Diferencies ente revisiones de «Zadar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plantía: -"Ficha de localidá" +"llocalidá"
m Iguo testu: -"sucesivamente" +"socesivamente" -"sucesion" + "socesión" -"sucesor/a" +"socesor/a"
Llinia 1:
{{otros usos|Zara (desambiguación)}}
{{llocalidá |official_name
= Grad Zadar<br />''Ciudá de Zara''
|nome_castellanu = Zara
|nickname =
|motto =
|image_skyline = Zadar.jpg
|imagesize =
|image_caption = Vista del centru históricu dende'l campanariu de la Catedral de St. Stošija
|image_flag = Vlag zadar.gif
|image_shield =Coat_of_Arms_of_Zadar_-_2.png
|image_map = {{Mapa de localización |Croacia |float=none |label='''Zadar'''<br />'''Zara''' |lat=44.10 |long=15.13 |position=right}}
|pushpin_map =
|mapsize =
|map_caption =
|subdivision_type = [[País]]
|subdivision_name = {{CRO}}
|leader_title = [[Alcalde]]
|leader_name = Božidar Kalmeta ([[HDZ|CDU]])
|established_title =
|established_date =
|area_magnitude =
|area_total = 194
|area_land =
|area_water =
|area_water_percent =
|area_urban =
|area_metro =
|population_as_of = 2001
|population_note =
|population_total = 72.717
|population_density =
|population_metro =
|population_density_metro_km² =
|population_urban =
|timezone =
|utc_offset =
|timezone_DST =
|utc_offset_DST =
|elevation =
|postal_code_type =
|postal_code =
|website = [https://web.archive.org/web/20080914070735/http://www.zadar.hr/English/Default.aspx http://www.zadar.hr]
|footnotes =
}}
 
Llinia 62:
=== Zara veneciana ===
 
Los Dálmates neollatinos, concentraos nes principales islles dálmates y en delles ciudaes costeres como Zara, buscaron abelugu y protección - contra los reinos croates y húngaros del interior balcánicu - na creciente fuerza militar y económica de la [[República de Venecia]], cola que comerciaban dende tiempos carolinxos. Zara ciudá foi siempres de mayoría neollatina, primero de [[Idioma dalmáticu]] y dempués del añu 1000 d'idioma venecianu, ente que'l condáu alredor yá nel sieglu X taba bien croatizado.
 
En [[998]] la ciudá poner so protectoráu [[venecianu]], pa nun ser apoderada polos reis croates. SucesivamenteSocesivSmente foi apostada diverses vegaes ente venecianos y [[Reinu d'Hungría|húngaros]], especialmente nos sieglos X, XI y XII.
 
Les migraciones eslaves fixeron que los eslavos fueren mayoría nel condáu dempués del sieglu XI y gobernaren la ciudá (que yera inda de mayoría neollatina), reconociendo temporalmente la soberanía del rei d'Hungría en [[1105]].