Diferencies ente revisiones de «Enrique VIII d'Inglaterra»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüistíques
m Iguo testu: -"sucesivamente" +"socesivamente" -"sucesion" + "socesión" -"sucesor/a" +"socesor/a"
Llinia 53:
La d'Enrique VIII foi la primer coronación pacífica n'Inglaterra en munchos años; sicasí, inda tenía que ponese a prueba la llexitimidá de la [[Casa de Tudor|dinastía Tudor]]. Esta dio gracies al fallecimientu del so hermanu mayor Arturo, a los 15 años.
 
El pueblu inglés paecía disconforme coles riegles de sucesiónsocesión femenina, y Enrique sintió que namái un herederu varón podría asegurar el tronu. Anque Catalina quedó embarazada siquier siete veces (per últimu vegada en 1518), namái unu de los fíos, María, sobrevivió a la infancia. Enrique frecuentara concubinas, ente elles [[María Bolena]] y [[Sabela Blount]], con quien tuvo un fíu ilexítimu, [[Henry Fitzroy]], primer duque de [[Ducáu de Richmond|Richmond]] y [[Ducáu de Somerset|Somerset]]. En 1526, cuando tuvo claro que Catalina nun podría tener más neños, Enrique empezó a interesase na hermana de María Bolena, [[Ana Bolena|Ana]].
 
Anque la motivación principal pa solicitar la declaración de nulidá de Catalina yera'l so deséu de tener un herederu varón, Enrique foise encaprichando con Ana hasta tal puntu que terminó namorándose d'ella. El llargu intentu del Rei pa terminar el so matrimoniu foi denomináu "La cuestión real".<ref>"The big matter of the King".</ref> El cardenal Wolsey y William Warham empezaron secretamente a investigar la validez del matrimoniu con Catalina. La reina testificara qu'el so primer matrimoniu nun fuera peracabáu y que, arriendes d'ello, nun había torga pal posterior casoriu con Enrique. La investigación nun pudo dir más allá, y tornóse.
Llinia 71:
[[Archivu:Hans Holbein, the Younger - Sir Thomas More - Google Art Project.jpg|thumb|180px|Semeya de [[Tomás Moru]] por [[Hans Holbein el Mozu]], h. 1527]]
La comisión, sicasí, namái fixo mención de la bulda: nun autorizó a los cardenales Wolsey y Campeggio a determinar la validez de la nota y, mientres ocho meses, les partes litigaron sobre la so autenticidá. Mientres la primavera de 1529, l'equipu llegal d'Enrique VIII completó'l "libelo", sumariu de los argumentos reales incluyendo Levítico 20, 21, que foi presentáu ante los delegaos papales, y onde se repara, por casu, lo siguiente:
{{Cita|18 de xunu de 1529: La Reina foi convocada al gran antepar del Conventu de los monxos negros en Londres. El rei, sobre una plataforma elevada, sentar nel estremu. A dalguna distancia, Catalina tomó'l so llugar. Los cardenales, sentaos a menor nivel que'l rei, flanqueaban la presencia real, y cerca tomaron asientu l'Arzobispu de Canterbury y los restantes obispos. El Doctor Richard Sampson, depués obispu de Chichester, y el Doctor John Bell, depués obispu de Worcester, lideraben a quien litigaban pol Rei. Representando a la Reina taben John Fisher, obispu de Rochester, y Doctor Standish, un monxu gris y obispu de St. Asaph. Siguiendo una serie de deliberaciones, la causa foi alzada n'apelación a Roma, principalmente entós que'l sobrín de Catalina, Carlos V, primiera al papa pa llamar al cardenal Campeggio de regresu, y Catalina foi puesta al cuidu de Sir Edmund Bedingfield nel castiellu de Kimbolton.}}
 
Enoxáu pola demoranza, Enrique desaposió a Wolsey de la so poder y riqueza. Acusar de "præmunire",<ref>''Præmunire'': rebaxar l'autoridá del Rei invistiendo la representación papal.</ref> pero Wolsey morrió al poco tiempu. Con Wolsey cayeron otros poderosos miembros de la Ilesia n'Inglaterra; nes oficines del Lord Canciller y del Tenedor de sellos fueron nomaos laicos en cargos enantes reservaos namái a clérigos.
Llinia 84:
 
[[Archivu:Clement VII. Sebastiano del Piombo. c.1531..jpg|thumb|Retrato del [[papa Clemente VII]] por [[Sebastiano del Piombo]], h 1531]]
Refugando les decisiones del papa, el parlamentu validó'l matrimoniu ente Enrique y Ana Bolena cola Llei de SucesiónSocesión<ref>English Act of Succession.</ref> de 1534. La fía de Catalina, María, foi declarada ilexítima, y los descendientes d'Ana pasaron a tar na llinia de sucesiónsocesión real. Tolos adultos fueron obligaos a reconocer les previsiones d'esta acta; quien la refugaben yeren condergaos a prisión pa tola vida. La publicación de cualquier escritu alegando que'l matrimoniu d'Enrique con Ana yera inválidu sería consideráu alta traición.
 
