Diferencies ente revisiones de «Eduardo Lonardi»

Contenido eliminado Contenido añadido
EmausBot (alderique | contribuciones)
m Moviendo 1 enllace(s) interllingüístico(s), agora proporcionao(s) por Wikidata na páxina d:Q365431
m Iguo testu: -"director/a" +"direutor/a"
Llinia 35:
== Carrera militar ==
 
Fíu d'Eduardo Policarpo Lonardi y Blanca Delia Doucet, Eduardo Ernesto pasó gran parte de la so carrera na ciudá de [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] onde estableció fuertes venceyos con sectores altos de la sociedá local al contraer nupcias el [[12 d'avientu]] de [[1924]] con [[Mercés Villada Achával]] (1903-1988), fía de Clemente Segundu Villada Carranza y Mercedes Achával Ávila. Ellí desempéñase como DirectorDireutor de la Escuela d'Artillería qu'años más tarde utilizaría como focu de la sublevación de la [[Revolución Llibertadora (Arxentina)|Revolución Llibertadora]].<ref name="Llibru de Presidentes"> El Llibru d'el Presidentes Arxentinos del Sieglu XX; por [[Félix Lluna]], [[Mónica Deleis]], [[Ricardo De Titto]] y Diego L. Arguindeguy; Editorial: Aguilar; I.S.B.N: 950-511-656-X; Añu 2000</ref>
 
Asocedió al coronel [[Juan Domingo Perón]] como Amestáu Militar en [[Chile]] en [[1942]] onde se vio envolubráu nun casu d'espionaxe que fuera entamáu pol so antecesor, que lo llevó inclusive a tar deteníu naquel país.<ref name="Llibru de Presidentes" />
Llinia 69:
“homes d'espíritu retrógradu, señardosos d'un pasáu que dalgunos remonten hasta la dómina colonial, partidarios de soluciones de fuerza o, cuantimenos, d'autoridá. Tán trescalaos de concepciones bien próximes a les d'un Charres Maurras en Francia y, mientres la última guerra, la mayoría d'ellos simpatizaron más coles potencies fascistes que colos aliaos. Dalgunos nun despintaron nesa dómina la so almiración pola Alemaña nazi.<ref>La Violencia Evanxélica. Horacio Verbitsky, tomu II</ref>
 
Les posiciones ideolóxiques del so gabinete bazcuyaben en dos estremos: había ministros que xuntaben a les tradiciones lliberal d'Arxentina, y que s'opunxeren al peronismu dende'l primer día y qu'agora nel poder, pretendíen desmantelar tol aparatu políticu del peronismu, menguar el poder de la CGT y reconstruyir la vida política sobre la base de partíos políticos ensin influencia dalguna del peronismu. Los sos principales referentes yeren el ministru del Interior y Xusticia [[Eduardo Busso]], el titular del Ministeriu de Marina [[Teodoro Hartung]] y hasta el mesmu vicepresidente [[Isaac Coloraes]].<ref name="Potash4">'''L'Exércitu y la Política na Arxentina''': pág. 295-296-297-298, por [[Robert A. Potash]], Editorial Suramericana, 1981.</ref>
 
Nel otru estremu había ministros nacionalistes católicos que consideraben a los partíos lliberales arxentinos como traidores a los valores nacionales. Qu'en los sos oríxenes habíen simpatizado coles polítiques de Juan D. Perón adoptaes nel so primer mandatu, pero que depués se volvieron adversos al peronismu por cuenta de que consideraben que'l segundu mandatu del presidente Perón fuera contrariu escontra la Ilesia Católica, que realizó un viraje na política petrolífera y porque se cometieron escesos y actos de corrupción. Los principales referentes d'esti estremu yeren cuatro ministro: el Xeneral de Brigada [[Juan José Uranga]] -ministru de Tresportes-; el Xeneral de Brigada [[Xusto Llión Bengoa]] -ministru d'Exércitu-; [[Luis B. Cerruti Mariña]] -ministru de Trabayu y Bienestar Social- y el Canciller [[Mario Amadeo]].<ref name="Potash1" /><ref name="Potash3">'''L'Exércitu y la Política na Arxentina''': pág. 295-296, por [[Robert A. Potash]], Editorial Suramericana, 1981.</ref><ref name="Potash4" />
Llinia 203:
[[Archivu:Lonardi 1955.jpg|thumb|150px|Semeya d'Eduardo Lonardi en 1955.]]
 
