Diferencies ente revisiones de «Karnataka»

Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu países
Llinia 1:
{{rexón}}
 
'''Karnataka''' ye unu de los ventinueve [[Estaos de la india|estaos]] que, xuntu colos siete [[territorios de la Unión]], formen la [[República de la India]]. La so capital ye [[Bangalore]]. Ta allugáu al suroeste del país, llindando al noroeste con [[Goa]], al norte con [[Maharastra]], al nordés con [[Telangana]], al este con [[Andhra Pradesh]], al sur con [[Tamil Nadu]] y [[Kerala]], y al oeste col [[Mar Arábigu]] ([[océanu Índicu]]). Con 61 095 297 habitantes en 2011 ye l'octavu estáu más pobláu —por detrás de [[Uttar Pradesh]], [[Maharastra]], [[Bihar]], [[Bengala Occidental]] y [[Madhya Pradesh]], [[Tamil Nadu]] y [[RajastánRayastán]]— y con 191 791 km², el séptimu más estensu, por detrás de [[RajastánRayastán]], [[Madhya Pradesh]], [[Maharastra]], [[Uttar Pradesh]], [[Jammu y Caxmir]] y [[Guyarat]].
 
Antes de [[1973]] conocíase-y como ''[[Estáu de Mysore]]'' y taba formáu pol antiguu ''[[reinu de Mysore]]''. En [[1956]], incluyéronse tamién delles zones amiestes nes que l'idioma principal yera'l [[idioma canarés|kannada]]. Amás de la capital, otres ciudaes importantes son [[Mysore]], [[Mangalore]], [[Hubli|Hubli-Dharwad]], [[Bellary]] y [[Belgaum]]. L'idioma oficial ye'l kannada. Según datos del censu de [[2001]], Karnataka tenía una población de 55.868.200 habitantes.
Llinia 9:
== Historia ==
 
La prehistoria de Karnataka remontar a les cultures d'hachu de mano del [[Paleolíticu]]. Ferramientes y otros oxetos [[achelense]]s fueron atopaos en [[Isampur]], valle del Hunsgi,<ref>Paddayya, K.; Richa Jhaldiyal & M.D. Petraglia (2000) "Excavation of an acheulian workshop at Isampur, Karnataka (India)"; ''Antiquity'', 74 (286): 751-752.</ref> que podríen datar de fai 1,27 millones d'años.<ref>Paddayya, K.; B. A. B.; Blackwell; Jhaldiyal, R.; Petraglia, M. D.; Fevrier, S.; Chaderton II, D. A.; Blickstein, J. I. B.; Skinner, A. R. (2002) "Recent findings on the Acheulian of the Hunsgi and Baichbal valleys, Karnataka, with special reference to the Isampur excavation and its dating"; ''Current Science'', 83 (5): 641-647.</ref> Hachos paleolíticos de mano y cuchielles en forma de [[cantar rodáu]], feches con [[cuarzu]] y [[cuarcita]] atopáronse en llugares como Lingadahalli [[distritu de Chikmagalur]] y en Hunasagi [[distritu de Yadgir]], y una espiga de madera en Kibbanahalli [[distritu de Tumkur]].<ref>Kamat, Suryanath O. (2001) ''Concise history of Karnataka'': 15-16. MCC, Bangalore (Reprinted 2002).</ref> Hai informes de qu'un hachu de piedra pulida foi afayáu en Lingasugur, [[distritu de Raichur]].<ref>"First-ever celt was found near Madikeri". Chennai, India: The Hindu. 2005-01-10.</ref>
 
Evidencies de cultures [[Neolíticu|neolítiques]] y megalíticu tamién s'atoparon nel estáu. Establecióse qu'el [[oru]] descubiertu en [[Harappa]] foi importaos de les mines en Karnataka, lo que lleva a la [[hipótesis]] de los estudiosos alrodiu de los contactos ente l'antigua Karnataka y la [[Cultura del valle del Indo|Civilización del Valle del Indo]], escontra l'añu 3000&nbsp;[[A. de C.]]<ref>S. Ranganathan. "[https://web.archive.org/web/20070121024542/http://metalrg.iisc.ernet.in/~wootz/heritage/K-hertage.htm THE GOLDEN HERITAGE OF KARNATAKA]"; ''Online webpage of the Department of Metallurgy''. Indian Institute of Science, Bangalore.</ref>