Diferencies ente revisiones de «Asia Central»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo apostrofación
m Iguo apostrofación
Llinia 19:
Suelen considerase tamién como parte de la zona, por venceyos xeográficos, hestóricos y culturales, la [[Mongolia Interior|Rexón Autónoma de Mongolia Interior]] de la República Popular China, y entidaes federales integrantes de la [[Rusia|Federación de Rusia]]: la [[Kalmukia|República Kalmyk]], la [[Tartaristán|República de Tatarstán]], la [[Bashkortostán|República de Bashkortostán]], la [[República de Altái]], la [[Tuvá|República de Tuvá]], la [[Buriatia|República de Buriatia]], y parte de la [[República de Saja]].<ref>Soucek, S. ''A History of Inner Asia''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2000, ISBN 0-521-65704-0 (p. xi)</ref> Esta delimitación tien sentíu na dómina actual, pero en términos históricos ye habitual estender la denominación pa entender [[Afganistán]], partes d'[[Irán]], [[Paquistán]], [[Siberia]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]] y el [[Tíbet]] y les actuales repúbliques d'[[Armenia]], [[Azerbaixán]] y [[Xeorxa]], anque estos trés últimes suelen incluyise tamién dientro del [[Cáucasu]].
 
Xeográficamente, la llende meridional d'Asia Central ta señaláu per una llinia casi ininterrumpida de cadenes montascoses, d'unos 6.500&nbsp;km de llargor, que llega dende la China hasta'l mar Negru, enzancando l'accesu escontra l'interior dendeden/(d)e (África|América|Asia|Europa|Europa Oriental|Europa oriental|Europa Occidental|Europa occidental|Oceanía|Acrotiri y Dhekelia|Afganistán|Albania|Alemaña|Alemaña Oriental|Alemaña Occidental|Andorra|Angola|Anguila|Antigua y Barbuda|Antilles Neerlandeses|Antártida|Arabia Saudita|Armenia|Aruba|Arxelia|Arxentina|Australia|Austria|Azerbaixán|Ecuador|Emiratos Árabes Xuníos|Eritrea|Escocia|Eslovaquia|España|Estaos Xuníos|Estonia|Etiopía|Exiptu|India|Indonesia|Inglaterra|Iraq|Irlanda|Irán|Islandia|Israel|Italia|Omán|Ucraína|Uganda|Uruguái|Uzbequistán)/i del Sureste, el subcontinente indiu y Oriente Mediu. Eses cadenes montascoses son, d'este a oeste, el [[Nan Shan]], el [[Altyn-Tagh]], los [[Karakórum]], el [[Hindu Kush]] y el [[Paropamisus]], el [[Elburz]] y les [[montes del Cáucasu]].
 
Al sur d'esta llinia topen dos estenses planicies que la so historia tuvo estrechamente rellacionada cola de la mesma Asia Central; felicidaes planicies son la [[pandu del Tíbet]], cerrada al sur pol Himalaya, y la [[pandu d'Irán]], flanqueada pol sureste poles [[montes de Kirthar]] y de [[Montes Suleimán|Suleimán]] y al suroeste polos [[montes Zagros]].