Diferencies ente revisiones de «Pedro Aguirre Cerda»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo apostrofación
Llinia 74:
En [[1921]] foi escoyíu senador por [[Concepción (Chile)|Concepción]], hasta la disolución del [[Congresu Nacional de Chile|Congresu Nacional]] en [[1924]]. Antes el Presidente [[Juan Luis Sanfuentes]] lo nomara [[Ministeriu de Xusticia de Chile|ministru de Xusticia ya Instrucción Pública]], dando énfasis a la educación. Mientres el primer gobiernu de [[Arturo Alessandri Palma]], desempeñóse como [[Ministru del Interior de Chile|ministru del Interior]].
 
En [[1924]] producióse'l llamáu "[[Ruiu de sables (Chile)|ruiu de sables]]" y posterior golpe militar qu'obligó a Aguirre Gocha a arrenunciar del so cargu. Se exilió en n'[[Europa]] mientres un añu, volviendo en [[1925]], pero partió nuevamente en [[1927]]. Mientres la so estadía en n'[[Europa]] escribió los sos llibros ''El problema agrariu'' ([[1929]]) y ''El problema industrial'' ([[1933]]). El primer testu surdió de les conversaciones que tuvo sobre la tema cola poetisa [[Gabriela Mistral]], a quien-y dedicó'l llibru.<ref>{{cita llibro |apellíos=Figueroa |nombre=Lorena | autor2 = Xibla, Keiko | autor3 = Vargas, Patricia |títulu=Tierra, indiu, muyer: Pensamientu social de Gabriela Mistral |añu=2000 |editorial=LOM ediciones |páxines=10 |isbn=9562822575 |url=http://books.google.cl/books?id=Jw9n71QWUZkC |fechaacceso=23 de mayu de 2009}}</ref> Aguirre Gocha volvió definitivamente a [[Chile]] en [[1930]].
 
En [[1937]] formóse'l [[Frente Popular (Chile)|Frente Popular]], agrupación d'oposición al gobiernu de [[Arturo Alessandri]], formada por [[Partíu Socialista de Chile|socialistes]], [[Partíu Comunista de Chile|comunistes]], [[Partíu Democráticu (Chile)|democráticos]] y la [[Confederación de Trabayadores de Chile]], a la que dempués se -yos xunió'l [[Partíu Radical de Chile|Partíu Radical]]. Aguirre Gocha, dientro del Partíu Radical, formó parte del sector opuestu a ingresar al frente Popular. El sector favorable a integrar esa coalición, taba integrada por [[Juan Antonio Ríos]], que dempués sería'l so socesor na presidencia. Na llucha interna venció la corriente favorable al frente Popular.