Diferencies ente revisiones de «Sikhismu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüistíques
m Preferencies llingüistíques
Llinia 7:
El sikhismu considera que la vida espiritual y la secular tán interconectaes<ref>Nayar, Kamal Elizabeth y Sandhu, Jaswinder Singh. "Chapter Six - Renunciation and Social Involvement in Siddhe Gost", en ''The Socially Involved Renunciate - Guru Nanaks Discourse to Nath Yogi's''. State University of New York Press, 2007, p. 106.</ref>. Guru Nanak estableció'l sistema del Langar, o cocina comunitaria, pa amosar la necesidá de compartir y de qu'hubiera igualdá ente toes les persones<ref>Thaker, Aruna. ''Multicultural Handbook of Food, Nutrition and Dietetic''s. John Wiley & Sons, 2012, p. 31. ISBN 9781118350461.</ref>. Los sikhs tamién creen que toes les tradiciones relixoses son igualmente válides y capaces d'allumar a los sos seguidores; poro, rechacen la práutica del proselitismu, y tamién la pretensión de cualisquier relixón de tener el monopoliu de la Verdá Absoluta<ref>Singh Kalsi, Sewa. ''Sikhism''. Londres, Kuperard, 2008, p. 24. ISBN 978-1-85733-436-4.</ref>. Guru Nanak predicaba la necesidá de compartir colos otros, de ganase honradamente la vida ensin abusar de nenguén y de meditar sobre los nomes de Dios. Pa elli, vivir una vida "activa, creativa y práutica" de "sinceridá, fidelidá, autocontrol y pureza" ye daqué que ta perriba n'importancia de la verdá metafísica, y el home ideal ye'l que "establez una xunión con Dios, conoz la so Voluntá y comportase acordies con Ella"<ref>Marwha, Sonali Bhatt. ''Colors of Truth, Religion Self and Emotions''. New Delhi, Concept Publishing Company, 2006, pp. 205–206. ISBN 818069268X.</ref>. [[Guru Hargobind]], el sestu gurú, dexó afitao que lo espiritual (Piri) y lo políticu/temporal (Miri) coesisten<ref>Marty, Martin E., y Appleby, Scott R. ''Fundamentalisms and the State: Remaking Polities, Economies, and Militance''. Chicago, University of Chicago Press, 1996, p. 278. ISBN 0226508846.</ref>.
 
El sikhismu recibió, nos sos oríxenes, la influyencia del movimientu Bhakti<ref>Fenech, Louis , en ''The Oxford Handbook of Sikh Studies'' (Editores: Pashaura Singh, Louis E. Fenech), Oxford University Press, 2014, p. 35. ISBN 978-0199699308</ref>, y dempués foi espardiéndose nuna dómina na que la rexón taba dominada pol Imperiu mogol. Dos de los gurús sikhs, [[Guru Arjan]] y [[Guru Tegh Bahadur]], foron torturaos y asesinaos polos mogoles tres de refugar convertise al Islam<ref>Pashaura Singh, ''Understanding the Martyrdom of Guru Arjan'', Journal of Punjab Studies, 2005:12(1), pages 29-62</ref>. La persecución relixosa polos musulmanes orixinó la creación de la [[Khalsa]] (los "puros"), la comunidá de tolos sikhs iniciaos, un movimientu que trabaya pa poder practicarprauticar la relixón en llibertá<ref>Singh Gandhi, Surjit. ''History of Sikh Gurus Retold: 1606 -1708''. Atlantic Publishers & Distributors Pvt Ltd, 2008, pp. 676–677. ISBN 8126908572.</ref>. Espérase d'un sikh qu'encarne las cualidaes d'un santu-soldáu, que controle los nomaos "cinco lladrones", les mayores debilidaes de la condición humana que pueden llegar a robá-y el alma (lluxuria, ira, avaricia, ignorancia y soberbia) y que las faga afuxir practicando les nomaes "cinco virtúes" (sinceridá, compasión, contención, disciplina y contemplación).
 
==Referencies==