Diferencies ente revisiones de «Armada d'Estaos Xuníos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo plantía {{cuadro color}}
Llinia 1:
{{Ficha d'unidá militar
|nome = Armada d'Estaos Xuníos
|nome orixinal = ''United States Navy''
|imaxe = Seal of the United States Department of the Navy.svg
|tamañu imaxe = 200px
|titulo = Sellu de l'Armada de los Estaos Xuníos
|feches = 13 d'ochobre de 1775 – presente |país
= {{USA}}
|tipu = [[Armada]]
|fidelidá = [[Departamentu de l'Armada de los Estaos Xuníos|Departamentu de l'Armada]] del [[Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos]]
|función =
|especialización =
|tamañu = 322&nbsp;809&nbsp;miembros, 279&nbsp;buques, 3700&nbsp;aeronaves<ref name="efectivos" />
|estructura =
|acuartelamiento = [[El Pentágonu]]<br/>{{nowrap|[[El Condao de Arlington|Condáu de Arlington, Virginia]]}}
|equipu =
<!-- Comandantes -->
|comandante1 = Sr. [[Sían Stackley ]]
Llinia 24:
|comandante4 = Xefe Maestru Contramaestre de l'Armada [[Steven Giordiano]]
|etiqueta_comandante4 = [[Xefe Maestru Contramaestre de l'Armada]]
|xefe_ceremonial =
|coronel_del reximientu comandantes_notables =
|símbolu = [[Archivu:Naval Jack of the United States.svg|75px]]
|etiqueta_símbolu = [[Bandera de proa]]
|símbolu2 = [[Archivu:Flag of the United States Navy.svg|75px]]
|etiqueta_símbolu2 = Bandera de l'Armada |llamátigu =
|patron =
|lema = (non oficial) Non sibi sei patriae (llatín)<br />Not self but country (inglés)<br />Non yo, sinón el país (español)<br /> "Honor, Coraxe, Compromisu"
|colores = [[Azul]] y [[Oru]] {{Cuadrocuadru color|#0000FF}}{{Cuadrocuadru color|#FFD700}}
|cola = {{audiu|AnchorsAweigh.ogg|Anchors Aweigh}}
|mascota =
|batalles = [[Guerra anglu-estadounidense de 1812]],<br />[[Intervención estadounidense en México]],<br />[[Guerra Civil estadounidense]],<br />[[Guerra hispanu-estadounidense]],<br />[[Primer Guerra Mundial]],<br />[[Segunda Guerra Mundial]],<br />[[Guerra de Corea]],<br />[[Guerra de Vietnam]],<br />[[Guerra del Golfu]],<br />[[Guerra d'Iraq|Guerra d'Iraq]],<br />[[Guerra n'Afganistán (2001-presente)|Guerra n'Afganistán de 2001]]
|aniversario =
|medalla =
|honores =
}}
 
La '''Armada''' o '''Marina d'Estaos Xuníos''' —'''USN''' o '''O. S. Navy''' poles sos sigles n'inglés—, ye una caña de les [[Fuerces Armaes de los Estaos Xuníos]]<ref>{{Cita web|url=https://gobiernu.usa.gov/axencies-federales/exercito-d'estaos xuníos|títulu=Exércitu d'Estaos Xuníos {{!}} GobiernoUSA.gov|fechaacceso=10 de febreru de 2017|idioma=ye|sitioweb=gobiernu.usa.gov}}</ref> responsable de llevar a cabo operaciones [[Armada|navales]]. La so función principal ye «Caltener, entrenar y fornir pal combate a les fuerces navales, capaces de consiguir la victoria de la guerra, disuadir agresiones y caltener la llibertá nos mares».<ref name=Org>[http://www.navy.mil/navydata/organization/org-top.asp La organización de l'Armada] {{Wayback|url=http://www.navy.mil/navydata/organization/org-top.asp |date=20081205081838 }} (n'inglés).</ref> A fecha d'avientu de 2016, l'Armada cunta con 322&nbsp;809 [[Militar|efectivos]] n'activu y 108&nbsp;789 en [[Reserva Naval de los Estaos Xuníos|acuta]]; tien 275 [[barcu]]s y más de 3700 [[aeronave]]s.<ref name="efectivos" >{{cita web|url=http://www.navy.mil/navydata/nav_legacy.asp?id=146|títulu=Navy Personnel|editor=navy.mil|fechaacceso=8 d'abril de 2017}}</ref>
 
