Diferencies ente revisiones de «Asia Central»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo apostrofación |
m Iguo apostrofación |
||
Llinia 19:
Suelen considerase tamién como parte de la zona, por venceyos xeográficos, hestóricos y culturales, la [[Mongolia Interior|Rexón Autónoma de Mongolia Interior]] de la República Popular China, y entidaes federales integrantes de la [[Rusia|Federación de Rusia]]: la [[Kalmukia|República Kalmyk]], la [[Tartaristán|República de Tatarstán]], la [[Bashkortostán|República de Bashkortostán]], la [[República de Altái]], la [[Tuvá|República de Tuvá]], la [[Buriatia|República de Buriatia]], y parte de la [[República de Saja]].<ref>Soucek, S. ''A History of Inner Asia''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2000, ISBN 0-521-65704-0 (p. xi)</ref> Esta delimitación tien sentíu na dómina actual, pero en términos históricos ye habitual estender la denominación pa entender [[Afganistán]], partes d'[[Irán]], [[Paquistán]], [[Siberia]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]] y el [[Tíbet]] y les actuales repúbliques d'[[Armenia]], [[Azerbaixán]] y [[Xeorxa]], anque estos trés últimes suelen incluyise tamién dientro del [[Cáucasu]].
Xeográficamente, la llende meridional d'Asia Central ta señaláu per una llinia casi ininterrumpida de cadenes montascoses, d'unos 6.500 km de llargor, que llega dende la China hasta'l mar Negru, enzancando l'accesu escontra l'interior
Al sur d'esta llinia topen dos estenses planicies que la so historia tuvo estrechamente rellacionada cola de la mesma Asia Central; felicidaes planicies son la [[pandu del Tíbet]], cerrada al sur pol Himalaya, y la [[pandu d'Irán]], flanqueada pol sureste poles [[montes de Kirthar]] y de [[Montes Suleimán|Suleimán]] y al suroeste polos [[montes Zagros]].
|