Diferencies ente revisiones de «Idioma siríacu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo apostrofación
m Iguo apostrofación
Llinia 21:
L'araméu esistió siquier dende'l [[sieglu XII a. C.|sieglu {{versalita|xii}}&nbsp;a.&nbsp;C.]] y evolucionó col correr de toos estos sieglos; ente que'l siriaco fixo la so apaición mientres el períodu helenísticu y nun tuvo una [[#Consonantes|escritura propio]], sinón alredor del [[sieglu I|sieglu {{versalita|i}}]] d. C.,<ref>{{cita web |url=http://www.ancientscripts.com/syriac.html|título=Escritures antigües: Siriaco|fechaacceso=8 de xineru de 2011||apellíu Nomar=Lawrence|idioma=inglés}}</ref> en que se creó la escritura siríaca, que provien del [[alfabetu araméu]].
 
El siriaco clásicu aportó a la principal llingua lliteraria del Mediu Oriente dende'l [[sieglu IV|sieglu {{versalita|iv}}]] d. C. hasta'l [[sieglu VIII|{{versalita|viii}}]] d. C.,<ref>{{cita llibru|apellíos = Beyer|nome = Klaus|añu = 1986|títulu = The Aramaic language: its distribution and subdivisions|títulu-trad = L'idioma araméu: la so distribución y subdivisiones|página= 44|otros = trad. John F. Healey|llugar = Gotinga|editorial = Vandenhoeck und Ruprecht|idioma = inglés|isbn = 3-525-53573-2}}</ref> según un vehículu de tresmisión cultural y relixosa del cristianismu ortodoxu siriu, espublizándose al traviés de d'[[Asia]] hasta llugares tan alloñaos como les mariñes malabares de la [[India]] y l'oriente de [[China]]. Y, inclusive, tamién llegó a sirvir a [[pueblu árabe|árabes]] y [[pueblo persa|perses]] (anque en menor midida pa estos postreros) como mediu de comunicación y diseminación cultural. De la que l'idioma clásicu de [[Edesa]] caltener nuna vasta colección [[lliteratura|lliteraria]].
 
Siendo principalmente un mediu d'espresión cristianu, el siriaco tuvo una fundamental influencia cultural y lliteraria nel desenvolvimientu de la [[idioma árabe|llingua árabe]], que reemplazar escontra'l fin del [[sieglu VIII|sieglu {{versalita|viii}}]]. Na actualidá, el siriaco sigue siendo'l [[idioma llitúrxicu]] pa los cristianos sirios.
Llinia 33:
El siriaco foi originalmente un dialectu araméu del norte de [[Mesopotamia]]; el cual, na so forma actual, desenvolvióse so la influencia del [[cristianismu]]. Primero que l'árabe convertir na llingua dominante, el siriaco yera un idioma importante ente les comunidaes cristianes del [[Oriente Mediu]], [[Asia Central]] y [[Kerala]].
 
A empiezos del [[sieglu XXI|sieglu {{versalita|xxi}}]], los dialectos siriacos son falaos por aprosimao 400 000 persones bien esvalixaes xeográficamente; sicasí, atópense alcontraes principalmente nel sureste de [[Turquía]] y nel norte de d'[[Iraq]], según en pequenes comunidaes de [[El Líbanu]], [[Siria]], [[Irán]], [[Armenia]], [[Xeorxa]] y [[Azerbaixán]], onde se falen frecuentemente con una marcada influencia de les llingües locales dominantes.
 
El [[sieglu XX|sieglu {{versalita|xx}}]] vio l'apaición d'ideoloxíes [[nacionalismu|nacionalista]], n'ocasiones intolerantes, que perxudicaron descomanadamente a les comunidaes de fala aramea. Ello ye que por cuenta de problemes [[política|políticos]] y [[relixón|relixosos]] inherentes al [[Mediu Oriente]], l'usu de la llingua siriaca, yá de por sí amenorgáu, reculó fuertemente. La emigración masiva qu'afectó a los cristianos orientales causó que s'atopen, dende va delles décades, comunidaes de fala siriaca en [[América del Norte]] y [[América del Sur|Sur]], según n'[[Europa]].