Pasaes les primeres selmanes se delinearon nes files del gobierno dos línea polítiques, una de los autodenominados “demócrates”<ref name=potash >Roberto A. Potash: L'exércitu y la política na Arxentina 1945-1962. De Perón a Frondizi pág.295 2° edición Bonos Aires 1981 Editorial Suramericana</ref>o [[lliberalismu políticu|lliberales]], que yeren ente moderaos y conservadores nes sos concepciones socioeconómicas, y teníen al ministru d'Interior y Xusticia [[Eduardo Busso]] como la so espresión más fuerte nel gabinete. La otra, católica y nacionalista, yera opuesta tantu al lliberalismu arxentín como a los partíos políticos tradicionales,<ref name=potash/> de la que participaben el ministru de relaciones esteriores y cultu [[Mario Amadeo]], el [[Ministeriu de Trabayu, Empléu y Seguridá Social d'Arxentina|Ministru de Trabayu]] [[Luis B. Cerruti Mariña]], [[Juan Carlos Goyeneche]], qu'ocupaba'l cargu que otrora tenía l'odiáu [[Raúl Apold]] na Secretaría de Prensa y Actividaes Culturales, el xeneral [[Xusto Llión Bengoa]], [[Ministeriu de Defensa (Arxentina)|Ministru d'Exércitu]], el xeneral [[Juan José Uranga]], [[Ministeriu de Planificación Federal, Inversión pública y Servicio|Ministro de Tresporte]] y, fundamentalmente, [[Clemente Villada Achával]], cuñáu de Lonardi al que se-y atribuyía inflúi sobre'l mesmu dende'l so cargu de Secretariu xeneral de la Presidencia. Los partíos políticos sofitaben la llínea de Busso cola sola esceición de la [[Unión Federal Demócrata Cristiana]], un partíu que fuera creáu apresuradamente p'axuntar a simpatizantes nacionalistes, que sofitaba a Villada Achával. La fráxil salú de Lonardi yera un factor que tornaba inestable l'equilibriu ente los dos enclinos.
 
=== Desplazamientu del ministru Bengoa ===
Llinia 213:
 
=== Diferendos con Villada Achával y Busso ===
Mientres la dómina peronista'l diariu ''[[Clarín (Arxentina)|Clarín]]'' llograra, ente otros beneficios, un creitu del [[IAPI]] y un conveniu por aciu el cual imprimía'l periódicu a baxu costo nos talleres del diariu ''[[Diariu Crítica|Crítica]]'', controláu pol gobiernu. Esti últimu beneficiu fuera calteníu pol interventor designáu depués de la deposición de Perón que al asumir Busso quedó so l'autoridá d'ésti. Villada preparó un decretu devolviendo ''Crítica'' a los sos anteriores dueños, los Botana, como taba faciendo'l gobiernu con otros medios qu'integraren la excadena oficialista,{{cita riquida}} pero Busso venía retrasar. Villada atribuyir al propósitu de beneficiar a ''Clarín'', que'l so directordireutor propietariu [[Roberto J. Noble]] yera cuñáu del ministru.
 
Pela so parte, la llínea lliberal imputaba a Villada de dilatar la devolución de los diarios ''[[La Prensa (Arxentina)|La Prensa]]'' y ''[[La Vanguardia (Arxentina)|La Vanguardia]]'' a los sos lexítimos dueños.
Llinia 236:
Finó pocu dempués de dexar la presidencia, tres un curtiu períodu de trabayu como amestáu militar na embaxada arxentina en [[Washington DC]]. Los sos restos fuelguen nel [[Campusantu de La Recoleta]].<ref name="Llibru de Presidentes" />
 
Cais en distintes localidaes de l'Arxentina, como [[San Isidro (partíu)|San Isidro]] ([[Provincia de Bonos Aires|Bonos Aires]]), [[Florencio Varela (Bonos Aires)|Florencio Varela]] y [[Cañada Rica]] ([[Provincia de Santa Fe]]) lleven el nome del Teniente Xeneral Eduardo Lonardi.<ref>[http://wikimapia.org/#lang=ye&lat=-34.464101&lon=-58.540993&z=18&m=h Cai en San Isidro]</ref><ref>[http://wikimapia.org/#lang=ye&lat=-34.789294&lon=-58.285164&z=17&m=bh Cai en Florencio Varela]</ref><ref>[http://wikimapia.org/#lang=ye&lat=-33.516066&lon=-60.610231&z=17&m=bh Mapa de Cañada Rica]</ref><ref>[http://www.sanisidrourbano.com.ar/mapa_calles/lonardi-tte-gral.html Allugamientu]</ref><ref>[http://www.codigopostalde.com.ar/bonos-aires/beccar/cai-gral-eduardo-lonardi/00000701-00000799/ Cai Gral Eduardo Lonardi]</ref><ref>[http://www.sprensalibre.com.ar/index.php?id=4821 Inda queden dictadores en delles localidaes]</ref>
 
== Vease tamién ==