Diferencies ente revisiones de «Dilatación térmica»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Trocando la categoría Wikipedia:Correxir traducción por Wikipedia:Revisar traducción
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
[[Archivu:Dilatómetro-2007.JPG|250px|thumb|[[Dilatómetro]] antiguu.]]
Denominar '''dilatación térmica''' al aumentu de [[llargor]], [[volume (física)|volume]] o dalguna otra dimensión métrica que sufre un cuerpu físicu debíu al ''aumentu'' de [[temperatura]] que se provoca nél per cualesquier mediu. La '''contraccióncontraición térmica''' ye l'amenorgamientu de propiedaes métriques por amenorgamientu de la mesma.
 
== Dilatación llineal ==
Llinia 8:
\left ( \frac {d \ln L} {dT} \right )_P \approx \frac {1} {L} \left ( \frac {\Delta \ L} {\Delta \ T} \right )_P.</math>
 
Onde <math>\Delta L</math>, ye la medría de la so integridá física cuando s'aplica un pequenu cambéu global y uniforme de temperatura <math>\Delta T</math> a tol cuerpu. El cambéu total de llargor de la dimensión llineal que se considere, puede estenase de la ecuación anterior:
 
{{Ecuación|
Llinia 21:
 
== Dilatación volumétrica ==
[[Archivu:Charles and Gay-Lussac's Law animated.gif|thumb|Animación: Dilatación y contraccióncontraición volumétrica d'un [[gas]] por variación de la temperatura.]]
Ye'l coeficiente de dilatación volumétrico, designáu por α''<sub>V</sub>'', mídese esperimentalmente comparando'l valor del volume total d'un cuerpu antes y dempués de ciertu cambéu de temperatura, y atópase qu'en primer aproximamientu vien dáu por:
{{Ecuación|<math>\alpha_V \approx \frac{1}{V(T)}\frac{\Delta V(T)}{\Delta T} =
Llinia 58:
Nos gases el fenómenu ye distintu, una y bones l'absorción de calor aumenta la enerxía cinética media de les molécules lo cual fai que la presión sobre les parés del recipiente aumente. El volume final por tantu va depender en muncha mayor midida del comportamientu de les parés.
 
La dilatación térmica ye'l procesu por aciu el cual calezse un cuerpu sólidu, la enerxía cinética de los sos átomos aumenta talmente que les distancies ente les molécules crecen, espandiéndose asina'l cuerpu, o contraer si ye esfrecíu. Estes espansiones y contraccionescontraiciones causaes por variación de temperatura nel mediu que lu arrodia.
La temperatura ye una magnitú acomuñada cola sensación de lo frio y caliente. Polo xeneral, un oxetu más "caliente" va tener una temperatura mayor. Físicamente ye una magnitú esguilar rellacionada cola enerxía interna d'un sistema termodinámicu.
El calor ye'l procesu por aciu el cual tresmítese enerxía d'un cuerpu de mayor temperatura a otru cuerpu de menor temperatura.