Diferencies ente revisiones de «Gobiernu d'España»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüistíques |
m Iguo testu: -"investidura" +"invistidura" |
||
Llinia 1:
{{Referencies adicionales|t=20160321143616}}
{{Ficha d'organismu oficial
|nome =
=
|tipocabecera
|acrónimo
|logo
|anchu_logo
|títulu_logo
|anchu_sello =
|títulu_sello =
|imagen
|anchu_imaxe =
|título_imagen = Pabellón de Conseyos del Palaciu de La Moncloa |sistema =
|tipu =
|creáu =
|disueltu =
|socesora =
|xurisdicción
|ámbitu =
|país
|sede =
|emplegaos
|presupuestu =
|ministru =
|ministru_par
|direutor
|direutor_pos
|titular_tipu =
|titular_nom
|titular_pos
|titular2_tipu =
|titular2_nom
|titular2_pos
|composición
|dependiente_de=
|superior
|so_la so dependencia rellacionaos
|sitio_web
|notes
}}
El '''Gobiernu d'España''', comúnmente denomináu '''Gobiernu de la Nación''', ye'l [[Organismu|órganu]] constitucional qu'encabeza'l [[poder executivu]] del [[España|país]] y dirixe la [[Alministración Xeneral del Estáu]]. El Gobiernu depende políticamente del [[Congresu de los Diputaos]] al traviés de la
La so regulación fundamental asitiar nel Títulu IV de la Constitución, según nel Títulu V de dichu documentu —respecto de la so relación coles [[Cortes Xenerales]]—, y na Llei 50/1997, de 27 de payares, del Gobiernu.
Llinia 129:
Per otru llau, representa al Gobiernu y la so política nes relaciones qu'ésti caltenga col restu de [[Constitución|órgano constitucionales]], de manera que l'actuación del Presidente va poder faer surdir una eventual responsabilidá [[xurídica]] del Gobiernu al que representa. De nuevu tratar d'una función legitimada pol venceyu d'enfotu directu esistente ente'l presidente y el Congresu de los Diputaos, y non ente'l mesmu Gobiernu y la Cámara Baxa.
Finalmente, la función más importante del presidente del Gobiernu consiste en dirixir l'actuación de cada unu de los miembros del Gobiernu, lo mesmo que de ésti nel so conxuntu. Asina, nel planu formal, según l'artículu 2.2.g LGob, atribúyese-y la competencia pa «convocar, presidir y afitar l'orde del día de les xuntes del Conseyu de Ministros...». Igualmente, nel planu material, ye l'encargáu d'establecer un programa políticu sobre'l que'l Congresu va dar el so enfotu na sesión de
{| class=wikitable
Llinia 150:
|-----style="background-color:#809FFF"
| 4. || [[José María Aznar]] || [[Partíu Popular|PP]]
| [[5 de mayu]] de [[1996]]-[[17 d'abril]] de [[2004]]
|-----style="background-color:#f7b7b7"
| 5. || [[José Luis Rodríguez Zapatero]] || [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]
| [[17 d'abril]] de [[2004]]- [[21 d'avientu]] de [[2011]]
|-----style="background-color:#809FFF"
Llinia 161:
|-----style="background-color:#f7b7b7"
| 7. || [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón]]
| 2 de xunu de 2018 - actualidá (XII Llexislatura)
Llinia 251:
=== Investidura ===
La
La
En casu de nun llograr dicha mayoría absoluta, la votación habría de repitise trescurríes 48 hores. Nesta ocasión, el candidatu resultaría investido con una mera [[mayoría simple]].<ref name="Art_3">Art. 99.3 CE</ref>
Llinia 276:
La cuestión d'enfotu ye un procedimientu constitucional pol que, a iniciativa del presidente del Gobiernu y previa deliberación del [[Conseyu de Ministros]], el Congresu otorga'l so enfotu al Gobiernu por mayoría simple, o la retira en casu de nun llograr dicha mayoría.<ref>Art. 112 CE</ref>
Nel supuestu de que'l Congresu de los Diputaos niegue'l so enfotu, va producise la dimisión del Gobiernu, abriendo darréu un nuevu procesu de [[Gobiernu d'España#Investidura|
==== Moción de censura ====
Llinia 304:
Intentar delimitar esti ámbitu d'actuación podía faese al traviés de dos operaciones estremaes, por aciu un acercamientu positivu o negativu al mesmu. Aquella primera atoparía'l problema de la so interpretación y aplicación, yá que una delimitación positiva paez precisar, sía que non, [[conceutu xurídicu indetermináu|conceutos xurídicos indeterminaos]] pal so resolvimientu; la segunda sería más realista y facedera yá que al escluyise espresamente determinaes competencies resultaríen práuticamente innecesarios mayores analises.
La Llei de Gobiernu 50/1997 sirvir de dambes perspectives
Artículu 21.
|