Diferencies ente revisiones de «Rabat»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencia
m Preferencia
Llinia 9:
El núcleu orixinal de la ciudá foi'l campamentu fortificáu o ''[[ribat]]'' construyíu pol [[sultán]] [[almohade]] [[Abd Al-Mumin]] en [[1146]], aprovechando una alta paré predresa qu'apodera la desaguada del ríu. El llugar foi base pa incursiones [[Imperiu almohade|almohades]] na [[Península Ibérica]] y foi bautizáu como ''Ribat al-Fath'', traducíu como «Campamentu de la Victoria» o «Fortaleza de la Victoria».<ref name="hestoria">{{Cita web |url=http://rabat.ma/portal/interne/rabat-en-langues.html |título=RABAR en langues |autor=Rabar. Portail sur la Capitale du Maroc |idioma=varios idiomes |fechaacceso=23 d'avientu de 2008 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://rabat.ma/portal/interne/rabat-en-langues.html|fechaarchivo=28 de payares de 2015}}</ref><ref name="elmundoviajes">{{Cita web |url=http://www.ocholeguas.com/2008/12/16/africa/1229452965.html |títulu=Na República de los dos orielles |autor=Javier Mazorra |editor=[[elmundo.es|El Mundu viaxes]] |añu=16 d'avientu de 2008 |fechaacceso=28 d'avientu de 2008}}</ref>
 
En [[1195]] el so nietu [[Yaqub al-Mansur]] proxectó la construcción d'una gran ciudá que s'estendía sobre más de cuatrocientes hectárees, arrodiada de pimpanes muralles y fortificaciones con cinco grandes puertes. Nella tenía d'alzase una gran mezquita con cuatrocientes columnes pa superar a la [[Giralda]] de [[Sevilla]] y a la [[Mezquita Kutubia|Koutoubia]] de [[Marrakech]], pero les obres fueron deteníes tres la so muerte en [[1199]].<ref name="elmundoviajes"/> D'ella namái sobrevivió la [[Torre Hasan]] de 44 metros, venti menos que'l proyectuproyeutu orixinal.<ref name="elmundoviajes"/> Tres la so muerte la ciudá foi prácticamente abandonada y en [[1260]] el [[Rei d'España|rei español]] [[Alfonsu X de Castiella|Alfonsu X]] conquistó y amburó la ciudá.<ref name="hestoria"/><ref name="elmundoviajes"/> La ciudá nun llegó a allugar el númberu d'habitantes pa la que foi construyida, y dende el fin del imperiu almohade, a finales del [[sieglu XIII|sieglu&nbsp;XIII]], hasta'l [[sieglu XVII|sieglu&nbsp;XVII]] la so importancia escayó considerablemente. Contribuyó a esta decadencia la conquista [[benimerines|benimerina]] de la zona, quien escoyeron a [[Fez (Marruecos)|Fez]] como la so capital. D'esti periodu data la necrópolis de [[Chellah]], asitiada extramuros de la ciudá. <!-- esto contradiz lo que diz el primer párrafu d'esta sección ¿? -->
[[Archivu:Palace gate.jpg|thumb|right|280px|Puerta de la fortaleza de los Udaia.]]
 
Llinia 26:
De primeres, Uday y Medina asítiense como exa central pal alcuentru del [[Bu Regreg]] y del [[océanu Atlánticu]]. Al oeste asoceden una serie de barrios populares y de clase media a lo llargo de la mariña, como Akkari, Yacoub El Mansour, Massa y el Fath. Un segundu grupu de barrios modestos disponer a lo llargo de les ramblas, bordiando'l Bu Regreg, ya inclúi Youssoufia, Takadoum y Hai Nahda. Ente estos dos radios de los barrios de clase media, sicasí, alcuéntrase una amplia diagonal de prósperos barrios como -yos Orangers, Aviation, Mabel, Hassan o Agdal Hai Riad, y ello refléxase nes viviendes de luxu qu'hai nos barrios Souissi y Embaxadores. Este ye'l llugar d'eleición pa les [[embajada|residencies diplomátiques]]. Esti vastu planu urbanu, ventiláu, con abondosa vexetación y borrines procedentes del Océanu, oldea notablemente colos castros más estrechos y mestos que lu encuadren.
[[Archivu:Rabat Sale 6.83595W 34.02950N.jpg|thumb|right|325px|right|Rabat y Salé.]]
Amás, dos grandes proyeutos tán camudando la cara de la ciudá: el [[proyectuproyeutu Amwaj]], que'l so oxetivu ye la organización de la desaguada del ríu Bo Regreg sobre los sos dos orielles, con hoteles, residencies de luxu d'estilu árabe-andaluz; y el [[proyectuproyeutu Sephira]], que pretende entamar la cornisa de la mariña atlántica por aciu la construcción de [[hotel]]es, un [[teatru]], un complexu deportivu y residencies de luxu d'estilu contemporaneu.
 
=== Clima ===