La oposición a les polítiques relixoses d'Enrique foi rápido suprimida. Dellos monxos disidentes fueron torturaos y executaos. Cromwell, por quien foi creáu'l puestu de ''vicegerente espiritual'' foi autorizáu a visitar monesterios, supuestamente p'asegurase que siguíen les instrucciones reales, pero na práutica pa faese de les sos riqueces. En 1536, una llei del Parllamentu dexó a Enrique confiscar les posesiones de los monesterios deficitarios (aquellos con ingresos añales de 200 llibres o menos).
Llinia 95:
[[Archivu:Hans Holbein d. J. 032b.jpg|thumb|180px|[[Juana Seymour|Jane Seymour]], tercer esposa d'Enrique VIII. Morrió a les poques selmanes de dar a lluz a Eduardo VI. Semeya de [[Hans Holbein el Mozu]].]]
[[Archivu:Edward VI Scrots c1550.jpg|thumb|left|180px|[[Eduardo VI d'Inglaterra|Eduardo VI]], primer fíu varón d'Enrique VIII, h. 1550. Semeya atribuyida a [[William Scrots]].]]
En 1536, pocos díes dempués de la execución d'Ana, Enrique VIII cásase con Jane Seymour. L'Acta de SucesiónSocesión de 1536 declaró a los fíos de Jane dientro de la llinia socesoria, escluyendo a les otres fíes d'Enrique, María ya Sabela.
El rei foi habilitáu pa determinar por sigo en delantre la llinia socesoria.
Jane dio a lluz a un fíu, el [[Eduardo VI d'Inglaterra|príncipe Eduardo]] en 1537. Eduardo morrió nel Palaciu de Greenwich el 6 de xunetu de 1553, a los 15 años d'edá, y foi soterráu na Abadía de Westminster. El 10 de xunetu d'esi añu xubió al tronu [[Juana Grey]]
Llinia 102:
 
=== Enfermedá xenética d'Enrique VIII ===
Acordies con una investigación realizada en marzu de 2011, el patrón d'embaranzos de les sos muyeres y el so deterioru mental suxuren qu'Enrique VIII yera [[antígeno Kell|positivu en Kell]] y tenía el [[síndrome de McLeod]].<ref name=kell1>{{cita noticia | url = http://news.discovery.com/history/henry-viii-blood-disorder-110311.html | títulu = King Henry VIII's Madness Explained | apellíu = Sohn | nome = Emily |fecha = 11 de marzu de 2011 | editorial = discovery.com | fechaacceso = 25 de marzu de 2011}}</ref><ref name=kell2>{{cita noticia | url = http://www.sciencedaily.com/releases/2011/03/110303153114.htm | títulu = Solving the Puzzle of Henry VIII | apellíu = | nome = |fecha = 3 de marzu de 2011 | editorial = sciencedaily.com | fechaacceso = 25 de marzu de 2011}}</ref><ref name=kell3>{{cita noticia | url = http://diario.latercera.com/2011/03/19/01/conteníu/enclinos/26-62822-9-el sangre-que-tresformo-a-enrique-viii.shtml| títulu = El sangre que tresformó a Enrique VIII| apellíu = | nome = |fecha = 19 de marzu de 2011 | editorial = diariu.latercera.com | fechaacceso = 27 d'abril de 2011}}</ref> Esta enfermedá faía casi invidable que tuviera fíos varones y polo xeneral enzancaba descomanadamente que tuviera fíos sanos.
 
=== Lleis trascendentales ===
Llinia 128:
El casoriu con Catalina foi anuláu poco primero de la so execución. Igual que nel casu d'Ana Bolena, Catalina nun podría ser culpada técnicamente d'adulteriu yá que el matrimoniu resultó oficialmente nulu dende l'orixe. Nuevamente esta cuestión foi ignorada y Catalina foi executada'l 13 de febreru de 1542.
 
Enrique casóse en 1543 cola so última esposa, la rica viuda [[Catalina Parr]]. La nueva reina aldericaba con Enrique sobre relixón, yá que yera [[Calvinismu|calvinista]] ente que'l rei permanecía anglicanu. Esta conducta podría resulta-y peligrosa si nun fuera poles sos amueses de sumisión. Ayudó a reconciliar a Enrique colos sos dos primeres fíes, María ya Sabela. En 1544, un decretu parlamentariu punxo a dambes na llinia de sucesiónsocesión tres el príncipe Eduardo, a pesar de ser consideraes ilexítimes. El mesmu decretu dexaba a Enrique determinar la siguiente sucesiónsocesión al tronu al so arbitrio.
 
