Diferencies ente revisiones de «Llatín británicu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo apostrofación
Llinia 14:
El '''llatín británicu''' o '''romance británicu''' yera una forma de [[llatín vulgar|llatín tardíu]] faláu en Gran Bretaña mientres el [[Antigua Roma|períodu romanu]] y la [[alta Edá Media]]. Mientres la ocupación romana de Britannia el llatín foi la llingua principal de la élite y la llingua tenía más presencia nes partes meridional y oriental de la isla, que yeren les más romanizadas. Sicasí, esta llingua nunca movió al [[britónicu común|celta britónicu]] como llingua cotidiana de la mayor parte de los [[britones]], especialmente nes rexones menos romanizadas del norte y l'oeste. Nes últimes décades aldericóse hasta grau de diferenciación algamó'l llatín de Britannia del llatín continental, que dio llugar a les [[lengua romances]] modernes.
 
A la fin del períodu romanu, el llatín foi movíu en munchos allugamientos pol [[idioma anglosaxón|anglosaxón antiguu]] na mayor parte de d'[[Inglaterra]] mientres los sieglos V y VI. El llatín sobreviviría solo nes árees celtes de Britannia occidental hasta'l 700 d. C. cuando foi definitivamente abandonáu en favor de les [[llingües britóniques]] vernácules.
 
== Contestu ==
Llinia 23:
El historiadores del períodu romanu n'Inglaterra estremen unes "tierres altes" al norte y l'oeste del país y unes "tierres baxes" al sur y l'este,<ref>{{cita llibru|apellíu=Salway|nombre=Peter|añu=2001|títulu=A History of Roman Britain|páxines=4–6|isbn=0192801384}}</ref> siendo esta última rexón la que presentaba un mayor grau de [[Romanización (aculturación)|romanización]].<ref>{{cita llibru|apellíu=Sawyer|nome=P.H.|añu=1998|títulu=From Roman Britain to Norman England|páxina=74|isbn=0415178940}}</ref> En particular, nestes tierres baxes, el [[llatín]] sería la llingua de la mayor parte de la población urbana, la única llingua de l'alministración, de les clases altes, del exércitu y tres la introducción del cristianismu, la llingua de la ilesia. El britónicu siguiría siendo usáu per parte del campesinado, que formaba'l gruesu de la población; la élite rural sería billingüe.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sawyer|nome=P.H.|añu=1998|títulu=From Roman Britain to Norman England|páxina=69|isbn=0415178940}}</ref> Nes tierres altes, solo había una romanización bien llindada y el britónicu sería la llingua dominante en tolos ámbitos.<ref name= Millar142>{{cita llibru|apellíu=Millar|nome=Robert McColl|añu=2012|títulu=English Historical Sociolinguistics|páxina=142|isbn=0748641815}}</ref>
 
A lo llargo de la mayor parte de d'[[Europa occidental]], mientres l'alta Edá Media, el [[llatín vulgar|llatín tardíu]] usáu cotidinamente llegó a evolucionar hasta variedaes llingüístiques localemnte distintives que finalmente dieron llugar a les llingües romances.<ref>{{cita llibru|apellíu=Adams|nome=J. N.|añu=2013|títulu=Social Variation and the Latin Language|páxina=31|isbn=0521886147}}</ref> Sicasí, en Gran Bretaña, tres el abondono de la ocupación romana a principios del sieglu V d. C., el llatín foi perdiendo terrenal como llingua d'usu cotidianu frente al anglosaxón y el britónicu común.<ref name= Godden>{{cita llibru|apellíu=Godden|nome=Malcolm (ed.)|añu=2013|títulu=The Cambridge Companion to Old English Literature|páxina=1|isbn=978-0521193320}}</ref> Cuando sumió'l llatín definitivamente y hasta qué puntu'l llatín británicu yera distintu d'otres variedaes de llatín, foi oxetu de numberosos discutinios académicos nes últimes décades.
 
== Evidencies ==