La Marina tien los sos oríxenes na [[Armada Continental]], que s'estableció mientres la [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos|Guerra d'Independencia]] y foi eslleida poco tiempu dempués d'acabada esta. La [[Constitución de los Estaos Xuníos|Constitución]] ye la qu'apurre base xurídica pa una ''Fuerza de los Mares'', dando al [[Congresu de los Estaos Xuníos|congresu]] el poder de ''crear y caltener una armada''.<ref>[http://www.archives.gov/national-archives-experience/charters/constitution_transcript.html Constitución de los Estaos Xuníos] (n'inglés). Archivu nacional de los Estaos Xuníos. 25 de xunetu de 2006.</ref> Los ataques contra embarcaciones estauxunidenses por [[corsariu]]s de [[Berbería]] obligaron al Congresu a faer usu d'esti poder, ordenando la construcción de seis [[fragata]]s. La USN entró na escena mundial nel [[sieglu XX]], especialmente mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. Esto foi parte del conflictu pol ostento d'una meyora al Exércitu estauxunidense —el [[ataque a Pearl Harbor]]— a la rindición oficial de [[Xapón]] nel {{USS|Missouri|BB-63|6}}. Estaos Xuníos tuvo otru conflictu subsecuente, La [[Guerra Fría]], nel cual ameyoróse l'armamentu nuclear pa la posible guerra cola [[Unión Soviética]].
Llinia 91:
 
== Personal ==
L'Armada de los Estaos Xuníos cunta con casi mediu millón d'efectivos, de los qu'aprosimao un cuartu ta na reserva. Nel serviciu militar, más del ochenta per cientu de los marineros son reclutes ente qu'el oficiales suponen alredor del quince per cientu; el restu son cadetes de la Escuela Naval y les unidaes de NROTC (asitiaes en más de 180 universidaes de too el país).
 
Los marineros demuestren qu'apoderen les habilidaes propies del so oficiu y que tán preparaos p'asumir les sos responsabilidaes completando los Estándares del Requisitu del Personal (ERP) qu'inclúin exames. Ente éstos, el más importante ye "requisitu de la guerra", que denota el nivel alcanzáu en Guerra d'Aviación, Guerra Especial, Guerra de Superficie, o Guerra Submarina. Munchos d'estos requisitos tienen la so propia insinia o emblema que s'inclúi nel uniforme de marineru.
Llinia 184:
[[Archivu:USS Zumwalt (DDG-1000) at night.jpg|thumb|[[Destructor]] [[USS Zumwalt (DDG-1000)|USS ''Zumwalt'']].]]
 
Los [[destructor]]es son buques de tamañu medianu, multimisión, con capacidá de desempeñu sosteníu n'operaciones antiaéreas, antisubmarinas, antibuque y d'ataque ofensivu. Al igual que los cruceros, los destructores de misiles empuestos céntrense principalmente n'ataques de superficie utilizando [[BGM-109 Tomahawk|misiles Tomahawk]], y de defensa de la flota al traviés del sistema Aegis y misiles Standard. Los destructores, amás, especializar na guerra antisubmarina y tán forníes con [[RUR-5 ASROC|cohetes VLA]] y helicópteros [[Sikorsky SH-60 Seahawk|LAMPS Mk III Sía Hawk]] pa faer frente a les amenaces submarines. Cuando s'esplega al pie de un grupu d'ataque de portaaviones o grupu d'ataque espedicionariu, los destructores y cruceros forníos con Aegis tán encargaos principalmente de la defensa de la flota de la qu'apurren capacidaes d'ataque secundariu. Los destructores fueron nomaos n'honor de personal de l'Armada y héroes importantes dende'l {{USS|Bainbridge|DD-1}}.
* [[Clase Arleigh Burke]] (61 activos, unu espera de asignación, unu en construcción, trés más entamaos)