=== Muerte y sucesiónsocesión ===
[[Archivu:The Old Palace of Whitehall by Hendrik Danckerts.jpg|thumb|left|280px|[[Palaciu de Whitehall]]]]
Nos sos últimos años, Enrique engordó notablemente y la so cintura llegó a midir 137 centímetros. La obesidá data d'un accidente de xusta en 1536, nel que sufrió una ferida na zanca que non yá-y torgar realizar actividá física sinón que gradualmente derivó nuna úlcera qu'indirectamente pudo habelo lleváu a la muerte. La hipótesis de que tenía [[sífilis]] foi espublizada per primer vegada unos cien años dempués de la so muerte. Argumentos más recién sobre esta posibilidá provienen d'una mayor conocencia de la enfermedá, que dexen suponer qu'Eduardo VI, María I d'Inglaterra ya Sabela I amosaron síntomes característicos de sífilis conxénita.
Llinia 136:
Enrique VIII finó'l 28 de xineru de 1547 nel palaciu de Whitehall, el día en qu'el so padre cumpliera noventa años. Foi soterráu na [[Capiya de San Jorge]] nel [[castiellu de Windsor]], al llau de la so tercer esposa, Jane Seymour.
 
Nel intre de la década posterior a la so muerte los sos trés fíos sentáronse socesivamente nel tronu d'Inglaterra. En virtú de la Llei de SucesiónSocesión de 1544, la corona foi heredada pol únicu fíu varón, Eduardo, que se convirtió en [[Eduardo VI d'Inglaterra|Eduardo VI]] como primer monarca protestante d'Inglaterra. Con namái nueve años d'edá, nun podía exercer por sí'l poder, que recayó nun conseyu de rexencia formáu por dieciséis miembros escoyíos según el testamentu d'Enrique VIII. El conseyu escoyó a [[Edward Seymour]], Duque de Somerset y hermanu mayor de Jane, como lord protector del reinu.
 
Na eventualidá de qu'Eduardo nun tuviera fíos, sería asocedíu por María, fía de [[Catalina d'Aragón]]. Si ésta de la mesma nun tenía descendencia, la corona real heredar la fía de [[Ana Bolena]], Sabela. Finalmente, si Sabela morría ensin descendencia sería asocedida polos descendientes de María Estuardo, sobrino Enrique VIII.
Llinia 150:
 
* «Pastime With Good Company» (Pasatiempu en bona compañía)
* «Though that Men Do Call» (Anque los homes llamen)
* «Though Some Saith» (Anque dalgunos digan)
* «If Love Now Reigned» (Si l'amor reinara agora)
* «Depàrture Is My Chief Pain» (La partida ye la mio principal pena)
Llinia 293:
 
Colors =
id:Enrique value:blue
id:Reis value:rgb(0.9,0.8,1)
id:Esposes value:red id:linecolor
value:gray(0.8)
 
 
BarData=
bar:Padre text: Enrique VII bar:Enrique text:
Enrique VIII bar:Cata1
text: Catalina d'Aragón
bar:Bolena text: Ana Bolena
bar:Jane text: Jane Seymour
bar:Ana text: Ana de Cleves
bar:Cata2 text: Catalina Howard
bar:Cata3 text: Catalina Parr
bar:Eduardo text: Eduardo VI bar:Grey
text: Jane Grey
bar:Maria text: María I bar:Sabela
text: Sabela I
 
PlotData=
width:15 mark:(line,linecolor) align:center fontsize:S shift:(0,-4)
 
bar:Padre color:Reis
from: 1457 till: 1484
from: 1485 till: 1509 text: Reinado Enrique VII
 
bar:Enrique color:Enrique from:1491
till: 1509
from:1509 till: 1547 text:Reináu d'Enrique VIII
 
bar:Cata1 color:Esposes
from: 1485 till: 1536 text:Catalina d'Aragón
 
bar:Bolena color:Esposes
from: 1501 till:1536 text: Ana Bolena
 
bar:Jane color:Esposes
from: 1508 till: 1537 text: Jane Seymour
 
bar:Ana color:Esposes
from: 1515 till:1557 text: Ana de Cleves
 
bar:Cata2 color:Esposes
from: 1525 till:1542 text: Catalina Howard
 
bar:Cata3 color:Esposes
from: 1512 till: 1548 text: Catalina Parr
 
bar:Eduardo color:Reis
from: 1537 till: 1546
from: 1547 till: 1553 text: Reináu
 
bar:Grey color:Reis
from: 1537 till: 1552
from: 1553 till: 1553 text: reinó 9 díes
from: 1554 till: 1554
 
bar:Maria color:Reis
from: 1516 till: 1553
from: 1554 till: 1558 text: Reináu
 
bar:Sabela color:Reis
from: 1533 till: 1557
from: 1558 till: 1600 text: Reináu
 
</timeline>
Llinia 377:
|-
| width="40%" |[[Archivu:Coat of Arms of England (1509-1554).svg|80px]]<br />'''[[Anexu:Monarques británicos|Rei d'Inglaterra]]'''<br />1509-1547
| width="30%" rowspan="2"|SucesorSocesor:<br />'''[[Eduardo VI d'Inglaterra|Eduardo VI]]'''
|-
| width="30%" |'''Vacante'''<br /><small>Postreru titular:<br />'''[[Ruaidrí Ua Conchobair]]'''</small>