Diferencies ente revisiones de «Sexualidá»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Nomes de países según el cartafueyu
m Preferencies llingüistíques
Llinia 5:
}}
 
La '''sexualidá''' ye'l conxuntu de condiciones que caractericen el [[sexu]] de cada persona o animal. Dende'l puntu de vista hestóricu cultural, ye'l conxuntu de fenómenos emocionales, de conducta y de práctiquespráutiques acomuñaes a la busca del [[prestar sexual]], que marquen de manera decisiva al [[ser humanu]] en toes y cada una de les fases determinantes del so desenvolvimientu.
 
Mientres sieglos consideróse que la sexualidá nos animales, incluyendo al ser humanu, yera de tipu [[instintu|instintiva]].{{Cita riquida}} Nesta convencimientu basáronse les teoríes p'afitar les formes non naturales de la sexualidá, ente les que s'incluyíen toes aquelles práctica ensin dirixir a la procreación.{{Cita riquida}}
Llinia 19:
La sexualidá humana, acordies con la [[Organización Mundial de la Salú]], defínese como:
Un aspeutu central del [[Homo sapiens|ser humanu]], a lo llargo de la so vida. Abarca al [[sexu]], les [[identidá sexual|identidaes]] y los papeles de [[xéneru (ciencies sociales)|xéneru]], el [[erotismu]], el placer, la intimidá, la [[reproducción]] y la [[orientación sexual]]. Vívese y esprésase al traviés de pensamientos, fantasíes, deseos, creencies, actitúes, valores, conductes, práctiquespráutiques, papeles y relaciones interpersonales. La sexualidá puede incluyir toes estes dimensiones, sicasí, non toes elles vívense o s'espresen siempres. La sexualidá ta influyida pola interacción de factores biolóxicos, psicolóxicos, sociales, económicos, políticos, culturales, éticos, llegales, hestóricos, relixosos y espirituales.<ref>[http://www.who.int/reproductivehealth/publications/sexual_health/defining_sexual_health.pdf ''Defining sexual health. Report of a technical consultation on sexual health 28–31 January 2002. Xinebra/ OMS 2006''.]</ref>
 
Propónse que la sexualidá ye un sistema de la vida humana que se compon de cuatro característiques, que signifiquen sistemes dientro d'un sistema.{{Cita riquida}} Estes característiques interactúan ente sigo y con otros sistemes en tolos niveles de la conocenciasobremanera nos niveles [[bioloxía|biolóxicu]], [[psicoloxía|psicolóxicu]] y [[sociedá|social]].