontón, y otra secundaria, diseñada por Villanueva, enfrente del [[Muséu del Prado]], por onde anguaño s'apuerta a la cortil (actual [[Plaza de Murillo (Madrid)|Plaza de Murillo]]).
 
Tamién cuntaba con estufes, pebidales ya instalaciones pa los enseres de caltenimientu y llabor. Na zona esti alzóse un pabellón de invernáculos llamáu ''Pabellón Villanueva'', obra singular dirixida pol arquiteutu real, en que la so construcción pesaron más los criterios estéticos que los científicos, polo que dende principios del [[sieglu XIX]] destinar a acoyer la biblioteca, herbarios y les aules necesaries pa les cátedres de [[botánica]] y de [[agricultura]].
Llinia 105:
* '''Añales del Xardín Botánicu de Madrid'''. D'esta miente denominar la revista qu'edita'l Xardín Botánicu, y que publica artículos sobre taxonomía y sistemática vexetal y fúngica y campos rellacionaos, como [[bioxeografía]], bioinformática, caltenimientu, [[ecofisiología]], [[filoxenia]], [[filogeografía]], [[florística]], morfoloxía funcional, nomenclatura o relaciones llanta-animal, incluyendo trabayos de síntesis y revisión. La revista unvia información sobre les nueves especies publicaes por que sían incluyíes nes bases de datos [[W3TROPICOS]] (plantes vasculares; briófitos), [[International Plant Names Index]] ó [[Index Fungorum]].
 
* '''Flora Ibérica'''. Publicación d'investigación taxonómica sobre les plantes vasculares que crecen bonalmente na Península Ibérica ya Islles Baleares. ProyectuProyeutu nacíu en 1980, en 2016 publicárense 20 volumes d'un total de 21.<ref>[http://www.floraiberica.es/ Páxina del Proxecto Flora Ibérica del Real Xardín Botánicu].</ref>
[[Archivu:Flora_Huayaquilensis.jpg|thumb|200px|right|''Flora Huayaquilensis'', de la espedición botánica de [[Juan José Tafalla Navascués|Juan Tafalla]] 1799-1808, [[Real Audiencia de Quito]].]]
 
Llinia 141:
* [http://www.csic.es/ Páxina oficial del Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques]
* [http://bibdigital.rjb.csic.es/ Páxina de la biblioteca dixital del Real Xardín Botánicu]
* [http://www.anthos.es/ Páxina del proyectuproyeutu Anthos del Real Xardín Botánicu]
* [http://www.simil.es/ Páxina del Sistema d'Información Micológica Ibérica en Llinia del Real Xardín Botánicu]
* [http://blog.cofm.es/huerta-migues-calientes-primer-jardin-botanico-madrid/ Güerta de Migues Calientes: Primer Xardín Botánicu de Madrid]